Opinió

Veus de la memòria

L’Espai El Tub és el teatre de l’Institut Joan Alcover de Palma, que comunica, igual que el Ramon Llull, a una plaça que no es diu del Tub encara que se l’anomeni així perquè la travessa un cilindre llarg i vermell en diagonal que hi dona nom i ha servit per extensió per batejar també el teatre de Produccions de Ferro. No sé com s’ho han manegat però em sembla lloable aquest guany d’un escenari «docent» que ara esdevé més públic que mai! Crec que d’altres espais semblants com ara el teatre de l’IES Josep M. Llompart o el de la Llar dAncians haurien de seguir el mateix camí; a hores d’ara es troben infrautilitzats i resulten més adients que molts dels espais privats que s’estan emprant per actuar. Construir un teatre no és precisament econòmic ni pareix gens assenyat vist els temps i les restriccions que corren.

Aquell carrer de Toni Gomila
Direcció: Ferran Utzet
Intèrprets: Toni Gomila, Catalina Florit
Espai El Tub de Palma (fins al 20 de desembre)

Sobre lescenari, dues cadires de plàstic de terrassa. Un trípode amb una càmera apunta cap a una de les dues cadires, la que està més elevada, amb una lona o paper vermell enrodillada de per baix i per darrere. No reparteixen cap programa de mà ni es veu cap codi QR; tal volta només calia una bona excusa per desempallegar-nos del paper —i millor que ara no ho tindrem mai! Si tanmateix el teniu penjat al web. Gairebé és imperceptible que hi ha dues portes laterals d’una de les quals irrompen els dos actors a les taules. Vesteixen roba de persona gran, un poc resclosida, amb pudor de naftalina: camises de maniga curta i calçons de pinça tots dos, ell, sabates xarolades d’home vell, ella, de tacó baix.

Una pantalla projecta sobre la paret el carrer de Sant Rafel, siti al barri de Sa Torre de Manacor, on va néixer Toni Gomila l’any 1973, que a més de protagonitzar l’obra, n’ha escrit l’argument. El nom procedeix d’una torre del segle XIV. La barriada va créixer al final del vuit-cents arran que els camins de ferro empeltessin tren i Manacor el 1879. És un docuteatre —d’aquí el vídeo que vèiem en escena— perquè el que es durà a terme és enregistrar un seguit d’entrevistes de residents d’aquell carrer o de la barriada que quintaessencia al capdavall tot Manacor i que podria suposar, en realitat, qualsevol poble o ciutat —per allò d’Eduardo di Filippo que definir-nos locals és la nostra manera de mostrar-nos universals. A tot Mallorca, es xalarà molt amb el muntatge i a Barcelona tornarà anar gros perquè si Produccions de Ferro no ha rubricat novament una obra mestra, ben poc n’hi falta! Però m’imagino a Manacor una estrena apoteòsica…

Catalina Florit i Toni Gomila en una imatge de Francesc Meseguer

La història del carrer corre. Es veié afectada, naturalment, pels 2000 nacionals que arribaren Manacor a la Guerra del 1936-39 (quan la vila en comptava tan sols 12000) perquè les tropes republicanes del capità Bayo havien desembarcat a Portocristo. És un episodi famós de la història llevantina que tracten diverses peces coetànies com les del dramaturg Jaume Miró i que Aquell carrer tampoc no ho esquiva. I sempre que hi ha militars hi acaba havent dones de la vida —sentim a dir en un moment de la funció. Les meretrius arribaren de pertot arreu. Treballaven de nit, a les palpentes, en racons arrecerats, a bordells com el de na Lola. Lluïen noms com ara el de na Maria Llobera. Als anys durs, negres i foscos de postguerra, de devots, beates i fatxenderia —en tots els sentits!—, aquestes brutors es miraven d’agranar davall les estores, però no debades se sabia que la realitat incedent persistia allà enterrada. Tots els homes freqüentaven els prostíbuls encara que ho neguessin en tòtum: no consentien deixar-hi el cotxe davant perquè ningú sabés que hi havien entrat, perjuraven no haver-hi posat mai els peus o feien la farina blana si alguna vegada hi havien anat. Però alguns il·lustres personatges hi havien estat, i també els desconeguts, a qui l’anonimat els havia fet un favor inútil per allò que als pobles tothom es coneix.

Impagable Gomila fent d’en Pífol, bo i deixant les ampolles amb parsimònia amb els ulls mirant cap al cel o el llum insinuador de cabaret mentre sona de fons la música de Guillem d’Efak. El treball lumínic de Pep Barcons és tan soberbi i esplèndid com el dels dos actors. No era tasca gens fàcil la que tenia l’actriu, Catalina Florit, de treballar amb un actoràs com Toni Gomila i la veritat és que se’n surt amb escreix; especialment brillant, com ell, en assolir supersòniques transicions i relentir en segons els gests i moviments des de l’edat de l’actor a la provecta dels personatge senils que pul·lulen arreu del muntatge.

Però el teatre de Gomila, com ja vèiem a Acorar o Rostoll cremat, no presenta un espectacle desenfadat de cap de semana per passar l’estona, desestressar-se de la feina i pegar quatre rialles —i alerta que tornes a riure molt en Aquell carrer perquè hi trobes girs i peripècies força divertides. Però no. Si a Acorar hi pesava un missatge evident i subliminal que no calia desvetlar perquè com dèiem el seu és un teatre epidèrmicament senzill però alhora exigent, reflexiu i que cerca un públic recíproc que sostingui el seu nivell, aquí torna a passar igual. Només perquè no es perdi el fil, en algunes converses, es permetrà deixar el vell en qüestió garlant tot sol una estona —ja se sap que la gent gran de vegades es posa molt plom— mentre l’altre personatge ens fa cinc cèntims del que explica en un apart. Una obra, al capdavall, que rebobina al nostre passat per mirar d’entendre el moment actual.

Carles Cabrera Villalonga
Carles Cabrera Villalonga: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close