Arts escèniques

Actuar és un joc de màscares

És possible ser el centre al voltant del qual giren focus, càmeres i milers d’ulls encuriosits un dia i desaparèixer dels escenaris i pantalles el següent? Aquesta és la realitat de la major part dels actors i actrius actualment. Els contractes precaris, l’atur temporal, fa que es vegin obligats a recórrer a altres feines. D’altres deixen de rebre l’atenció que rebien en un moment d’èxit, no encaixen amb el que es busca o senzillament no es pensa en ells. Embrutada per la precarització, l’etiqueta d’actor tampoc compta amb el reconeixement administratiu necessari; forma part d’un sector que no està suficientment regularitzat. Una situació difícil de digerir pels artistes, qui es poden veure empesos a qüestionar-se la seva validesa per l’ofici; a plantejar-se canviar el rumb per complet; a deixar enrere allò els mou i els fa vibrar: la interpretació.

A tall d’exemple, l’espectacle de petit format L’home de la flor als llavis i…, que neix a partir de l’obra de Luigi Pirandello, L’uomo della fiore in bocca, va posar sobre l’escenari del teatre Akadèmia aquesta condició que viuen molts actors, fins a inicis de gener. Es tracta d’una creació col·lectiva entre el director Mario Gas i els actors Xavier Ripoll, Montse Guallar i Àlex Casanovas, que trenen el text pirandellià amb altres històries sobre el dramaturg, com ara la seva biografia i la correspondència epistolar que mantenia amb l’actriu italiana Marta Abba. Al mateix temps, l’obra abraça temes com l’amor, la mort, les classes socials, la supervivència, el món del teatre i l’ofici d’interpretar.

L’home de la flor als llavis i… és una obra col·lectiva que tracta el món del teatre i l’ofici d’interpretar.

Ens trobem en una estació de tren deserta, és de nit i dos desconeguts conversen sobre la vida; una vida que experimenten de manera completament oposada. L’un, malalt terminal d’epitelioma, troba la felicitat en els petits instants i les coses més mundanes, mentre que l’altre, ric de temps, es deixa endur per banalitats. Una altra branca de la història presenta el personatge de Ruggero Servi, interpretat per Àlex Casanovas. “Servi és un actor que prometia molt, però després les coses no van com ell esperava. És una persona com molts altres actors, actrius, directors o artistes que malauradament han de fer altres feines per poder tirar endavant. És un homenatge a tota aquesta gent que no se sap perquè un bon dia desapareixen d’escena, deixes de veure’ls a pel·lícules, a sèries de televisió i no saps què se n’ha fet d’ells”, explica Casanovas. Tot i això, Ruggero Servi continua intentant treballar d’actor encara que sigui en acadèmies d’aficionats. De fet, el mateix Àlex Casanovas s’ha trobat al lloc de Servi, tot i ser un actor de renom i comptar amb una llarga trajectòria. “Vaig estar treballant de cambrer en un restaurant de Figueres durant dos estius. Anteriorment havia estat un mes en una fonda a la Cerdanya fent servei d’habitacions, d’ajudant de cuina i de cambrer… Quan fa una temporada que no treballes del que consideres el teu ofici, has de buscar altres sortides perquè no pots estar esperant que soni la flauta”, comenta l’actor català. Casanovas presideix l’Associació d’actors i directors professionals de Catalunya, l’AADPC, que persegueix la millora les condicions laborals de tothom que forma part del panorama artístic del Teatre i l’Audiovisual català. “Per a mi, haver-me associat a l’AADPC, suposa formar part d’un col·lectiu amb les mateixes inquietuds que les meves; ser reconegut i acceptat per la resta de la professió com un més. Totes les coses que s’han aconseguit en matèria de reconeixement i protecció laboral dels actors s’ha fet gràcies a l’AADPC; no hi ha ningú que individualment o a títol personal hagi posat la professió on es troba ara”, assenyala Casanovas. A més, remarca que la feina que l’Associació ha fet en temps de pandèmia ha estat imprescindible per aconseguir que les Administracions tinguin en consideració els artistes. “Segurament han quedat coses per millorar i em temo que haurem de continuar treballant”, afegeix.

Àlex Casanovas, tot i ser un actor de renom i comptar amb una llarga trajectòria va haver de fer altres feines durant un temps.

L’home de la flor als llavis i… s’endinsa en l’existència, les aparences, els valors del que és considerat un dels dramaturgs europeus fonamentals del segle XX, caracteritzat pel desdoblament dels personatges. Es mescla la ficció amb la veracitat, fent que personatges com el Marta Abba, interpretada per Montse Guallar, s’apropin a la seva personalitat. “En el cas d’Abba no hi ha un treball de màscares. El meu personatge parteix de la nostra ànima, ja que no està escrit però ha existit i l’hem conformat a partir de la informació extreta de les cartes que mantenia amb Pirandello”, assenyala Guallar. Per contra, Casanovas interpreta més d’un personatge, fet que el fa seguir el mètode pirandellià d’entendre el teatre: “La consciència que no som nosaltres mateixos, que estem representant un personatge; el fet de saber-nos posar i treure la màscara en qualsevol moment”, apunta l’actor.

Tots els que han arribat a aquesta professió per vocació i hem aconseguit fer-ne el nostre ofici no deixem de considerar-nos actors o actrius i seguim buscant que la nostra feina sigui davant del públic.

Una obra sobre la vida amb els seus èxits, fracassos, amors i desamors. “Em va venir de gust reflexionar sobre el teatre, la realitat, la ficció i la màscara, que són temes que treballa el dramaturg italià”, assenyala el director Mario Gas, que també subratlla la dificultat que arrossega la professió de fer teatre en l’espectacle. Al respecte, Àlex Casanovas conclou que “tots els que han arribat a aquesta professió per vocació i hem aconseguit fer-ne el nostre ofici no deixem de considerar-nos actors o actrius i seguim buscant que la nostra feina sigui davant del públic”.

Violeta Julbe
Violeta Julbe: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close