Pintura
L'exposició commemora el cinquantè aniversari de la fundació del museu ubicat al Port de Pollença

Anglada-Camarasa, dels cafès de París a la costa pollencina

Hermenegild Anglada-Camarasa (Barcelona, 1871–Port de Pollença, 1959) va viure i va treballar a París entre finals del segle XIX i principis del XX, és a dir, en el moment en què la capital francesa estava entrant en la modernitat amb un trepidant i imprevisible triple salt mortal.

Cap amb els cabells al vent, 1930 | Anglada-Camarasa
Cap amb els cabells al vent, 1930 | Anglada-Camarasa

No és una hipèrbole. Per aquells anys, els veterans del decadentisme i del simbolisme (Moreau, Puvis de Chavannes) eren uns vellets venerables però encara continuaven en actiu. Tot i que entre els gegants de l’impressionisme ja n’hi havia alguns de morts (Manet, Van Gogh) i alguns altres que havien emprès un procés de momificació de la seva grandesa (Renoir, Pisarro), també n’hi havia que entraven en una vellesa fecunda (Monet, Cézanne, Degas). I faltava poc perquè els fauvistes ho ruixessin tot de color i perquè el cubistes desmuntessin i remuntessin la realitat no sense abans haver fet miques el concepte de perspectiva. Algun realista fins i tot continuava entestat a retratar el que veia fent servir les tècniques i l’afany il·lusionista tradicionals –i si tenia talent, fins i tot obtenia uns magnífics resultats–. I la tropa de bohemis de Montmartre afirmava convincentment que la pintura era un gènere entre tants altres, ple de possibilitats, és clar, però no superior al cartellisme o a les vinyetes humorístiques de diari. El carnaval de talent, de propostes i de gosadies era, en definitiva, d’una exhuberància i una riquesa poques vegades vista.


H. Anglada-Camarasa. Una revisió pictòrica de la col·lecció “La Caixa”
CaixaForum. Palma (Mallorca)
Del 25 d’octubre del 2018 al 30 d’agost del 2020


És lògic, doncs, que per a un artista jove i amb ganes de menjar-se el món com era aleshores Anglada, formar part d’aquell París fos una escola i una aventura, un privilegi i un deure, una sort i un repte. Com és ben sabut, ser en el lloc adequat en el moment oportú no és cap garantia de res, i menys en qüestions artístiques –sense anar més lluny, el París d’aquells anys va acumular molts cadàvers d’ambicions frustrades i de talents estroncats–, però el cert és que Anglada-Camarasa tenia suficient talent i ambició per amarar-se de tot allò important, innovador i potent que, en termes pictòrics, succeïa al seu voltant. En aquest sentit, no hi ha dubte que moltes de les millors obres que Anglada va pintar durant aquell període parisenc –o que va pintar poc després, quan ja se n’havia anat, però encara sota l’influx del que havia vist i viscut a París– mereixerien formar part de la més exigent retrospectiva dedicada a la pintura decadentista i/o simbolista d’aquella Europa d’entresegles.

L'obra social 'La Caixa' presenta la nova disposició de la sala permanent dedicada al pintor Anglada-Camarasa | CaixaForum
L’obra social ‘La Caixa’ presenta la nova disposició de la sala permanent dedicada al pintor Anglada-Camarasa | CaixaForum

Permeten constatar-ho algunes de les trenta-tres obres de l’exposició que pot veure’s a l’espai que el CaixaForum de Palma té consagrat al fons de la col·lecció d’Anglada-Camarasa. Titulada H. Anglada-Camarasa, una revisió pictòrica de la col·lecció “La Caixa”, ha estat comissariada per Sílvia Pizarro, neta del pintor, i té com a pretext la commemoració del cinquantè aniversari de la fundació del museu que, seguint ordres de l’artista, la seva família va construir a la casa del Port de Pollença on va passar la darrera etapa de la seva vida. El museu, que va tancar les portes l’any 1989, mostrava al públic tant les obres pròpies que l’artista s’havia quedat com les col·leccions que havia acumulat al llarg dels anys. Bàsicament, eren col·leccions de vestimentes, d’objectes, d’estampes japoneses i de mobiliari.

L’exposició, que inclou un sofà particular prestat per la família, se centra en la part artística de la col·lecció particular de l’artista, en especial en alguns dels motius que més caracteritzen la seva obra pictòrica: els retrats femenins, les composicions florals, els paisatges rocosos de la costa de Mallorca i la fascinació per l’exuberància de la realitat valenciana més popular.

L'exposició ret homenatge al museu que la família del pintor va crear al lloc on va viure | CaixaForum
L’exposició ret homenatge al museu que la família del pintor va crear al lloc on va viure | CaixaForum

Les obres són tan diferents que per força han de causar als espectadors una impressió de qualitat desigual, en funció de les preferències de cadascú. Vull dir que els espectadors amb predilecció pels esclats cromàtics i les exhibicions formalistes quedaran embriagats davant les pintures de tema floral –Columna florida, Parral de nit, pintures de girasols i d’anèmones– mentre que els interessats en el gènere del paisatgisme trobaran en les pintures de fons marins, grutes i costes rocoses exemples prou virtuosos d’una pintura de paisatges clàssicament moderna, és a dir, arrelada en el referent de la realitat i alhora gairebé a la frontera de l’abstracció, aquella fase en què la realitat és a punt d’atomitzar-se en un pur desplegament autònom de formes i de colors.

La Sibil·la | Anglada-Camarasa
La Sibil·la | Anglada-Camarasa

En part perquè són les que representen d’una manera més canònica la modernitat, però en part també perquè són les que expressen d’una manera més rica l’ambivalència i el joc de contrastos que la mirada moderna associa al fet creatiu i a la condició humana, les pintures més potents són les més pròpiament parisenques. Les que capten amb una voluptuositat tan pictòrica com vital, per exemple, els ambients de cafès, de cabarets i de teatres: La salutació de l’actriu és una mostra memorable del que pot arribar a suggerir i a convocar en la ment de l’espectador una obra plàstica només a còpia d’acumular i d’ordenar sobre la tela formes i colors, unes formes i uns colors que no mostren quasi res però que mostrant quasi res ho mostren tot. Més potents i tot que aquestes pintures són els retrats femenins, tant els més amables i sensuals –és el cas de Figura ajaçada en un sofà– com els més rotundament decadentistes, com seria el cas de La Sibil·la, la millor peça de l’exposició, que representa de cos sencer una dona alhora meravellosa i terrible, malaltissa i incitant, abominable i seductora.

La núvia valenciana | Anglada-Camarasa
La núvia valenciana | Anglada-Camarasa

L’exposició també inclou dues de les obres més gegantines de l’artista, València i El tango de la corona. Més espectaculars que cap altra cosa, s’imposen a l’espectador com una tempesta enèrgica de colors, i si més no serveixen per fer-se una idea de l’ambició descomunal, desmesurada, amb què sovint va treballar Anglada-Camarasa.

El tango de la corona | Anglada-Camarasa
El tango de la corona | Anglada-Camarasa

Pere Antoni Pons

Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes 'El fibló i la festa' (2003), 'Fervor tan fosc' (2006), 'Aquí, on passa tot' (2017) i 'Canvi de guàrdia' (2019), els llibres entrevista 'La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira' (2009), 'Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta' i 'Conversaciones con Jean Marie del Moral' (2018), les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010), 'Tots els dimonis són aquí' (2011) i 'Si t’hi atreveixes' (2014) i el llibre de perfils 'Un arxipèlag radiant' (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.
Pere Antoni Pons

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca