Llibres

22 llibres per regalar aquest Sant Jordi

Una altra llista de recomanacions per Sant Jordi? Efectivament. Aquesta tria passa per donar veu a la diversitat de gèneres, d’àmbits i d’editorials, amb el resultat de 22 llibres per a tots els gustos. I de lectura agraïda. Gaudiu-los.

Aliment, Martí Sales (Club Editor)

En Martí Sales ha escrit un llibre que es degusta amb fruïció. Amb gana i ganes. Un espectacle lluminós, capaç de sorprendre’ns sense parar, que et fa seguir el fil amb expectació. Perquè a Aliment hi trobem un autor-amfitrió precís i conscient de què i de com escriu, disposat a compartir amb nosaltres, lectors, un món de descobertes, converses, anotacions, pensaments, poemes i creacions que valen –i molt– la pena.

Els llegats, Lluís Calvo (Arcàdia)

Si a Llegat rebel (Terrícola) reivindicava “la necessitat d’invocar la tradició sense reverenciar-la de manera acrítica”, al seu nou assaig, que arriba després de L’infiltrat, Calvo es pregunta què n’hem fet del passat, quina tradició tenim i reverenciem, qui decideix per nosaltres el cànon, o per què cal parlar dels oblidats i dels ocults. Relligat amb lectures, citacions i referències perfectament integrades, l’autor reflexiona sobre el temps i la tradició, l’heretgia i els zombis, el plagi i la falsa confiança del present, el joc d’egos i el narcisista modern. Ho podeu rematar amb la lectura de Fulgor, el seu nou poemari, publicat a Llibres del Segle.

La terra i altres llocs, Lucia Pietrelli (AdiA edicions)

La darrera guanyadora del premi Lletra d’Or (per Lítica, a Males Herbes), torna a la poesia en vers i a la seva llar poètica —Adia, dirigida per Pau Vadell, que va inaugurar el 2013 amb el celebrat Mort d’un aviador tartamut— amb La terra i altres llocs. El poemari ens torna a dir que Pietrelli és d’una altra pasta, amb un llenguatge literari adquirit —el català— que sona bell, que “no vol dir habitable”. Translúcida, mítica, hipnòtica. En vers a través del símbol, de la carn, dels jardins.

Els angles morts, Borja Bagunyà (Periscopi)

Bagunyà desplega un repertori que deixa bocabadat: una prosa que t’agafa pel coll de la camisa i que no et permet l’escapatòria fins que acabes, una obra feta amb gust i intel·ligència, amb un domini virtuós —i treballat— de la narrativa i dels personatges. Pels diàlegs, per algunes escenes inoblidables —la del part!—, per la reflexió sobre el fet mateix d’escriure(‘s) i perquè també sap ser divertida. Aviat és dit.

Hamnet, Maggie O’Farrell. Trad. Marc Rubió Rodon (L’Altra)

Hamnet és la història d’una pèrdua irreparable, devastadora. Del vincle entre dos bessons. De la dona d’un home que treballa a Londres, al teatre. D’Agnes Hathaway amagada rere l’ombra allargassada del marit, Shakespeare. De l’absència més dolorosa de totes, de com això passa a la història, de com hi ha anònims que ens fan estremir molt més que totes les celebritats. Deliciosa i escruixidora, d’una intimitat que regira per dins. Quina manera de glaçar el cor, d’obrir-se en canal sense ser impúdica, quin domini d’allò que es vol dir i d’allò que es vol evitar dir. I quin final.

Connectar, Kae Tempest. Trad. Martí Sales (Més Llibres)

Tempest és un dels noms clau de la nova poesia en llengua anglesa, però també és artista en lletres grosses, músic i intèrpret de trap, rap i recitats d’impacte, i figura rellevant del compromís i l’activisme. Aquest llibre recull reflexions –escrites durant la pandèmia– sobre el poder de la creativitat, l’empatia i la connexió: amb el món, amb l’entorn, amb nosaltres, amb la identitat, amb les necessitats que ens imposa la societat on vivim. Un crit a ser com vulguem, sense oblidar que formem part d’una baula que, connectada, pot ser molt més poderosa.

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, Felícia Fuster (Cafè Central i Llibres del segle)

Aquest any se celebra el centenari del naixement de la poeta i artista plàstica Felícia Fuster. Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, recuperat pels editors de Cafè Central i Llibres del segle, significa el debut poètic de l’autora,finalista del premi Carles Riba 1983 i recorre l’absència, l’amor, la mort, la sort o dissort: “Quina fal·lera estranya / fa que m’ho jugui tot als daus d’un cor / enderrocat, / sabent que encara que guanyés / tot ho haig de perdre.” Una autora de plena vigència, alhora clàssica i moderna.

Matar el marit, Li Ang. Trad. Mireia Vargas Urpí (Males Herbes)

Una obra polèmica des del primer dia —es basa en l’assassinat real, al Shanghai dels anys 30, d’un marit per part de la dona, maltractada— i que no pot ser de més actualitat. Relat sobre l’opressió, atàvica i sistèmica, patida per les dones en una societat profundament masclista —i no tan allunyada de l’arrel de molts dels problemes que patim, també aquí i ara. Terrors i visceralitats de l’abús i la violència de gènere, explicat “sense eufemismes, sempre molt a prop del cos, del sexe, de la sangada, dels sentits”, com diu Manel Ollé al pròleg.

Simón, Miqui Otero (Blakie Books)

Els darrers trenta anys de Barcelona a través de Simón, en un llibre on tot —tot!— té sentit i sona poètic, normal, fascinant, real i emocionant. Premi Ojo Crítico i un èxit del boca-orella. “Parece mentira que con la cantidad de gente que cree tener la razón en el mismo momento y en todos los bares del planeta, el mundo no sea un lugar inmune a la enfermedad, ajeno a la desgracia, libre de infelices, plagado de maravillas”.

El pèndol, Anna Gas Serra (Proa)

Darrer premi Mercè Rodoreda, dotze relats signats per una de les noves —i joveníssimes— veus que han irromput amb força al panorama literari català —no us perdeu tampoc Napalm al cor, de Pol Guasch o Terres mortes, de Núria Bendicho—. A El pèndol el món és inquietant i sovint dolorós, regit per passions —subterrànies o més evidents—, amb realitats que van d’un cantó a l’altre de les relacions interpersonals —família, amistat— i amb l’evidència de com en pot ser, de cruel i d’estrany, el fet d’estar viu.

L’anguila, Paula Bonet (Univers / Anagrama)

El debut narratiu de la il·lustradora i pintora Paula Bonet és tota una revelació, per com està escrit i per com ens atrapa en allò que explica. Un cos que pateix abusos i violències, en el part i el sexe, que també estima i s’entrega. L’anguila explora tot això de la mà de la memòria, de l’herència que arrosseguem i que ens fa ser tal com som, de vegades sense poder-ne escapar. També hi trobem el desig, les decepcions, les fites que no aconseguim, les que sí. D’amor, de sororitat, de l’emoció, de pertànyer a una família, de la felicitat.

L’aigua que vols, Víctor Garcia Tur (Enciclopèdia)

García Tur es consolida amb la novel·la que ha guanyat el Premi Sant Jordi, ambientada en una reunió familiar al Quebec —estiu de 1995, poc abans del referèndum—, mentre afloren records d’infantesa o la fragilitat de la llengua i la memòria. Una prosa nítida, diàfana, que oculta, en la seva transparència, moltes revelacions i troballes. Una subtilesa irònica sense esclats lírics gratuïts, on floreix un gran talent per la narració de les coses més insignificants. I també ens ho preguntem: tot anirà bé, oi?

Seny i sentiment, Jane Austen. Trad. Xavier Pàmies (Viena)

Un clàssic en majúscules per inaugurar una col·lecció de disseny i tria literària exquisides. Viena estrena el segell Club Victòria amb Jane Austen i Seny i sentiment, una declaració d’intencions —la col·lecció vol reunir algunes de les millors novel·les clàssiques angleses, fins ara inèdites o introbables en català— que s’uneix a l’èxit imparable de la col·lecció germana, Petits plaers. Regaleu-vos-en algun, sigui quin sigui, us farà molt de bé.

No escriuré la teva història, Laia Fàbregas (Empúries)

Un pols narratiu vigorós en un viatge per la lluita familiar, per la recerca d’orígens, pel menyspreu i la memòria, per l’instint maternal, amb la dust bowl de fons. Dels camps de cotó als telèfons d’última generació, de qui recull els animals morts de les carreteres a l’ordre de les sabates. Una tempesta literària d’arquitectura perfecta i engranatge addictiu.

Riu, bèstia, Jaume C. Pons Alorda (Lleonard Muntaner)

El darrer llibre de poemes de Pons Alorda arriba després de la traducció que ha fet per a Edicions de 1984 d’El preludi, de William Wordsworth, i de la novel·la Ciutat de Mal (Angle), l’obra que consolidava una narrativa inconfusible i apassionada, tan farcida de referents i homenatges, com compacta i treballada. Riu, bèstia mostra una evolució de la seva poesia, ara més concisa, però tan punyent i expansiva com sempre, amb poemes que ens desafien, amb un llenguatge tallant i abrupte, amb solucions que ens deixen garratibats a la cadira, mentre llegim i el gaudim. “La veritat s’està morint / i ni te n’adones.”

De sobre pensa en mi, Jordi Dausà i Mascort (Llibres del Delicte)

És un outsider, però dels de veritat, sense afectacions ni posats estranyament disruptius. Viu absolutament al marge del “món literari” i això encara el fa més interessant. Amb aquesta darrera novel·la, Dausà rebla del tot l’aposta: ritme frenètic, personatges escruixidors, tendresa, rialles, escenaris allunyats del focus habitual —urbanitzacions, entorns rurals i feréstecs, la pobresa—. Un autor per descobrir, si és que encara no ho heu fet. Hi ha vida més enllà.

Jo era el món, Marc Artigau (Destino)

Dramaturg, poeta, novel·lista, contista, Marc Artigau no para. Fa feina de formigueta, però en fa molta, de feina. Després de guanyar el premi Josep Pla per La vigília, ara publica Jo era el món. Un llibre sobre la fugida —l’Ariadna té 17 anys i, de sobte, desapareix, tot deixant una nota—, sobre les convencions i les línies rectes que ens “empenyen” a seguir, sobre la fragilitat de ser adolescent i de fer-se una personalitat. Un món, un poble, unes olors, uns records i una intriga ben resolta i magníficament escrita.

Tsunami, Albert Pijuan (Angle)

Guanyadora del darrer Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler, Tsunami ens situa a un ressort de luxe de Sri Lanka, any 2004, just quan una onada gegant arrossegarà les vides de tres cosins que han d’heretar l’empresa. Alcohol, fàrmacs, la tragèdia, el model turístic i una veu narrativa que ens deixa sense respir, literalment. Narrativament agosarada, l’aposta de risc acaba sent tot un èxit, una onada que empeny el lector a seguir endavant per encaixar totes les peces i arribar a bon port.

Tal qual, Paul Valéry. Trad. Antoni Clapés (Adesiara)

Adesiara segueix amb la construcció d’un catàleg d’altíssim nivell, només heu de repassar-ne els títols, triar, remenar i segur que acabareu enamorant-vos-en d’algun. Una aposta contant i treballada amb minuciositat que enguany presenta la traducció que Antoni Clapés ha fet de Tal qual, el recull de reflexions sobre temes diversos de Paul Valéry. Per subratllar, pair amb calma i re-pensar (“Pensadors són persones que re-pensen, i que pensen que el que va ser pensat mai no va ser prou pensat”). Podeu rematar-ho amb Clars, aquest matí, són els teus records, l’obra reunida (1989-2009) de Clapés, publicada a LaBreu.

L’endemà de la teràpia, Ramon Mas (Edicions 1984)

Editor (Males Herbes), cantant (Matagalls, FP), poeta (Òsties, publicat a AdiA), narrador (amb pseudònim, Roderic Mestres, i sense, a Edicions de 1984). Que no se us escapi el talent de Ramon Mas entre tanta novetat desaforada. La seva darrera novel·la és L’endemà de la teràpia, dividida en tres parts, amb un misteri a resoldre, feta de transcripcions, de testimonis, de retalls de premsa. Juganer, satíric, sempre amb el toc fantàstic en alguna banda, jugant al fals documental i a interpel·lar el propi narrador. Una novel·la que és un advertiment sobre els perills de jugar amb forces que no controlem, també una sàtira sobre les teràpies alternatives i l’autoajuda.

Els vells, aquella nosa, Cèlia Sànchez-Mústich (Comanegra)

La pregunta és directa, i ressona, amb la pandèmia fent estralls: Quin valor donem a la gent gran? La poeta i narradora Cèlia Sànchez-Mústich fa que la pregunta sobrevoli per tot aquest llibre fet de fragments, estimulant i entremaliat, on vessa l’experiència pròpia d’haver viscut al costat d’una mare i una àvia dependents, en un recorregut per residències geriàtriques i reflexions de tota mena. “Un elogi de la quarta edat”, com diu al llibre, i també una denúncia, clara: “l’evidència, flagrant, traumàtica, de la discriminació dels ancians”, escriu.

Tot ha de canviar! El món després de la Covid-19 (Raig verd)

Una proposta molt interessant per pair i analitzar tot el que ha passat al món des que el coronavirus “l’ha fracturat”. Editat per Renata Ávila i Srecko Horvat, el llibre recull articles de diversos pensadors, activistes i agents de la cultura on es reflexiona sobre el futur i els camins a recórrer després que la pandèmia hagi irromput de manera cruel i abrupta en les nostres vides.

Granollers, 1979. És poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i del Laboratori de Lletres. Ha estat cap de cultura de Nació Digital i coordinador d'"El Temps de les Arts". Col·labora regularment a "El Temps", "En Línia" de TVE, "Àrtic" de betevé i "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close