Llibres

Lluís Juste de Nin, apassionat i polifacètic

Potser el millor elogi que es pot dedicar a Lluís Juste de Nin (Barcelona, 1945–2020) és dir-ne que va ser un home amb una personalitat i una vida dignes de protagonitzar una de les seves novel·les gràfiques. Home de curiositats infinites, Juste de Nin va navegar amb passió –i sovint amb èxit– pels mars de la moda, del compromís sociopolític i del dibuix.

Membre d’una nissaga novel·lescament excitant, plena d’homes i dones il·lustres, entre els quals trobem el compositor Joaquim Nin-Culmello, l’arquitecte Antoni Maria de Nin Alberich, l’escriptora Anaïs Nin i el polític, escriptor i traductor comunista Andreu Nin (l’únic estranger que va arribar a ser regidor de l’Ajuntament de Moscou), Juste de Nin va ser un home polifacètic i extraordinàriament creatiu que aconseguí tenir una dilatada i brillant trajectòria en dues esferes professionals tan dispars com són el disseny de moda i el dibuix d’historietes i de novel·les gràfiques.

El dibuix era la seva primera vocació. En una entrevista que li vaig fer fa anys per EL TEMPS, declarava: “De petit, de la millor manera que jo m’expressava era a través del llapis, cosa que em va portar problemes per les caricatures que feia dels professors. La meva vocació era dibuixar. Però en la meva vida se’m van creuar dues coses, la moda i el franquisme, que impediren que em pogués guanyar la vida com a dibuixant”.

Així i tot, durant els anys de militància antifranquista (“tot i que soc un Nin, vaig militar  al PSUC, que aleshores era el partit més útil per fer front a la dictadura”), va participar en la part gràfica de moltes publicacions clandestines, tant de revistes del Partit com de sindicats, de l’Assemblea de Catalunya i, sobretot, de Mundo Obrero, on va il·lustrar durant anys els articles de Manuel Vázquez Montalbán: Nin signava com El Zurdo (més tard passaria a ser L’Esquerrà) i l’escriptor signava com Manuel Sánchez Molbatán.

Val la pena aturar-se una mica en la relació de Juste de Nin amb el PSUC. Ell en tenia un record agredolç. Després d’anys de militància, va abandonar la formació el 1978. Ell mateix va explicar-me’n les raons a l’entrevista esmentada: “Vaig anar a la URSS i vaig tornar-ne molt desencantat. Vaig demanar que féssim autocrítica i no em feren cas. Vaig tenir coneixement del meu parent Andreu Nin…”.

La Norma, dissenyada per Lluís Juste de Nin per a la campanya per la Normalització Lingüística. Llengua català.

En relació a aquest gloriós i complicat parentesc –recordem que Andreu Nin, trotskista fidel, va ser un dels cofundadors i un dels màxims dirigents del POUM, el qual durant la guerra civil va ser assassinat pels estalinistes, que propagaren rumors infundats segons els quals Nin era un espia al servei dels sublevats feixistes i s’havia passat a Salamanca o a Berlin–, Montalbán solia fer-li broma. “En les vísceres, tu hi tens un poumista”, deia Nin que li deia l’autor dels Carvalho. Sigui com sigui, la gota que va fer vessar el vas i que va portar Juste de Nin a estripar el carnet del PSUC va ser la renúncia al dret a l’autodeterminació. “Durant les negociacions constitucionals –va explicar-me–, en Jordi Solé Tura va optar en nom de tots per renunciar al Dret a l’Autodeterminació, que era el punt número 4 de l’Assamblea de Catalunya. Sempre es parla de tres punts: llibertat, amnistia i estatut d’autonomia. Però en realitat n’hi havia quatre, i el quart era el dret a l’autodeterminació”.

Un altre dels èxits indiscutibles de Nin –segurament la seva creació més coneguda– va ser com a ninotaire amb el personatge de la Norma, la icònica protagonista de la primera campanya de normalització lingüística, una campanya que portava per títol “El català, cosa de tots” i que comptava amb Avel·lí Artís Gener ‘Tísner’ com a guionista de les historietes. Durant els 80, Juste de Nin també va fer una pàgina regular al setmanari Canigó, dirigit per Isabel-Clara Simó. Sobre la dimensió política de Juste de Nin, Eliseu Climent en destaca que “era un home que tenia el país complet dins el cap. Tenia una idea del país molt lleial i alhora molt moderna i molt internacionalista, gens tancada. Sempre que publicava un llibre, venia al País Valencià a presentar-lo. I ara últimament em sembla que estava molt interessat en els Borja. Fins i tot en llegia els Diplomataris que nosaltres vam fer, que són una cosa que només deuen haver llegit unes vint-i-dues persones”.

LLuís Juste de Nin amb Eliseu Climent a l’acte d’El Temps de les Arts al COAC a l’octubre de 2019. Imatge: Jordi Play.

Va ser dins el camp de la moda, en tot cas, que durant els anys 80 i 90 Lluís Juste de Nin va convertir-se en un personatge conegut i reconegut. Els cosins germans de la seva mare eren els germans Basi, i el seu oncle Armand Basi va proposar-li d’incorporar-se a l’empresa. “En la moda, vaig trobar una manera d’expressar-me”, deia Nin. Peté Soler, periodista de cultura de TV3 i autora de dos llibres especialitzats en moda (estil Bcn i Girona+), diu que Lluís Juste de Nin va ser un dels noms clau de l’època daurada de la moda en la Barcelona dels anys 80. “Van ser els anys de la candidatura olímpica, i a la ciutat hi havia una energia especial. Els seus cosins tenien la producció de la marca francesa Lacoste, i el Juste va suggerir de crear una marca pròpia, la marca Armand Basi. En la Barcelona de finals dels 80 i la dels 90, el Juste va ser dels primers que va posar el nom de Barcelona a l’etiqueta. Va ser un pioner en la presentació i la venda de Barcelona com a marca”, explica Peté Soler.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
La periodista cultural i de moda Peté Soler ens ofereix la seva visió de Lluís Juste de Nin

La periodista també recorda que les vastes i diverses inquietuds artístiques de Juste de Nin eren perceptibles en la seva tasca com a director creatiu d’Armand Basi: “Les seves col·leccions s’inspiraven sovint en temes culturals i artístics: el futurisme rus era una de les seves especialitats i s’hi va inspirar algun cop, així com també en la literatura i el teatre (va dedicar, per exemple, tota una col·lecció a la figura de Don Joan)… Incloure aquestes referències culturals –diu Soler– ara és freqüent, però quan ell ho feia no es veien gaire enlloc”.

Lluís Juste de Nin tenia una concepció clàssica i substanciosa del que és la moda. Creia que no pot ser només una operació per vendre. “Ell era un dandi, un burgès bohemi, en aquest sentit molt barceloní, i sempre va defensar que la moda és cultura”, explica Peté Soler. “Considerava que la moda representa un país, una ciutat, un poble. Per a ell, tenia una dimensió política. Per això quan es va instaurar la fast-fashion va plegar de director creatiu i va convertir-se en conseller delegat de l’empresa”. Una altra de les qualitats de Juste de Nin, destaca Soler, és que va saber detectar el talent jove i va contractar Josep Abril i Miriam Ocariz.

Durant els últims quinze anys de la seva vida, però, la passió i la feina principal de Juste de Nin ha estat la creació de novel·les gràfiques, una tasca que va emprendre amb un objectiu estrictament familiar –la seva primera obra, Els Nin. Memòries a llapis d’una família catalana, la va fer inicialment per a consum familiar i sense pensar en publicar-la– però que, de seguida, va donar pas a una creativitat frenètica i abundant.

Ho resumia molt bé Xavi Roca en un article publicat recentment a EL TEMPS DE LES ARTS, una publicació de la qual Juste de Nin formava part del consell assessor. Deia Roca: “Perquè aquesta ha estat la constant dels àlbums que ha publicat Juste de Nin des d’aleshores, amb una rigorosa puntualitat anual digna de Woody Allen –tot i que l’esperit de les seves obres l’emparenten més aviat amb Luchino Visconti–: la voluntat historicista i l’ànim divulgatiu, alimentats per un ingent treball de documentació. Els llibres de Juste de Nin, inclosos dins la col·lecció Cròniques a llapis, conformen un relat no cronològic de la història de Catalunya i d’Europa al segle XX, buscant sovint la inspiració en alguns clàssics de la literatura universal –és un apassionat de la novel·la que està a cavall entre el segle XIX i el XX– i adaptant la trama a un altre context històric i geogràfic”.

Viñeta del darrer còmic publicat per Juste de Nin: ‘Rossinyol que vas a França’, Trilita Edicions.

Lluís Juste de Nin va especialitzar-se en un doble vessant com a novel·lista gràfic. D’un costat, va versionar d’una manera fidel però alhora personal i lliure algunes grans obres de la història de la literatura universal: a Montecristo 41 va adaptar El comte de Montecristo d’Alexandre Dumas, a El guepard 1970 va fer el mateix amb la novel·la quasi homònima de Lampedusa, a Barcelona 1931 va apropiar-se L’educació sentimental de Gustave Flaubert tot traslladant-la a la Barcelona republicana, a El quart poder va fer una operació semblant amb Bel ami de Guy de Maupassant… D’un altre costat, Juste de Nin també va convertir històries dibuixades (amb blancs, negres i grisos que tenien una atmosfera i un aire hereus del cinema clàssic) les vides i els caràcters de personatges històrics d’envergadura com Andreu Nin (a Andreu Nin, seguint les teves passes), el sindicalista Salvador Seguí (a El noi, vida i mort d’un home lliure) i l’espia Joan Pujol (a Garbo, l’espia català que enganyà Hitler).

En general, les novel·les gràfiques de Nin són dinàmiques, capaces de respectar o fins i tot d’homenatjar les matèries primeres a partir de les quals treballen, però alhora també prou audaces i imaginatives per, a partir d’aquells materials ja coneguts, fabricar-ne de nous, crear personatges diferents, construir nous mons o explorar-los. Són, també, unes novel·les gràfiques que es llegeixen molt de gust, bàsicament perquè transmeten la gràcia encantadora i vitalista del seu autor.

Pere Antoni Pons

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca