Debat
El festival d'arts escèniques de Girona i Salt fa front a la 27a edició

Temporada Alta 2023

El 1992, quan Salvador Sunyer, Quim Masó i Josep Domènec, van inaugurar el primer festival Temporada Alta amb quatre espectacles al Centre Cultural La Mercè de Girona, poc es podien imaginar que ara serien on són, amb un certamen d’arts escèniques que és un referent europeu i que coprodueix amb els principals teatres del continent. Hi ha noms, com Oskaras Koršunovas, com Peter Brook, com Thomas Ostermeier, com Philippe Genty, com Angelica Liddell, com Edward Hall, com Guy Cassiers, com Declan Donnellan, com Sergio Blanco, primeres espases mundials, que tenen una vida catalana molt lligada a Girona i Salt, on els hem vist i gaudit gairebé en exclusiva en l’última dècada. Durant aquests anys, el festival s’ha estabilitzat o, dit d’una altra manera, s’ha estancat. Això és bo? Pot créixer? Com pot fer-ho? Preguntes que resten en l’aire.

Salvador Sunyer, director del certament, té clar on són, aquesta “raresa”, diu, de ser un festival públic gestionat per una empresa privada, Bitò Produccions. Fa tres, quatre, anys que es mouen amb un pressupost d’entre 2 i 3 milions d’euros. Una quarta part prové de la taquilla que, amb un 95% d’ocupació any rere any, és impossible que pugi. Podrien vendre entrades més cares, però no ho faran. Una tercera part surt dels espónsors privats, cosa que ni el Liceu pot dir. La resta prové de les subvencions que reben dels Ajuntaments de Girona i Salt, de la Generalitat de Catalunya, del ministeri de Cultura i de la Unió Europea. “Només això pot pujar”, deixa clar Sunyer.

“Tenir un pressupost de 6, 7, milions d’euros seria l’ideal”, afegeix. D’aquesta manera, podríem disposar d’un festival d’escala europea, encara que lluny, a nivell econòmic, dels festivals de primera línia, com Avinyó, Viena, Roma, Brussel·les o Edimburg, que es mouen en xifres que superen els 10 milions. Ara fan el que poden, amb molta imaginació (només cal veure els curtmetratges que donen la benvinguda al festival), la complicitat dels artistes locals i el bon gust de saber triar i teixir associacions a nivell continental. Prova d’això són les coproduccions que han aconseguit en els últims anys, com la que aquest 2018 protagonitza Lluís Homar, que serà dirigit pel director flamenc Guy Cassiers a ‘La neta del senyor Linh’ i que s’estrenarà en català al desembre al Toneelhuis d’Anvers abans d’arribar a Girona i, després, al Teatre Lliure. O l’espectacle que porten a terme els ballarins Lali Ayguadé i Guilhem Chatir, coproduït entre el festival Grec de Barcelona, ICI – CCN de Montpeller / Occitània, Charleroi Danse i Temporada Alta. Fa dos anys, van aconseguir que el reputat director polonès Krystian Lupa muntés en català ‘Davant la jubilació’, de Thomas Bernhard. El resultat va ser excel·lent, de cinc estrelles, i ara ja té una gira que passarà per Madrid i Valence (sud-oest de França).

“Si el festival creix en pressupost l’hauríem de replantejar totalment i ens hauríem de centrar molt més en la producció i en la investigació”, afirma Sunyer. Això és que el fa anys que desitgen. Les coproduccions internacionals són la poteta del que podria ser Temporada Alta 2023 si les institucions locals es posessin les piles. El director del festival posa com a exemple el model flamenc, amb companyies subvencionades que l’any passat, diu, van fer 2.000 bolos fora de Bèlgica. Cap aquí és cap on podria anar el teatre català, amb Temporada Alta de punta de llança. Talent local no en falta. I la prova la tenim amb els directors catalans que treballen a fora, com Calixto Bieito o Àlex Ollé. Durant la primera dècada del segle XX, els nostres directors viatjaven a fora amb les seves companyies i ara “aquests ja no hi són, perquè a Europa treballen en condicions: si aquí les tinguessin, treballarien aquí”, remata Sunyer.

Sunyer sap que bona part dels recursos econòmics que s’inverteixen en arts escèniques van dirigits a una mena de teatre que, segons la terminologia de Peter Brook, està mort. Potser la prova és que fa anys que la xifra d’espectadors de les sales de Barcelona està estancada en els 2 milions d’entrades venudes, quan abans de la crisi, el 2007, es van arribar als 2,5 milions. “S’han d’obrir nous camins”, diu Sunyer, que assegura que part de la culpa de tot plegat es deu a la falta crònica de diners. “Tampoc hi ha cap circuit a Catalunya on moure les obres ‘noves’”, afegeix. No debades,Tanya Beyeler, de la companyia El Conde de Torrefiel, em deia fa uns mesos que el més curiós de la seva feina és que reben subvencions de la Generalitat i del ministeri de Cultura que els serveixen “per comprar bitllets d’avió per mostrar els espectacles a Europa”, en lloc de poder girar-los per Catalunya i Espanya. A això li podríem dir la ‘paradoxa teatral catalana’.

Es donen, a més, molt poques oportunitats als joves, afirma Sunyer. I torna a Flandes, on els grans directors trien cada any un director jove i li ofereixen les mateixes condicions amb què ells treballen, cosa que fa que l’escena es renovi de manera constant. Allà, tot i gaudir d’una lleva d’artistes excepcional que ara es mouen entre els 50 i els 60, no es parla de tap generacional. Hi ha unes oportunitats que aquí no existeixen, amb molts artistes que es barallen per aconseguir produccions dignes i molts d’altres que estan obligats a viure als marges.

Un altre dels problemes que té Temporada Alta actualment és la manca d’espais. Hi ha espectacles, diu Sunyer, que els agradaria dur al festival però que no poden fer-ho perquè ni el Teatre Municipal de Girona, ni el Canal ni el Teatre de Salt disposen de les condicions òptimes. Sovint es parla del salt a Barcelona, on sí hi ha instal·lacions públiques, com el Lliure, el Mercat de les Flors o el TNC, que els permetrien exhibir un Romeo Castellucci. Però ell pensa en Perpinyà, on hi ha una escena nacional, l’Arxipel, dirigit per un català, Borja Sitjà, que sempre ha tingut bona relació amb Temporada Alta. Allà, a més, hi trobarien el públic de la Catalunya Nord i el sud de França que de tant en tant baixa a Girona a veure teatre. Podria ser, doncs, Perpinyà la tercera seu estable del festival de tardor el 2023? Doncs, tot apunta que sí.

'Requiem pour L.', d'Alain Platel, passarà per Girona el 16 i 17 de novembre
‘Requiem pour L.’, d’Alain Platel, passarà per Girona el 16 i 17 de novembre

L’altra via de creixement del certamen és el social. L’any passat van posar en marxa el programa A Tempo, Arts i Formació, l’objectiu del qual és potenciar les relacions entre el món cultural i educatiu. Ofereixen funcions gratuïtes a les escoles del Gironès i el 2017 hi van passar 4.000 nens. Sunyer, per exemple, recorda la prèvia d”Out of context’, una peça espectacular d’Alain Platel dels ballets C de la B de Gant, on van omplir el Teatre Municipal de Girona amb alumnes de secundària. Dansa contemporània, abstracta, distant, per a joves?, es devien preguntar els mestres. Doncs, es veu que s’ho van passar pipa. I el mateix Platel, que en guany torna a Temporada Alta amb  ‘Requiem pour L.’, va confessar-li a Sunyer que havia estat un de les millors funcions de la seva vida.

“Això ho hem d’arrelar molt més, perquè és el públic del futur, els joves, que no n’anem sobrats, als teatres”, apunta Sunyer. Aquesta relació constant amb el món social de Girona i Salt el fet que es tracti de poblacions “petites”, on tenen contacte amb escoles i jubilats, diu el director, els permet mirar endavant i avançar-se al temps. També tenen en marxa algun ‘focus group’ sobre les demandes socials que hi ha a la comarca sobre el teatre que voldrien veure. I és que el 2023 ja és aquí.

Andreu Gomila

Escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques. Com a autor, ha publicat, entre d'altres, l'assaig literari 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (3i4, 2019), la novel·la 'Continents' (Empúries, 2016), l'assaig musical 'Putos himnes generacionals' (Empúries, 2015) i el poemari 'Carrer dels dies' (Proa, 2012).
Andreu Gomila

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca