General
'L'orgia' o 'La ciutata cremada', entre els títols que es podran veure a Nova York durant la mostra

El cinema català més radical arriba al MoMA

El temps, la perspectiva i un talent en esclat indiscutible han acabat configurant la dècada compresa entre el 1968 i el 1978 com la gran època daurada del cinema català. Van ser anys de fer miques la censura, d’independència creativa, d’ànsies de llibertat i d’idees transgressores que s’afegien als vents de revolució que van començar amb els fets del Maig francès. En total, deu anys artísticament irrepetibles, just quan el destí dels ciutadans de Catalunya transitava d’una dictadura terrible i revengista a una democràcia encara molt feble, aixecada amb un soroll de sabres constant.


Catalan Cinema’s Radical Years, 1968–1978
Del 25 d’octubre al 10 de novembre de 2018
The Museum of Modern Art (MoMA)


Aquella agitació artística va ser comandada per la mirada insubornable de cineastes com Pere Portabella, Antoni Ribas, Jaime Camino, Helena Lumbreras, Ventura Pons, José María Nunes, Josep Maria Forn, Francesc Bellmunt, Jesús Garay o Joaquim Jordà, entre d’altres. Són alguns dels noms presents a la retrospectiva Catalan Cinema’s Radical Years, 1968–1978, que mostrarà les pel·lícules més representatives del període –els anys immediatament anteriors a la mort de Franco, el final de la dictadura i la primera Transició– al MoMA del 25 d’octubre al 10 de novembre.

'La respuesta (The Answer)', 1976, de Josep Maria Forn | Filmoteca de Catalunya
‘La respuesta (The Answer)’, 1976, de Josep Maria Forn | Filmoteca de Catalunya

La mostra ofereix al públic estatunidenc l’ebullició artística d’un moment extraordinari, amb uns cineastes que arriscaven la pell i la trajectòria per poder expressar-se sense cotilles, sense pensar en si resultarien incòmodes a un poder que s’anava esfondrant a poc a poc, entre clams de llibertat. Cineastes que durant els darrers anys de la dictadura franquista havien desafiat el sistema rodant clandestinament o filtrant idees políticament subversives sota la vigilància dels censors, i que responien a la llibertat retrobada a partir del 1976 amb treballs que també exploraven formes de llenguatge cinematogràfic gens convencionals.

La selecció de films –alguns d’ells restaurats i procedents en la seva totalitat del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya– passa per obres tan emblemàtiques –i pràcticament introbables avui en dia– com L’orgia (Francesc Bellmunt, 1978); El sopar (Pere Portabella, 1974); La ciutat cremada (Antoni Ribas, 1976); El campo es para el hombre (Helena Lumbreras, 1973); o Numax presenta… (Joaquim Jordà 1979). Esteve Riambau presentarà personalment el cicle el dijous 25 d’octubre, en la sessió inaugural en què es projectarà La vieja memoria, de Jaime Camino.

Fotograma d''Ocaña, retrato intermitente' (1978) | Departament de Cultura
Fotograma d”Ocaña, retrato intermitente’ (1978) | Departament de Cultura

Sessions que formen part del cicle:

La vieja memoria (The Old Memory).
1977. Dirigida per Jaime Camino. Amb presentació a càrrec d’Esteve Riambau

Sexperiencias (Sexperiences).
1968. Escrita i dirigida per José María Nunes

Tres pel·lícules clandestines contra la dictadura de Franco. Amb presentació a càrrec d’Esteve Riambau:
Montserrat. 1970. 10’
Manifestacions de Barcelona (Demonstrations in Barcelona [February 1–8, 1976]). 1976. 20’
El sopar (The Dinner). 1974/2018. Dirigida per Pere Portabella. 65’

Dos retrats clandestins de la immigració a Catalunya:
Largo viaje hacia la ira (Long Journey into Anger). 1969. Dirigida per Llorenç Soler. 26’
El campo es para el hombre (The Lands Are for the Common Man). 1973. Dirigida per Helena Lumbreras, Mariano Lisa. 50’. Amb presentació a càrrec de Mariano Lisa

La respuesta/M’enterro en els fonaments (The Answer).
1969/1976. Escrita i dirigida per Josep Maria Forn

Lock Out.
1973. Escrita i dirigida per Antoni Padrós

La ciutat cremada (The Burned City).
1976. Dirigida per Antoni Ribas. Presentació a càrrec d’Esteve Riambau

L’orgia (The Orgy).
1978. Dirigida per Francesc Bellmunt

Informe general sobre algunas cuestiones de interés para una proyección pública (General Report).
1976. Dirigida per Pere Portabella

Ocaña, retrat intermitent (Ocaña, Intermittent portrait).
1978. Escrita i dirigida per Ventura Pons

Numax presenta… (Numax Presents…).
1979. Escrita i dirigida per Joaquim Jordà

Manderley.
1980. Escrita i dirigida per Jesús Garay


Esteve Plantada

Granollers, 1979. És poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Ha estat coordinador d'"El Temps de les Arts" i col·labora regularment a "El Temps", a "Els Matins" de TV3, a l'"Àrtic" de Betevé i al "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio.
Esteve Plantada

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca