Exposicions

Jaume Plensa, el silenci com a introspecció

L’escultor presenta a la Galeria Senda “La llarga nit,” una exposició que reflexiona sobre l’experiència del temps suspès imposat pels canvis globals actuals. Davant del gran repte que té ara la humanitat, ens convida de nou a tancar els ulls per a sentir millor el nostre ser més profund i abandonar-nos al pensament.

Jaume Plensa. La llarga nit
Galeria Senda
Trafalgar, 32. Barcelona
Fins a finals de gener de 2021

Enmig d’una crisi de dimensions desconegudes que avui domina l’escena global, nascuda per la irrupció d’un virus que ha sotragat la convivència humana planetària, el desig de molts pensadors és que la pandèmia porti un canvi substancial i un aprenentatge col·lectiu. L’aturada del món a la que ens veiem sotmesos és, sens dubte, una invitació a la reflexió: l’interrupció provoca irremissiblement silenci; un silenci que ha de ser percebut com a saviesa i com a espai de meditació; un silenci per a la interrogació i l’aprofundiment.

Jaume Plensa. Minna’s words, 2018. Imatge © Roberto Ruiz

Artista i pensador, Jaume Plensa (Barcelona, 1955) ha estat anomenat “l’escultor de l’ànima” perquè les seves obres s’adrecen a la condició mateixa de l’ésser: la seva essència física i espiritual, la consciència de si mateix i del seu passat, els seus codis morals i dogmes i la seva relació amb la natura. El seu treball aparella l’home amb l’univers; una realització plàstica que traspassa les fronteres de la realitat per traslladar al receptor a l’àmbit de la transcendència. Des de mitjans dels vuitanta, l’eix sobre el qual giren les seves creacions es troba, en l’enigma del cos humà i en la seva relació amb l’entorn, un món en si mateix que és el receptacle del pensament i la memòria, de l’esperit i les emocions, i que representa en figures i rostres anònims, portadors d’una identitat singular. Igualment, per a ell l’art té el valor de formular permanentment qüestions, replantejar valors i sobretot revisar actituds. Per a l’artista la vertadera matèria de l’escultura són les idees i les energies que s’hi desprenen i fa un crit d’alerta a la situació actual. Entre les seves frases predilectes, aquesta de William Blake a Els proverbis de l’infern: “Un pensament omple la immensitat”.
Jaume Plensa és a hores d’ara un dels artistes amb més projecció internacional. Es tracta d’un creador de materials, sensacions i idees. Les seves referències abracen la literatura -en especial la poesia-, la música, la filosofia, la religió i el pensament. Es considera, abans que res, escultor, tot i que el seu procés creatiu transita per múltiples disciplines. Segons l’artista, els materials, formes i suports són simplement diferents contenidors i vehicles per “materialitzar” preguntes i reflexions que des dels inicis han motivat el seu treball. Entre elles, les referents a l’home i a la seva connexió amb l’espai, el temps, la memòria i la dualitat. Dualitat que examina sovint a partir del diàleg entre contraris: interior/exterior, individu/col·lectivitat, cos/ànima, presència/absència, paraula/silenci, material/immaterial. “Potser és dins d’aquesta fricció de dualitats on puc plantejar les grans preguntes d’una forma més adequada i trobar, en llur pròpia impossibilitat, el camí de l’emoció”, diu Plensa. Al llarg de la seva trajectòria ha desenvolupat una elaborada i personal producció que inclou a més d’escultura, dibuix, obra gràfica, llibres d’artista, escenaris i vestuaris per a òpera i teatre i també instal·lacions. Les seves intervencions en espais públics de tot el món mostren la seva idea de l’escultura com a laboratori d’idees entorn del principi d’energia que mou l’univers.

Jaume Plensa. Sense títol (3), 2020. Imatge © Roberto Ruiz.

La varietat de materials al servei del sentit poètic testimonia la seva llarga travessia des de la primera exposició a la Fundació Miró de Barcelona (1980) quan l’interès que despertà fou com a continuador de la gran tradició del ferro forjat en l’escultura espanyola del segle XX. Tres anys més tard fa un viratge important i s’adona que l’escultura no és un problema de materials, sinó un problema d’emocions: comença a modelar el ferro, trencant amb la inèrcia de la forja per passar a la fosa. Utilitza el material com a suport i no com a finalitat i realitza una expressiva escultura en ferro colat de caràcter primitiu i zoomòrfic, carregada de connotacions ancestrals i primigènies. En aquell moment, la seva preocupació estava centrada en una figuració de caràcter orgànic i visceral com un dels camins viables de retrobament amb els orígens. Les petjades de la memòria i les fossilitzacions de ressò arqueològic van gravitar en aquestes obres per reflexionar envers conceptes com ara espai i temps.

Però, ben aviat es va proposar trencar amb la centralitat de la peça escultòrica, amb la visió totèmica tradicional per obrir-la al trànsit, per oferir un lloc de viatge i possibilitar el passeig interior. Donar un espai físic a l’escultura, dotar-la de funció arquitectònica, és el concepte que ha desenvolupat des de fa anys. Progressivament, ha anat replantejant i reenfocant el seu quefer, experimentant amb materials i elements tan variats com el bronze, l’acer, la resina, la fusta, el vidre, o altres menys convencionals com la llum, l’aigua, el so o les paraules; tot assistint a un procés de desmaterialització, per tal de donar forma a allò invisible, succeir el no-res i visualitzar l’intangible en la recerca de l’absolut. Sovint inspirat en referències literàries, el seu llenguatge plàstic ha anat adquirint un sentit poètic i una interessant dimensió intel·lectual. La literatura i l’escriptura poètica constitueixen, també, una de les principals fonts creatives del seu treball i la materialització espacial de la paraula adquireix cos i volum. La pell teixida amb paraules s’assimila a l’epidermis que narra la història de cadascú de nosaltres: arrugues, marques, cicatrius… expliquen les vicissituds viscudes. El cos, com la paraula, és un contenidor de memòria i de pensament, per això les imatges i les frases s’entrecreuen per construir el concepte de personatge anònim.

Les obres que configuren l’exposició La llarga nit es presenten com un grup coral de tres figures en aparença dorments i silents, de les quals destaca la dimensió lírica i contemplativa característica del treball de l’artista. Es tracta de tres escultures de gran format: Minna‘s words (2018), una creació en bronze en forma de cap de dona que, tot i fer uns dos metres d’alçada, està suspesa del sostre per uns cables. També penjada i sobrevolant la sala, Invisible Ana (2016) mostra un cap de dona filiforme, fet en malla d’acer que ens parla de fragilitat i de vulnerabilitat i finalment la gegantina Laura Àsia (2018), realitzada en bronze, continua la seva exploració de la perspectiva i el joc de la percepció a través de la distorsió de la figura; una tècnica plàstica a la qual recorre en moltes de les seves escultures concebudes per a espais públics i que convida al públic a acostar-se a la peça i a caminar al seu voltant per revelar-ne l’efecte òptic. Una trilogia silenciosa que demana quietud, assossec i serenitat als visitants per retre tribut al període nocturn, a la quietud del crepuscle, que sembla aturar el temps; un moment de calma, misteri i recolliment i també de preguntes i dubtes.

Jaume Plensa. Laura Asia, 2018. Imatge © Roberto Ruiz

La societat de la tecnologia està sotmesa a un excés informatiu que no permet cap espai de silenci: a ritmes de vida més accelerats, la tolerància al silenci és menor i el rebuig a aquest es fa més evident. Aquesta ha estat una preocupació constant en l’obra de Plensa i d’aquí que el so i el silenci siguin temes que Plensa ha tractat des de fa temps, amb una implícita voluntat de construir el repòs en uns moments tan ensordidors a nivell d’idees. Ja el 2015 va presentar al Museu de Ceret la mostra “El silenci del pensament”; un espai de recolliment per tal que les “persones es trobin a elles mateixes”, segons el mateix artista. Les seves propostes conviden els visitants a fugir d’un món sorollós saturat de missatges perquè facin un exercici d’introspecció a través de l’art. A la retrospectiva del MACBA del 2018 moltes de les seves obres batallaven amb el so que creaven els mateixos espectadors, activant diferents propostes, fins a arribar a la instal·lació Silence (2016), que compartia un espai per a la serenitat i la serenor: sis caps de joves de diferents parts del món, amb els ulls tancats, reposaven en un estat letàrgic.
Ara és la mateixa escultura la que convida al silenci referit en sentit abstracte i universal, al pensament mític i no pas a l’acció de la pausa com en algunes de les seves obres anteriors; una reflexió sobre l’experiència del temps a través d’una sèrie obres amb les quals aconsegueix crear una harmonia entre llum i ombra, silenci i paraula, temps i espai, idea i forma.
No és casualitat que Plensa tracti ara aquest tema, ja que les referències de l’exposició són les d’un temps suspès, com la mateixa nit, en el qual l’activitat s’interromp, una circumstància amb molts paral·lelismes amb la conjuntura present. Aquests exercicis d’idees i conceptes no només es circumscriuen a l’escultura, sinó que es manifesten també a través del dibuix: mostra també unes subtils obres realitzades amb escuets traços de carbonet negre sobre paper Japó amb gran qualitat volumètrica i amb autonomia pròpia.
Les imatges literàries són recurrents en l’obra de Jaume Plensa i sempre l’acompanyen en el seu procés creatiu. Aquest vers de Miquel Martí i Pol pot dialogar amb aquest temps misteriós de la nit amb el que Plensa ens demana introspecció:

Tot s’aquieta.
Ara, expectant, espera
l’esclat del gran silenci.

Conxita Oliver

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close