Arts visuals

Desitjos i possibilitats: l’art emergent en el context català

Com a qualsevol ecosistema, el context artístic d’un determinat lloc depèn tant de les persones – els artistes i els diversos agents culturals que funcionen al seu costat (penso en la pràctica curatorial, la mediació, la crítica) – com dels espais que formen part d’aquell hàbitat; és a dir, les institucions, les galeries, els espais independents i, en definitiva, totes aquelles estructures que fan possible donar a conèixer uns continguts. Per tant, un ecosistema artístic saludable seria aquell que sap equilibrar el desig de fer i les possibilitats reals de fer-ho.

Si pensem en la complexa i sempre en crisi etiqueta d’art emergent – em refereixo a aquell art relacionat amb la joventut, amb els inicis de trajectòria o amb les vies de consolidació – diria que, des de la ciutat de Barcelona i, per extensió, el territori català, existeix un bon ecosistema adreçat a les seves pràctiques. Tenint en compte que mai serà massa just compactar un inici de trajectòria a una franja d’edat determinada (menors de trenta anys, menors de trenta-cinc…), podem dir que un/a artista que comença pot trobar a la ciutat un ventall de recursos força atractius per a donar a conèixer el seu treball, i començar a teixir així les primeres experiències professionals dins l’àmbit de les arts visuals. No ens trobem amb un panorama ideal, però sí podem constatar un mapa sòlid que, estiguem d’acord o no, dibuixa una possible seqüència de passos a seguir.

Art Nou 2018. Punt d’informació a La Capella. Foto: Pepe Herrero.

D’entrada, aquesta cartografia de possibilitats neix des de la pròpia condició de ser artista, i això, en el nostre context continua centralitzant-se en la Facultat de Belles Arts, però obrint-se a altres estructures formatives rellevants a la ciutat. Penso en el Grau d’Art i Disseny de l’Escola Massana, però també en altres formacions específiques no dependents de l’Acadèmia que han intensificat el teixit artístic de Barcelona. En aquest sentit, el PEI, Programa d’Estudis Independents impulsat des del MACBA o estructures independents com Metàfora, un espai de formació adreçada i dirigida per artistes, són bons exemples de l’amplificació dels recursos de formació formal i informal que genera la nostra escena artística.

Anna Dot. Until I am no longer able to stand. Barcelona Producció 2016. Foto: Pepe Herrero.

Per altra banda, i potser com a gruix central dels recursos vinculats a l’art emergent, trobem les convocatòries públiques que la ciutat ofereix: Sala d’Art Jove, Can Felipa Arts Visuals, Sant Andreu Contemporani o les beques de creació artística de la Fundació Guasch Coranty, totes amb límit d’edat i amb una voluntat d’afavorir un marc inicial de professionalització. Després, ja trobaríem Barcelona Producció, sense límit d’edat i especialment sensible a la consolidació de trajectòria en el context local. A més, totes elles han entès que cal oferir possibilitats a altres posicions properes als artistes, com ara el comissariat, l’educació artística o el disseny gràfic, i han diversificat els seus recursos per abastar aquests altres perfils. Aquí entrarien també altres convocatòries potents a Barcelona, com ara el Comissart, organitzat per Caixaforum i adreçat a comissaris menors de quaranta anys, o les convocatòries de residència artística i exposicions de Blueproject Foundation. A la vegada, cal tenir en compte també els recursos que ofereix el territori, amb convocatòries amb una llarga trajectòria, com ara la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta o amb altres noves que neixen amb entusiasme, com ara les del Centre d’Art Maristany a Sant Cugat del Vallès o els Premis d’Art Emergent de la Fundació Banc de Sabadell.

Visceral Blue. Exposició comissariada per Anna Manubens a Barcelona Producció. La Capella, 2015. Foto: Pepe Herrero.

I si aquestes estructures afavoreixen la visibilitat de les arts visuals, cal tenir en compte també aquelles altres que es centren en processos més interns: disposar d’un taller per treballar, compartir un sistema de relacions fèrtil i enriquidor; una funció on els centres de producció sempre han jugat un paper fonamental. En el nostre context, l’eix d’aquesta tipologia d’espais continua sent Hangar Centre de producció i recerca d’arts visuals, però celebrem també com s’han enfortit estructures similars com L’Escocesa, Nau Estruch a Sabadell o Roca Umbert a Granollers. Ara bé, potser per la limitació d’aquests recursos, o potser per voluntats més autosuficients que sempre han existit, cal assenyalar també que trobem actualment una proliferació d’espais autogestionats per artistes que han decidit potenciar més aviat el seu capital simbòlic i organitzar-se pel seu compte en tallers propis. Bona prova d’això seria l’increment d’espais compartits per artistes a L’Hospitalet, indret on, de moment, han trobat les condicions espacials i econòmiques que buscaven. Salamina, Fase o Trama 34 serien alguns d’aquests casos.

Podem dir doncs que tots aquests espais formarien part imprescindible de l’ecosistema de les arts visuals a Barcelona i Catalunya, on també cal esmentar projectes històrics adreçats al foment de l’art emergent, no ja des de les convocatòries, sinó des de les pròpies programacions, com l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró; potser un dels llocs més emblemàtics dedicats a la nova producció en arts visuals ja des dels seus orígens com Espai 10. I, potser en el costat oposat, hauríem d’assenyalar també un dels eixos vertebradors d’un context artístic local: la intensitat dels seus espais independents; és a dir, aquelles estructures capaces de fer des de la passió i la llibertat dels recursos propis. Aquí destaquen dos projectes ja pioners a Barcelona que han sabut mantenir-se i reinventar-se: Homession i Halfhouse.   

Laia Estruch. Jingle. Exposició Les escenes. 25 anys després. La Capella, 2019. Foto: Pepe Herrero.

Per últim, cal parar atenció a com la potencialitat de l’art emergent ha cridat l’atenció també del circuit de galeries a Barcelona. Per una banda, i com a element de singularitat respecte d’altres fires d’art, Swab ha adreçat encertadament els seus esforços cap a l’art emergent; per l’altre, i des de fa ja anys, existeix el programa Art Nou, on les galeries de la ciutat programen art emergent com a gest d’inici de temporada; un fet que, a poc a poc, està facilitant l’accés al mercat d’artistes joves.

Podem dir doncs que Barcelona ofereix possibilitats reals per a iniciar trajectòria artística, amb recursos públics i privats, amb intensitat forta des de plataformes independents, i també amb una línia oberta de connexió amb el mercat de l’art. No sona malament. Ara bé, aquesta bona autonomia des de l’emergència amaga problemes greus a diferents nivells. En primer lloc, pel que fa a les convocatòries, imposa una lògica basada en el projecte específic, i això no sempre s’ajusta a les metodologies de treball d’un artista. Tot sovint, la necessitat de ser seleccionat genera projectes massa instrumentalitzats i conduïts a uns condicionants específics, i si bé això encaixa amb el predomini post-conceptual que caracteritza les pràctiques artístiques emergents a Catalunya, no funciona per artistes amb rutines de taller més estandarditzades. En segon, la virtut d’intensificar l’art emergent deixa entreveure el gran defecte del nostre ecosistema: no existeixen bones estructures de mitja carrera. I aquí entrem ja en l’etern dilema de la configuració de les trajectòries artístiques. Què fer quan ja no ets emergent. És cert que això dependrà ja de cadascun, i de les necessitats d’ampliació dels radis d’acció més enllà del local. Ara bé, si volem un ecosistema artístic saludable, el nostre context necessita també aquestes estructures mitjanes. Només així, l’art emergent connectarà amb altres moments necessaris dins un ecosistema de l’art capaç d’equilibrar els seus desitjos i les seves possibilitats.

David Armengol
David Armengol: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca