Sense categoria
Casal Solleric

La vulnerabilitat digital i l’obvietat

No és una operació infal·lible perquè ni a la vida ni a la cultura existeix la infal·libilitat, però per ponderar la vàlua, l’envergadura i la perspicàcia d’una creació artística pot ser útil preguntar-se si el que explica, expressa o mostra la creació artística en qüestió –ja sigui una novel·la, un poema, una pintura, una exposició o una pel·lícula– es podria haver explicat, expressat o mostrat millor, amb més força, més lucidesa o més emoció, fent servir una altra disciplina creativa.



Tots els canvis s’han desat
Diversos autors
Casal Solleric. Passeig del Born, 27. Palma (Mallorca)
Fins al 6 de gener


Malament per a la novel·la, vull dir, que hi hauria sortit guanyant essent un conte. I malament per a la sèrie de televisió que n’hauria tingut prou essent una pel·lícula. I malament, també, per al curtmetratge que tria per error mostrar-se en una litúrgica sala de cinema o a través del vulgar tub catòdic quan el que li hauria estat de veritat escaient és l’asèpsia solemne d’una galeria d’art.

Exposició col·lectiva
  Aram Bartholl, Clara Boj i Diego Díaz, Martin John Callanan, Olia Lialina, Kyle McDonald, Román Torre i Ángeles Angulo, Carlo Zanni
  Comissari: Pau Waelder
Exposició col·lectiva
Aram Bartholl, Clara Boj i Diego Díaz, Martin John Callanan, Olia Lialina, Kyle McDonald, Román Torre i Ángeles Angulo, Carlo Zanni
Comissari: Pau Waelder

En aquest sentit, moltes exposicions d’art conceptual avui, és a dir, moltes exposicions que tenen una naturalesa i un fons eminentment teòrics i intel·lectuals, que han estat concebudes al voltant d’una idea nuclear que pretenen demostrar o explorar, moltes exposicions d’aquesta mena, dic, tenen el problema que allò que expliquen o sobre allò que reflexionen es podria haver explicat més bé o s’hi podria haver reflexionat d’una manera més seriosa i complexa tractant-ho amb eines diferents. És la impressió que pot provocar, per exemple, l’exposició Tots els canvis s’han desat, comissariada per Pau Waelder, que es podrà veure al Casal Solleric fins al 6 de gener del 2019.

Si una cosa no se li pot retreure a la present exposició és l’ambició del punt de partida, que s’atreveix a acarar un dels temes més crucials dels nostres dies i més definidors de la nostra societat: l’impacte de l’esfera digital en la nostra condició d’individus amb una intimitat irreductible i, alhora, de ciutadans amb una inevitable dimensió col·lectiva.

Román Torre i Ángeles Angulo
  THERO (2016)
  Router, programari específic, escultura i mobiliari
Román Torre i Ángeles Angulo
THERO (2016)
Router, programari específic, escultura i mobiliari

Com que cada cop som més dependents d’Internet, de les xarxes socials i de tota mena de dispositius digitals, i com que quotidianament deixem un rastre en l’esfera virtual de tot allò que som, fem, volem, ens agrada, ens disgusta, comprem, critiquem i etcètera (un rastre que a vegades deixem a consciència i d’una manera voluntària, però que sovint se’ns escapa sense adonar-nos-en, automàtics i desvalguts), l’exposició aborda una qüestió clau: com la influència digital ens afecta en termes de vulnerabilitat de la nostra privadesa i de submissió a unes forces externes que no dominem i que ni tan sols coneixem.

Interessantíssim i apassionant, sens dubte, si no fos que les set obres –només set– que formen l’exposició no proporcionen a l’espectador cap idea o cap mirada nova sobre el tema. I em refereixo tant a un nivell intel·lectual i informatiu –en el sentit de sortir de l’exposició sabent coses que abans no sabies– com ètic, estètic o emocional –en el sentit de veure-hi objectes i imatges, o d’absorbir-hi reflexions, que et fan sortir de la zona de confort, que t’obliguen a replantejar-te certeses tramposament enquistades o que t’inquieten i et trasbalsen d’una manera insòlita–. Res d’això no succeeix.

Exposició col·lectiva
  Aram Bartholl, Clara Boj i Diego Díaz, Martin John Callanan, Olia Lialina, Kyle McDonald, Román Torre i Ángeles Angulo, Carlo Zanni
  Comissari: Pau Waelder
Exposició col·lectiva
Aram Bartholl, Clara Boj i Diego Díaz, Martin John Callanan, Olia Lialina, Kyle McDonald, Román Torre i Ángeles Angulo, Carlo Zanni
Comissari: Pau Waelder

El doble pecat de moltes de les obres són l’obvietat i la literalitat. És el cas de Forgot your password?, d’Aram Bartholl, que per denunciar o fer veure la vulnerabilitat a què estem exposats ha imprès en vuit volums consultables els 4’7 milions de contrasenyes d’usuaris de Linkedin que fa uns anys van ser fetes públiques per uns hackers. També és el cas de I cannot not communicate, de Martin John Callanan, que per explicar que les nostres intervencions a l’esfera digital tenen conseqüències “ha recopilat els primers 100 llibres recomanats per Amazon, basats en tot el que va llegir i va comprar des que l’empresa va llançar el seu algoritme de recomanació fa més de quinze anys”. El resultat és una obra que consisteix en diversos prestatges amb els 100 llibres tot just referits. Data Biography, de Clara Boj i Diego Díaz, s’extravia per les mateixes raons: per tal de demostrar la immensa i variada quantitat de rastres digitals que anem deixant al nostre pas, aquesta parella d’artistes ha recopilat “de manera automàtica i en temps real totes les dades generades pels seus telèfons mòbils” durant un any, i ho han imprès tot en 365 volums. El que veu l’espectador són aquests 365 volums. En tots tres casos, l’obvietat i la literalitat de les obres són conseqüència de la falta d’inventiva i de la superficialitat.

Carlo Zanni
  Hunp1ng (2018)
  Escultura, argila, incens i fruita 26x30x40 cm.
Carlo Zanni
Hunp1ng (2018)
Escultura, argila, incens i fruita 26x30x40 cm.

Aquests no són defectes que es puguin atribuir, en canvi, a la que potser és la peça més atrevida i sucosa de la mostra. Exhausting a crowd, de Kyle McDonald, està inspirada en l’obra Temptativa d’esgotament d’un lloc parisenc, de Georges Perec, en la qual l’innovador escriptor francès descrivia durant tres dies tot el que passava a una plaça de París. A la seva obra, McDonald fa el mateix mitjançant una instal·lació amb projector i ordinador en la qual es poden veure imatges d’un enregistrament d’un espai públic fet “amb un programari que permet etiquetar les persones que es troben allà i publicar comentaris sobre elles”. De totes les peces de la mostra, aquesta és l’única que capta en tota la seva complexitat el fenomen digital i l’impacte tan multiforme i contradictori que té en els nostres dies. És un impacte en què es mesclen, com en un totum revolutum que no es pot governar ni comprendre, el frenesí, la mescla de consciència i d’inconsciència, l’aspecte lúdic i l’amenaça del gran germà, la vivacitat i també una mena de taxidèrmia emocional, que ens histeritza i paradoxalment ens robotitza.

Kyle McDonald
  Exhausting a Crowd (2015)
  Videoprojecció, lloc web
Kyle McDonald
Exhausting a Crowd (2015)
Videoprojecció, lloc web

Tornant al que dèiem al primer paràgraf, però, la impressió que s’emporta l’espectador que visita la mostra és que, tant en termes intel·lectuals i informatius com ètics, estètics i emocionals, la lectura d’un assaig o d’un rigorós reportatge periodístic sobre el tema li haurien resultat més estimulants i profitosos que aquesta exposició.

Pere Antoni Pons

Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes 'El fibló i la festa' (2003), 'Fervor tan fosc' (2006), 'Aquí, on passa tot' (2017) i 'Canvi de guàrdia' (2019), els llibres entrevista 'La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira' (2009), 'Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta' i 'Conversaciones con Jean Marie del Moral' (2018), les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010), 'Tots els dimonis són aquí' (2011) i 'Si t’hi atreveixes' (2014) i el llibre de perfils 'Un arxipèlag radiant' (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.
Pere Antoni Pons