Arts escèniques

Canto jo i el teatre balla

Abraçada per quatre branques de fulles delicades i amb el sòl farcit de terra, la sala del teatre és una muntanya situada entre Camprodon i Prats de Molló. Sota els seus arcs gòtics s’alineen rengleres dels focus que posaran les seves llums de tons freds i rogents sobre fantasmes, dones d’aigua, bruixes, homes, dones, nens, animals, bolets i núvols. Un indret màgic extret de l’exitós llibre d’Irene Solà, “Canto jo i la muntanya balla”, que cobra vida al Teatre Biblioteca de Catalunya.

Canto jo i la muntanya balla
Autora: Irene Solà
Direcció: Guillem Albà i Joan Arqué
Dramatúrgia: Clàudia Cedó
Actors: Laura Aubert, Diego Lorca, Anna Sahun, Ireneu Tranis i Caterina TugoresTeatre Biblioteca de Catalunya
Fins al 4 d’abril de 2021

Una tempesta darda un llamp a en Domènec, un pagès poeta, que abandona la seva dona Sió i els seus fills, l’Hilari i la Mia, al món dels vius. Aquest és el fil conductor de la història que entrellaça les diferents línies narratives que articulen l’obra. A la muntanya, entesa com el centre neuràlgic d’un ecosistema format per capes d’història, fantasia, vida i mort, hi tenen veu tots els que l’habiten; el relat és conduït pels núvols, un cabirol, un gos, un esperit… i la sala els acompanya. El so de la pluja, dels grills; els tels de llum de colors que sobrevolen els seus caps; la terra molla i l’olor que desprèn; el rugit dels trons; els violins, la guitarra i el violoncel que senten com les seves cordes s’acaricien per gravitar d’una escena a l’altra. El teatre és viu; balla amb el gest dels personatges, creant un clima hipnòtic que trasllada el públic, acomodat en alguna de les quatre bandes, a la muntanya. I en respira el seu aire, sent la manera de parlar de la seva gent, la peculiaritat del seu llenguatge, la vestimenta austera, aquell tarannà tan diferent del de ciutat. Una apel·lació directa i completa als sentits dels presents.

La Perla 29 absorbeix l’essència de la novel·la d’Irene Solà i la volca a l’espai teatral.

Capa rere capa, els actors encarnen múltiples personatges, movent-se per l’espai amb amplitud. Aquest dinamisme es veu accentuat amb el maneig de titelles de fusta, que dansen enèrgiques com les figures d’un carrusel; com si fossin un gos o un cabirol de carn i os. També ressalta la constant manipulació dels elements escènics, que converteix taules i bancs en arbres, escales, camins, una calaixera o fins i tot en una oficina dels mossos. L’elasticitat escenogràfica de l’espectacle fa que el miratge Solanenc que el lector es crea mentre devora les pàgines del llibre esdevingui una realitat.

El teatre és viu; balla amb el gest dels personatges, creant un clima hipnòtic que trasllada el públic, acomodat en alguna de les quatre bandes, a la muntanya.

La literarietat i poètica de l’obra queda adaptada a la perfecció. Tot i això, la dramaturga Clàudia Cedó confessa que ha eliminat més de la meitat de la novel·la en la peça teatral, encara que hi prenen part tots els personatges en major o menor mesura. Cedó assenyala que ha volgut ser molt fidel a Solà en tots els aspectes i concep la seva feina com la d’una traductora, que desplaça la història d’un format a un altre.

Es constata la versatilitat dels actors, qui transiten d’un personatge a l’altre etèriament.

A Canto jo i la muntanya balla s’hibrida el teatre de gest, text i música de manera que en resulta una peça profundament estimulant. Els directors Joan Arqué i Guillem Albà orquestren l’obra de manera que s’entrelliga el relat dels diversos personatges d’una forma molt orgànica, sumant-hi les melodies compostes per Judit Neddermann. En conjunt, la companyia de La Perla 29 absorbeix l’essència de la novel·la d’Irene Solà i la volca a l’espai teatral; constata la versatilitat dels seus actors, qui transiten d’un personatge a l’altre etèriament. Una atmosfera encisadora que es mou pel terreny de la fauna, la flora, el passat, el present, les llegendes i realitats que s’acumulen sota les pedres i el terreny de la muntanya.

Periodista cultural. Moguda per la música, l'art, el teatre i amant de la lectura i l'escriptura, col·labora en la revista digital en català Ctxt en la secció de Cultura.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close