Fotografia
Museu Krekovic

Planas i Montanyà, el fotògraf del boom turístic mallorquí

Hi ha persones que, per una mescla d’instint, de fortuna i d’intel·ligència, saben ser en el lloc adequat en el moment oportú i treure’n tot el profit possible. Aquest va ser el cas de Josep Planas i Montanyà (Cardona, 1924–Palma, 2016), un fotògraf, emprenedor i col·leccionista català que es va enamorar dels paisatges de Mallorca, s’hi va instal·lar el 1945 i, quan es va produir l’anomenat boom turístic entre finals dels 50 i principis dels 60, el va documentar amb la seva càmera Kodac a la vegada que va fundar un imperi empresarial produint postals turístiques.

Aquest diguem-ne doble joc consistent a retratar els canvis –paisatgístics, de costums, socioeconòmics– provocats a Mallorca per l’aparició del turisme de masses i, al mateix temps, fer negoci venent souvenirs per a la cada cop més massiva turistada que venia a gaudir del sol i la platja illencs, no s’ha de llegir com una mostra de versatilitat cínica i oportunista, sinó com la resposta d’un entusiasta de la fotografia a les transformacions accelerades, estructurals i desbordants que en poc temps es van produir al seu voltant. Davant d’aquells canvis, Planas va reaccionar sent fidel a la seva vocació; és a dir, va reaccionar empunyant la càmera i observant aquell frenètic i radical canvi de paradigma a través d’un objectiu. Per això va abordar-lo amb la voluntat de fer de cronista –o de memorialista instantani– del vell món que desapareixia i del nou món que començava i, al mateix temps, amb l’afany de fer-hi negoci. No hi ha dubte que Planas era un esperit comercialment astut i inquiet. Fundada l’any 1947, la famosa Casa Planas, exitosa des dels seus inicis, tenia com a eslògan: “Siempre en vanguardia”. Devia sonar pompós, quan el van triar, però és evident que la feina feta per Planas durant moltes dècades va ser coherent amb l’actitud dinàmica i atrevida del lema.

Passeig del Born de Palma
Passeig del Born de Palma

L’exposició que el Museu Krekovic, de Palma, dedica a les fotografies de Josep Planas i Montanyà –Memòria, història i oblit– serveix per fer-se una mínima idea de l’immens llegat documental del personatge. Aquest llegat consta de 4.000.000 d’imatges (entre fotos, negatius, diapositives, fotolits i transparències) i de prop de 2.000 càmeres, i està en risc, segons els hereus del fotògraf, si no se’l conserva, cataloga i digitalitza. Des del Consell de Mallorca, s’ha dit que s’estan “estudiant possibles solucions”.

Platja de Palmanova el 1968
Platja de Palmanova el 1968

En termes estètics i autorals, és molt possible que la trentena de fotografies de la present mostra no siguin de les més meticuloses, ni de les més originals, ni tampoc de les més personals, realitzades pel fotògraf. Segurament són tot el contrari. La majoria són vistes aèries de paisatges costaners –intocats durant segles– en els quals van apareixent noves edificacions que els destrueixen –no sé si el fotògraf hauria acceptat aquest verb– o que, si més no, els modifiquen per sempre. Que les fotografies, moltes de les quals van ser fetes el 1960 o poc després, siguin aèries, demostra fins a quin punt Planas va ser un emprenedor que se la va saber jugar amb audàcia i bon olfacte. Va ser el primer propietari d’un helicòpter a l’illa, abans i tot que la Guàrdia Civil, als quals els llogava l’aparell els caps de setmana per rendibilitzar-lo.

Vista aèria de Palma
Vista aèria de Palma

Al llarg de la seva carrera, Planas va publicar fotografies a tot tipus de publicacions: La Vanguardia, Serra d’Or, Fotogramas, Fiesta Deportiva… Una de les seves facetes més vistoses van ser els seus retrats de personatges estel·lars (Errol Flynn, Charles Chaplin, Joan Miró, Grace Kelly, Lana Turner, Camilo José Cela…) que passaven per l’illa o s’hi havien instal·lat. El vessant artístic o autoral del seu ofici no sempre era el prioritari. Quan va fer les fotografies aquí exhibides, per exemple, queda clar que no el motivava cap mena de voluntat artística. Els enquadraments estan concebuts tenint en compte les dimensions panoràmiques i no la força o la gràcia compositives, és a dir, el propòsit era captar tot un paisatge per mostrar-lo clarament, no per mostrar-lo expressivament. Així mateix, el joc de llums i ombres de cada imatge –les fotografies són en blanc i negre i estan reproduïdes en formats molt grans, massa ampliades– no és més curós que el de qualsevol fotograma de qualsevol reportatge televisiu de l’època.

Can Bàrbara, a Palma
Can Bàrbara, a Palma

Tanmateix, el valor documental que tenen uns paisatges captats en el moment que van començar a deixar de ser el que havien estat durant segles –costa verge, bosc i garriga– i començaren a convertir-se en el que són avui –una escenografia de sol i platja dins la qual hi ha un desgavell de ciment i multituds humanes rabejant-se promíscuament– fa que les fotografies de Planas siguin importants. Més valuoses avui, com passa sempre amb els documents històrics de pes, que quan es van fer. A més, els paisatges retratats per Planas són els que avui han esdevingut paradigmes del turisme de masses mallorquí: Magaluf, la Platja de Palma, el Passeig Marítim, la badia d’Alcúdia, Illetes de Calvià… Tot plegat configura una topografia del final d’una civilització i del principi d’una altra. Tot això, Planas va retratar-ho d’una manera asèptica, sense escàndol ni denúncia però diria que tampoc sense fascinació. El que sí que hi havia en la seva feina, potser sense ser-ne del tot conscient, era generositat envers la memòria col·lectiva de la Mallorca del futur.

Memòria, història i oblit. 
  Una exposició de Josep Planas i Montanyà
  Museu Krekovic. Palma, Mallorca.
  Del 29 de juny al 15 de desembre del 2018
Memòria, història i oblit. 
Una exposició de Josep Planas i Montanyà
Museu Krekovic. Palma, Mallorca.
Del 29 de juny al 15 de desembre del 2018

Pere Antoni Pons

Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes 'El fibló i la festa' (2003), 'Fervor tan fosc' (2006), 'Aquí, on passa tot' (2017) i 'Canvi de guàrdia' (2019), els llibres entrevista 'La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira' (2009), 'Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta' i 'Conversaciones con Jean Marie del Moral' (2018), les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010), 'Tots els dimonis són aquí' (2011) i 'Si t’hi atreveixes' (2014) i el llibre de perfils 'Un arxipèlag radiant' (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.
Pere Antoni Pons