Sense categoria
L'exposició del CaixaForum Tarragona està formada per 48 obres de petit i mitjà format

Un recorregut pels principals gèneres de la pintura barroca flamenca i holandesa

L’actual mostra que present a la Fundació la Caixa a Tarragona sobre Pintura Flamenca i Holandesa del Museu de Ginebra és una magnífica oportunitat d’apropar-se a la personal interpretació del món que tenien els pintors dels països baixos durant els segles XVI i XVII. Parlem, per tant, de pintura barroca, un dels períodes de gran esplendor econòmic i social que es veuria reflectit en la consolidació d’un entramat artístic, amb la creació d’un mercat d’obres d’art, amb marxants, mecenes i col·leccionistes.


Pintura Flamenca i Holandesa del Museu de Ginebra
CaixaForum Tarragona
Del 20 de setembre de 2018 al 27 de gener de 2019


És, a més, el sorgiment o si més no el reconeixement dels gèneres pictòric que es mantindran fins a l’arribada de les avantguardes del segle XX. Si bé és cert que no trobem obres dels grans mestres com Rubens, Rembrant o Fran Hals, els artistes representats són creadors importants del barroc dels països baixos tal com Pieter Brueghel “el Jove”, Jan Brueghel “el Vell”, Van Goyen, Cornelis Cornelisz, Nicolaes Maes, David Teniers o Philips Wouwerman.

‘Peixos i crancs’, atribuït a Abtaham van Beijeren

El discurs expositiu integrat per 48 obres, de petit i mitjà format, que estaven destinades a decorar les cases o els gabinets de rics comerciants i burgesos, està organitzat en cinc apartats que, d’acord a la categoria atorgada a cada gènere en el seu moment es distribueixin en: al·legories i escenes de la Història Sagrada, escenes de la vida quotidiana, paisatges, natures mortes i retrats.

Pel que fa a les al·legories, tenim una del mes freqüentes en aquest període, Vanites, una temàtica molt important en les províncies protestants per la seva càrrega religiosa i moral davant de la fugacitat de la vida. Destaquem també, L’al·legoria de la Fortuna, que la podem incloure també en un gènere no tractat en aquesta mostra, el del nu. Aquesta obra, amb la deessa de la fortuna al mig, és també un catàleg de figures nues i cossos en escorç de clara influència miquelangelesca.

‘Festa de l’arbre de maig’, Pieter Brueghel El Jove

Les arquitectures i en particular les escenes de la vida quotidiana són d’una gran riquesa visual. És indubtable l’interès que te els estudis de perspectiva en les dues obres d’interiors d’esglésies que es presenten però no podem oblidar que en l’obra de Peter Neefs el Jove, trobem representats a més diferents classes socials de l’època que voldria significar que,malgrat la seva diferència de status podien estar tots dins de la casa de Déu.

Les escenes de la vida quotidiana ens transporten a com vivíem les persones representades en aquestes obres, a més dels seus valors netament pictòrics. El Bou escorxat és una reinterpretació en particular de la primera versió del Bou escorxat de Rembrandt, en la que a més del bou apareix la criada recollint la sang a terra. Molt interessant l’espai del laboratori de L’alquimista, obra de David Teniers el Jove. Gabinet de col·leccionista és una obra emblemàtica dins del discurs expositiu, que té com a l’objectiu evidenciar el mercat de l’art i la importància dels col·leccionistes. A més, en ell podem veure diversos gèneres pictòrics. L’operació de Jacob van Spreeuwen un tema que satiritza els “metges xarlatans” que havia treballat el Bosch és a la vegada un antecedent d’alguns dels gravats dels Capritxos de Goya.

‘Pieter van Veen, el seu fill Cornelis i el seu secretari’, 1620

Respecte als paisatges podem veure quadres de gran qualitat com ho són les obres de Meindert Hoobbema, deixeble de Jacob Van Ruisdael, els dos pintors que han estat reconeguts com a representants del desenvolupament final de l’art paisatgista a Holanda. Paisatge amb bosc el podem entendre com un clar antecedent de la pintura de John Constable o dels pintors de l’Escola de Barbizon.

Les natures mortes varen adquirir durant aquests anys la seva independència. Obres que a més de decorar els interiors de les cases, servien per a connotar la posició econòmica i social dels seus propietaris per la riquesa dels objectes escollits. Sense oblidar el caràcter simbòlic que tenien moltes d’elles. Una lectura més propera d’aquestes obres ens parla de la cultura de la taula, una bona forma de conèixer a una societat.

‘Riba de riu’, de van Goyen

Pel que fa al retrat, no hem d’oblidar que fou en aquestes terres on aquest gènere assolí un important desenvolupament. Eren obres que complien una funció social, connotaven l’estatus del representat dins de la seva comunitat, per tant en aquells anys de creixença econòmica la demanda era molt forta. A la mostra tenim obres de Caspar Betscher, considerat el retratista més popular de La Haia, de Nicoales Maes que va pintar algunes de les persones més importants del món polític i militar del país i integrants de l’alta burgesia. Un bon exemple és el retrat de l’orfebre Wenzel Jammnitzer, que a més del tractament psicològic del personatge ho representa amb es seus atributs de geòmetra, amb la regla i el compàs de proporció en el moment de fer una representació a escala d’una estatueta.

En conjunt, una exposició de la qual recomanem entusiastament fer-ne una visita.

‘Ram de flors en un gerro’, de Brueghel “El Vell”
Avatar

Antonio Salcedo: darrers articles (Veure-ho tot )