Exposicions

Les abstraccions estilitzades de la mare naturalesa

L’obra del fotògraf Jean Marie del Moral (Montoire-sur-le-Loir, França, 1952) és d’una diversitat –més temàtica que estilística– que cal interpretar com una conseqüència o un mirall de la seva vida intensa i també molt variada. Fill d’exiliats republicans a França –el pare era andalús, la mare catalana–, Del Moral va descobrir de molt jove la passió i la vocació fotogràfiques. Ara ja porta més de cinquanta anys fent fotografies, des que va debutar d’adolescent cobrint competicions esportives, sobretot d’atletisme i de futbol.

Vegetal Graffitis
Jean Marie del Moral
Aba Art Lab, a Palma (Mallorca)
Fins al setembre del 2020

Des d’aquell llunyà debut, l’obra fotogràfica de Del Moral es pot dir que s’ha desplegat, a grans trets, en dues línies. Aquestes dues línies professionals i creatives no tan sols no són independents l’una de l’altra sinó més aviat tot el contrari: presenten múltiples vinculacions, funcionen globalment com un tot orgànic i complementari, i, per si això fos poc, entre l’una i l’altra hi ha tants transvasaments i tantes afinitats d’interessos, de curiositats, d’inquietuds i de propostes que sovint conflueixen i es confonen.

Quins són aquests dos vessants? D’una banda, hi ha el Del Moral que ha col·laborat en molts dels diaris i revistes més prestigiosos o de més difusió del món (tant generalistes com especialitzats: L’Humanité, Fortune, L’Expansion, El País, Travel&Leisure, World of Interiors…) cobrint esdeveniments d’actualitat, retratant personatges poderosos del món de la política i les finances de França i fent reportatges sobre temes d’interiorisme i de gastronomia. De l’altra, hi ha el Del Moral que ha fotografiat amb absoluta i personal llibertat tot el que veia i li capturava l’atenció de l’ull, des de tallers d’artistes –un dels seus temes predilectes i troncals– fins a personatges de tota espècie i condició, paisatges i escenes d’arreu del planeta.

Jean Marie del Moral fotografiant la bellesa oculta del camp mallorquí

Moltes d’aquestes fotografies realitzades a partir d’un impuls personal i sense cap mena de condicionant professional s’han acabat publicant en forma de llibre (Del Moral té una bibliografia que supera el mig centenar de títols) i s’han pogut veure en nombroses exposicions, però també moltes d’elles han vist la llum en els mateixos diaris i revistes on treballava per encàrrec o contractat. El que dèiem: transvasaments, confluències, a la fi tot és u.

Des de fa uns anys, Jean Marie del Moral viu a Mallorca, al municipi de Ses Salines. Tot i que per raons professionals continua viatjant gairebé tant com sempre –ha tingut una vida agitadament nòmada, que l’ha portat a conèixer i fotografiar molts racons del planeta, des dels EUA eufòricament capitalistes dels 70 i 80 fins a la URSS deprimida del tardocomunisme, passant per Mèxic, la Xina, l’Àfrica, l’Aràbia Saudita, Turquia i tot Europa–, l’illa de Mallorca s’ha convertit en el seu centre d’operacions. També, per tant, en un paisatge que li és, ja, familiarment íntim.

La vintena de fotografies que ara mateix poden veure’s a l’exposició Vegetal Graffitis, a la galeria palmesana Aba Art Lab, cal ser interpretada, d’entrada, com un homenatge de Del Moral al camp mallorquí de l’entorn del seu poble. També com una reivindicació de la seva bellesa eixuta, potser no oculta, però sí poc ostentosa i poc vistosa, si més no a diferència de la bellesa exuberant dels paisatges de la Serra de Tramuntana, molt més pintats i fotografiats –des de sempre– que els de la zona del Pla i del Migjorn.

Distribuïdes per l’espai expositiu en diverses sèries de tres fotografies –que configuren seqüències visuals hipnòtiques, basades en el joc de les semblances i les diferències, de les harmonies i les dissonàncies, entre les distintes imatges–, totes les fotografies de la present mostra ofereixen el mateix: una incursió visual en l’enteranyinat de matolls, de branques, de fulles i d’arbres del camp mallorquí (garriga, rostoll, figueres…).

També ho mostren d’una manera, en general, prou semblant: de molt a prop, defugint la grandiloqüència de les panoràmiques airejades. D’alguna manera, és com si el fotògraf ens invités a endinsar-nos en el laberíntic entramat natural, a perdre’ns-hi, a descobrir que dins l’aparent caos espès de fulles i de branques i de pues i de troncs hi ha un ordre amagat, un llenguatge visual i íntim que cal conèixer i desxifrar –com diu el títol, són grafits naturals–, una harmonia esquerpa però enlluernadora que no difereix gaire de les harmonies denses i tumultuoses d’una certa pintura abstracta.

Fotografia de Jean Marie del Moral.

Precisament, la passió per la pintura de Jean Marie Del Moral, i els vastos coneixements que té d’ella, es perceben molt clarament en aquest conjunt de fotografies. I no perquè siguin fotografies diguem-ne pictòriques –Del Moral no n’és mai, de pictòric– sinó perquè incorporen la mateixa tensió formal, la mateixa sagacitat perceptiva i el mateix escrutini genesíac de la realitat que les pintures de certs pintors abstractes.

No és casual, en aquest sentit, que algunes imatges continguin ressons dels quadres de Cy Twombly, un dels pintors predilectes de Del Moral, o que el seu quiet però enèrgic embull de línies i de formes remeti a un cert informalisme o a un cert expressionisme abstracte. Tampoc no és gens casual que ara Del Moral hagi anat a parar a la temàtica dels arbres i de la naturalesa: en el seu treball sobre artistes i tallers d’artista, ha dedicat una intensa i exhaustiva exploració a l’obra i l’univers plàstic de dos extraordinaris pintors de la naturalesa, l’hongarès Alexandre Hollan i el mallorquí Andreu Maimó.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Les fotografies de l’exposició Vegetal Graffitis, que són totes de gran format i en les quals preval el blanc i negre, permeten veure amb tot el seu esplendor el Del Moral més formalista: totes i cada una de les fotografies són un exercici impecable de composició, de compenetració i equilibri entre la llum i les ombres, també de capacitat de capturar amb subtil delicadesa les dialèctiques de la naturalesa (els ullastres, l’herba, les fulles i les branques dels arbres mai s’aturen de parlar amb el sol i el vent). Sòbries i intenses, aquestes fotografies de Jean Marie del Moral requereixen ser mirades detingudament. Perquè, com més les mira l’espectador, més sentit prenen, més harmonia irradien, més bellesa significativa convoquen.

Pere Antoni Pons

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close