Sense categoria
Una exposició al Museu Arqueològic de Catalunya sobre la manifestació arquitectònica del poder

Els castells: icona d’un temps, d’un país

La paraula ‘castell’ prové de llatí ‘castellum’: “petita construcció defensiva”. Però, més enllà d’aquest nom definidor d’una funcionalitat destinada a mantenir possessions, terres o la pròpia vida, els castells són també la imatge icònica d’una època. La plasmació –majestuosa i robusta– d’un temps i d’una jerarquia, d’una organització política, econòmica i social: la manifestació arquitectònica del poder feudal. Entrant al moll de l’os, sense estalviar detalls, precisions i voluntat didàctica, això és el que mostra L’esplendor dels castells medievals catalans, exposició inaugurada el 6 de setembre al Museu d’Arqueologia de Catalunya i que es podrà veure fins al 3 de febrer de 2019.


L’esplendor dels castells medievals catalans
Museu Arqueològic de Catalunya
Passeig de Santa Madrona, 39. Barcelona
Del 6 de setembre de 2018 al 3 de febrer de 2019


La mostra –que és fruit d’un intercanvi d’exposicions entre el Museu del Jade i de la cultura precolombina de Sant José de Costa Rica i el Museu d’Arqueologia de Catalunya– recull l’evolució arquitectònica, militar, social i econòmica d’aquestes construccions i s’organitza al voltant de planells explicatius il·lustrats i de taules on trobem diversos elements que ens ajuden a entendre i completar la informació, amb una presència destacada de materials del castell de Montsoriu: objectes de la vida quotidiana, ceràmica, cotes de malla, espases, armes, capitells, capitells o mènsules, amb l’afegit de reproduccions fotogràfiques de pintures murals gòtiques (com la de la batalla de Mallorca) o pantalles que complementen el recorregut, com la dedicada a cèlebres aparicions de castells a d’altres arts, com el cinema o els llibres. Hi podem veure, per exemple, edificacions d’El jove Frankenstein, el Rei Artur, The Rocky Horror Picture Show, Els tres mosqueters, Hamlet o El Cid. Un símbol icònic amb una petja artística indiscutible que es completa amb presentacions en visió de 360 graus i en 3D.

L’opció dels curadors ha estat la d’optar per una museografia comprensible i adaptable a diferents sales, factors que permetin un ampli espectre de públic i una itinerància fàcil, amb l’objectiu d’oferir eines per eixamplar el coneixement de la realitat cultural catalana. L’esplendor dels castells medievals catalans està concebut per oferir una visió sintètica del que van representar els castells en la idiosincràsia històrica de Catalunya (en aquest sentit, cal no passar per alt la teoria –prou controvertida, encara– que sosté que el nom de Catalunya prové de ‘castlà’ –figura que es refereix a qui tenia el govern i la jurisdicció d’un castell–, provinent al seu torn del francès châtelain, en un origen que seria compartit, paradoxalment, amb Castella i els “castellans”).

El casc tipus celada del castell de Llívia | Museu de Llívia
El casc tipus celada del castell de Llívia | Museu de Llívia

Els castells, ADN de la nostra història

Hi ha pocs elements arquitectònics que provoquin un poder de seducció social tan accentuat com els castells. La raó s’explica a través de dos fets: d’una banda, un objecte paisatgístic imponent i la preeminència que tenia a la vida d’una comunitat; de l’altra, també per tot allò que cataloguem dins l’àmbit del patrimoni immaterial: llegendes, toponímia i cançons, creacions de la cultura popular transmesa de generació en generació. A nivell històric, els castells tenen la singularitat que s’originen a l’antiguitat tardoromana, tot i que eclosionen a l’edat mitjana, ara ja una formulació socioeconòmica diferent, fins i tot a nivell militar.

A Catalunya se’n conserven mostres antigues, però la generalització es produeix pels volts de l’any 1000, amb diferents formes: castells de frontera amb el món andalusí, castells jurisdiccionals de control del territori i com a fórmula d’assentament i domini del poblament. La vida dels castells, però, arriba a la fi, de manera gradual, però inexorable, que quan canvien les necessitats socioeconòmiques de la societat i les tàctiques militars, deixant pas a l’auge i creació de les fortaleses.

Connexió Catalunya-Costa Rica

L’exposició té l’origen a l’any 2016, en els primers contactes que es produeixen entre el Museu del Jade i de la Cultura Precolombina de San José de Costa Rica i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. D’aquelles trobades en sorgeix la idea d’un intercanvi d’exposicions, que es concreta aquest any 2018: Barcelona acull l’exposició Xamans i esperits. Tresors del Museu del Jade i Costa Rica aquesta L’esplendor dels castells medievals catalans, que es va inaugurar el darrer 8 de març a Sant José. L’elecció es basa en el fet de ser una temàtica singular, tal com subratllen els organitzadors. “Creiem que els castells poden generar interès i fascinació, de la mateixa manera que les cultures precolombines generen interès i fascinació en nosaltres”. Els castells, com a figuració immanent d’una cultura, d’una història, d’un passat que explicar moltes de les raons de ser de l’ara mateix, de nosaltres.

La Suda de Tortosa | Wikimedia Commons
La Suda de Tortosa | Wikimedia Commons

Esteve Plantada

Granollers, 1979. Poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor. Coordinador d'"El Temps de les Arts", el portal web especialitzat en cultura del setmanari "El Temps". Col·labora regularment a "Els Matins" de TV3, a l'"Àrtic" de Betevé i al "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio.

És professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Ha publicat 7 llibres de poesia, sent els dos darrers, "Fosca límit" (2015, AdiA Edicions) i "Big Bang Llàtzer" (2016, Lleonard Muntaner), distingits, respectivament, amb el premi a Millor poemari de l'any 2015 de la revista especialitzada Llegir en cas d'incendi i el Premi de la Poesia Mediterrània Pare Colom 2016.
Esteve Plantada

Articles relacionats amb Museu Arqueològic de Catalunya - Barcelona