Exposicions

Lo món està malalt. Cabosanroque

1890-1893. Barcelona, barri de la Rivera. Carrer dels Mirallers, número 7, 4t 2a. Jacint Verdaguer, en un moment de crisi personal profunda, assisteix a un dels molts pisos barcelonins en què es practica l’exorcisme i pren apunts. Ens situem en un context històric inestable en què l’església catòlica se situa, de nou, en el punt de mira. Corrents diverses emergeixen en aquest panorama a tot Europa: l’anarquisme, el marxisme, el darwinisme, la psicoanàlisi, també l’espiritisme. Verdaguer, protegit pel Marquès de Comillas, es veu empès per les classes més desafavorides i es lliura a la caritat.

2020. Barcelona, barri d’El Born. El Born CCM. Cabosanroque estrena Dimonis, una coproducció internacional (amb la presència de La Filature – Scène nationale de Mulhouse) que va fer-se pública en el Festival Temporada celebrat durant la tardor del 2019 i que ara arriba a Barcelona en el marc del Festival d’El Grec. El món entra en una nova normalitat després d’un confinament de quasi bé tres mesos en què un virus ha paralitzat la humanitat, sotmetent-la a un període d’inestabilitat, de fragilitat i d’incertesa. Un virus, el corona, que ens ha sotmès i, per què no, posseït.

Roger Aixut i Laia Torrents (Cabosanroque) han partit de l’edició comentada inquietant que va realitzar Enric Casasses el 2014 a Edicions de 1984, una síntesi d’escriptura taquigràfica a partir dels apunts que Verdaguer va deixar escrits i que no havien estat mai publicats. Per a Cabo esdevingué una d’aquelles lectures que queden i que, anys més tard, per una necessitat pròpia, prenen vida. La instal·lació artística Dimonis no es pot classificar. Es tracta d’una escena híbrida, d’una forma de teatre expandit en què, sense actors, els espectadors esdevenen agents actius. A nivell conceptual, pot ser entesa com una reflexió sonora a l’entorn del fenomen de la possessió que pren com a punt de partida una selecció dels fragments més metafòrics que va escriure el poeta. Un retrat polifònic de la possessió perquè és tractada des de la condició estètica, la biològica, la social però també la teatral i la poètica. Podríem dir que quatre són els eixos que articulen el contingut de la instal·lació. En primer lloc, la no correspondència entre les veus que parlen, és a dir, la inquietud que genera en l’espectador el fet de no saber ben bé qui diu què ni a qui s’adreça. En segon lloc, el paral·lelisme que s’estableix entre la possessió del dimoni i la presència de paràsits en els éssers vius. Un tercer estadi vindria determinat per la simbologia i els rituals vinculats a l’exorcisme. Finalment, hi hauria el paper de la dona mèdium que assumeix el rol de cos posseït capaç d’expressar-se i de comunicar-se d’una forma directa i bidireccional amb el més enllà.   

Cabosanroque.

Quan entrem a l’espai, una persona ens dona la benvinguda i ens explica les normes de funcionament de la sala mentre un plafó contextualitza allò que som a punt de veure. Arribem a un espai expositiu. A partir d’aquí, i durant quaranta minuts, el visitant penetra en un espai diàfan amb dispositius múltiples que segueixen un ordre no seqüencial i que generen, alhora, un ritme. Cada dispositiu es troba en el que seria una de les estances d’aquell pis de finals del segle XIX que es trobava al carrer dels Mirallers de Barcelona on es practicaven exorcismes. Els murs de les estances es marquen amb uns pilars blancs lleugers que s’aixequen uns centímetres del terra. En aquest sentit, cal destacar que Cabosanroque va poder visitar el pis en qüestió abans que fos remodelat i, per tant, ha pogut reproduir-lo a escala 1:1.

Cabosanroque.

Durant l’estada, l’espectador passa de ser un agent passiu a un subjecte actiu. Es produeix una mena de ritual coreogràfic en què l’espai acaba posseint-nos i les veus entren dintre nostre. El visitant acaba habitant l’espai, se sent com a casa, es mou lliurement, balla al ritme del so, allibera l’esperit. Es converteix en actor per a la resta d’espectadors. Tots som alhora qui fem i qui observem. El ball posseït i fastasmagòric de Rocío Molina, les paraules verdaguerianes dites per El Niño de Elche, la veu de Torrents en la persona de Casasses. Un conjunt inquietant on continua present aquella necessitat tan pròpia de Cabo d’investigar sobre la possibilitat expressiva de l’objecte per mitjà de l’activació de mecanismes i engranatges i de vehicular-hi emocions. Aigua solidificada, traca de petards, ritme de tambors, versos en moviment, l’infern. Un espai que cal revisitar perquè, en cada retorn, es generen coses noves. Sortim d’una obra de teatre.

Cabosanroque.

Cabosanroque ha esdevingut un col·lectiu que, des de la contemporaneïtat i l’art sonor, rellegeix els clàssics. Ho va fer fa uns anys amb No em va fer Joan Brossa i ara ens porta Dimonis. Torrents i Aixut consideren que Verdaguer ha estat menystingut i tractat d’una manera superficial malgrat ser un escriptor molt profund. De Brossa diuen que ha estat banalitzat moltes vegades. En general, veuen que la cultura catalana viu acomplexada i té por. També creuen que la presència de gurus que vetllen pel llegat artístic i literari del nostre país no ajuda a promoure les reinterpretacions de determinades figures. Per això, tendim a enlluernar-nos per autors estrangers quan disposem d’una cultura de primera fila. De Verdaguer han agafat la faceta més conflictiva i poc tractada i coneguda. Amb Brossa van fer el mateix. De fet, els diferents nivells de lectura que articulen les instal·lacions de Cabosanroque, desacomplexen els visitants perquè no és necessari conèixer les obres dels autors escollits i, a més, permeten que les peces funcionin fora del país. Verdaguer i Brossa esdevenen trampolins. I qui serà el següent autor escollit per tancar aquesta trilogia? Nosaltres ja tenim alguna informació però preferim no desvetllar-ne el nom. De moment, gaudim de Dimonis al Born CCM fins al 12 de juliol.

Judith Barnés

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close