Arts escèniques

Improvisació: Una filosofia de vida

“Fer quelcom sense estudi ni preparació”. Així defineix el diccionari de la llengua catalana el terme improvisar, tot i que, a la praxi, és un concepte que va molt més enllà. Les persones que es dediquen al teatre d’improvisació demostren que aquesta comporta tenir la ment oberta; dir que sí; llançar-se de caps a la piscina, sabent que hi ha aigua perquè la poses tu i els teus companys. Improvisar és deixar fer a la imaginació, no tenir por de cedir-li el pinzell perquè dibuixi des de l’espontaneïtat més pura. És compartir el rol de dramaturg amb el públic, fent-lo partícip de la construcció d’una obra que cobra vida davant els seus ulls al moment; una obra amiga de la impaciència. Improvisar és confiar cegament en l’espectador, en la companyia i en un mateix… Improvisar és una filosofia de vida.

La companyia és partidària d’explorar noves possibilitats i renovar els models establerts dins el teatre d’improvisació.

La companyia Impro Barcelona encarna aquesta concepció del teatre d’improvisació des de la seva creació l’any 2014. Els seus tretze membres han trepitjat diversos escenaris barcelonins com el Club Capitol, l’Eixample Teatre o la Sala Barts, estenent la seva experiència multidisciplinària i la seva capacitat per teixir històries in situ que parteixen de les fórmules clàssiques d’improvisació per explorar noves possibilitats i renovar els models establerts. Des de la seva fundació han produït espectacles com Societé Improvisé, Catch Boom Punch, Comando Impro, Caça-històries i l’obra que presenten aquesta temporada: Assassinat al Club, un crim improvisat amb el públic de to humorístic.

En una petita sala propera a l’Arc de Triomf, quatre actrius demanen al públic que els proposin maneres d’assassinar. Les veus de l’audiència, tímides en un inici, guanyen volum progressivament fins a arribar a sobreposar-se unes a les altres, fent una pluja d’idees del que sembla una pel·lícula de Tarantino. Mentrestant, qüestions com qui serà la víctima i qui tindrà les mans tacades de sang circulen per les ments de la sala. La resposta? Doncs es troba en ells mateixos, posat que és l’audiència qui escull el transcurs de la història. Així, els suggeriments recollits donen peu a què comenci Assassinat al Club, que segueix el format long form. Un misteri que no busca el riure immediat sinó fabricar una història llarga i contundent. “En aquesta obra el punt de vista des del que es crea és diferent del que acostuma a ser improvisació, posat que en aquest cas es mantenen els personatges, les seves relacions i el públic participa d’una forma diferent, ja que també és constructor de la trama”, explica  Mònica Ballesteros, actriu i membre de la companyia. “Els personatges es creen també de manera diferent a l’habitual, des d’un punt més teatral. Partim d’un moviment i basant-se en aquest la gent ens diu qui som”, afegeix l’actriu Beatriu Castelló.

Impro Barcelona prefereix que la interacció amb l’audiència sigui contínua.

Aleshores, les actrius tornen a sol·licitar la intervenció de l’espectador perquè proposi un moment històric en el qual situar l’acció i un relat paranormal versemblant per incloure de manera còmica a la funció. “Hi ha espectacles en què hi ha separació entre el públic i els actors, el suggeriment es demana a l’inici de l’obra i després aquest no torna a intervenir. Per contra, nosaltres preferim que la interacció amb l’audiència sigui contínua”, assenyala Ballesteros. Així, quan els focus passen de centrar-se en les actrius a il·luminar els rostres intrigats del públic, aquest sap que cal aportar la següent peça per a seguir filant la narració. A més, “la participació homogènia de l’espectador també facilita que la gent s’adoni que no hi ha cap guió i no portem res preparat”, comenta Castelló. Una tasca complexa com és la improvisació s’entrena a través d’unes tècniques i codis com són la concentració, la relació amb l’altre, l’escolta, el ritme, entre d’altres, segons apunta la intèrpret Mireia Scatti. “Cada companyia es fa seu l’espectacle. És cert que desconeixes què faràs però existeix una estructura bàsica sobre com es relacionen els personatges”, afegeix Scatti. 

Les intèrprets juguen sobre l’escenari, corpreses per personalitats excèntriques que conformen i amplien a mesura que avancen els minuts. Es deixen guiar per l’art d’improvisar; pel desconeixement de què passarà a continuació; ballen sota el dit decisiu de l’espectador, qui també, amb la seva rialla, actua com a banda sonora. El gaudi tant de les actrius com del públic es palpa en l’ambient, fet que es fa palès amb un excel·lent resultat. La intèrpret Sam Gutiérrez assenyala orgullosa que “el panorama de teatre d’improvisació a Barcelona és molt bo. Des que vam començar nosaltres, que érem pràcticament els primers, han sortit moltes companyies, escoles i persones dedicades a desenvolupar-lo. També hi ha casos de gent que s’uneix a classes d’improvisació com a via de desconnexió d’allò rutinari”.

Impro Barcelona també es troba actualment a l’Almeria Teatre amb l’obra Impro a Gogó.

Assassinat al Club és una obra irrepetible, imprevisible, que es reescriu, canviant l’assassí i la víctima en cada funció. La companyia Impro Barcelona, partidària d’introduir noves formes dins el teatre d’improvisació, la duu un cop al mes a diferents escenaris de la capital catalana. A més, actualment també es troben a l’Almeria Teatre amb l’obra Impro a Gogó

Violeta Julbe

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close