Fotografia
Ressenya de l’exposició 'Una certa foscor' al CaixaForum Barcelona

La mirada buida de l’art

L’exposició Una certa foscor de CaixaForum Barcelona forma part del cicle Comisart, de l’Obra Social de la Caixa, sent la comissària Alexandra Laudo. Cada dos anys es convida a alguns comissaris que presentin els seus projectes basant-se en els fons de les col·leccions del MACBA i de la Caixa. Aquesta és la tercera edició del programa, on la comissària ha pogut seleccionar una vintena de peces de les dues col·leccions –ambdues sumen unes 7.000 obres-, a més d’algunes procedents de museus i col·leccionistes privats. En conjunt estan representats 18 artistes, tots ells dins del món conceptual. Tanmateix, hi ha altres obres distribuïdes en diferents espais de la ciutat i del ciberespai amb el títol Punts de fuga, en que hi participen Guillermo Pfaff, Joan Rabascall i Mario Santamaria.


Una certa foscor
CaixaForum Barcelona
Del 20 de juny de 2018 al 5 de gener de 2019


La comissària parteix de la idea del buit, concretament del que es va produir al Museu del Louvre l’any 1911 amb motiu de la desaparició del quadre La Gioconda, que va ser robat sense que ningú se n’adonés fins el dia següent. Això va provocar que durant alguns mesos la gent anés a veure l’espai buit que va deixar el quadre. No va aparèixer fins dos anys després a Florència, quan el lladre va voler vendre-la a un marxant. La noticia de la desaparició va tenir un impacte mediàtic considerable que, inclús, va provocar que el escriptors i amics Franz Kafka i Max Brod es desplacessin expressament a Paris per observar l’espai buit deixat per a la considerada com a millor obra de Leonardo da Vinci. A nivell anecdòtic senyalar que Picasso i Apollinaire van ser sospitosos de sostreure’l, degut a que estaven d’acord amb els postulats futuristes de Marinetti, que proclamaven la desaparició física de les obres clàssiques i l’enaltiment de les contemporànies. Segurament la desaparició temporal de La Gioconda va servir perquè es tingués més coneixement d’ella.

José Maldonado, 'Ventana II', 1989. Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani
José Maldonado, ‘Ventana II’, 1989. Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani

Per tant l’exposició es planteja des d’una òptica on una obra d’art que no hi és, que ha desaparegut –almenys durant un temps determinat-, i que el seu lloc no l’ocupi cap altra, i que permet a la comissària reflexionar “sobre la possibilitat d’assajar, des de l’àmbit artístic, formes de resistència ocularcentrista i hipervisual que caracteritza la nostra contemporaneïtat”. Però l’excepcionalitat està en la circumstància de que s’ha robat una obra, no pas perquè hi hagi un espai buit, com succeeix assíduament al fer una cessió temporal d’una peça a un altre museu per a una exposició itinerant o bé perquè l’estiguin restaurant, i no se la substitueixi per una altra del seu fons, posant-hi només una nota explicativa dels motius de l’absència. Com a paradigma d’aquesta situació s’exhibeixen una sèrie d’obres –pintures, escultures, instal·lacions, pel·lícules i documents- que permeten a l’espectador veure el treball d’uns artistes a qui els hi preocupa representar la idea respecte a l’objecte en sí, on la imatge sigui l’essència d’allò imminent, donant-hi “més atenció a una imatge si ens posen difícil la seva visualització”.

Al marge dels artistes citats anteriorment en l’apartat de Punts de fuga, hi són presents a Una certa foscor: David Batchelor, Joan Brossa, Christo, Pedro G. Romero, Pol González Novell, Joâo Maria Gusmâo + Pedro Paiva, Juan Francisco Isidro, Ira Lombardia, José Maldonado, Babette Mangolte, Michèle Métail, Pedro Mora, Martin Parr, Perejaume, Àngels Ribé, Hiroshi Sugimoto, Tim Rolklins & K.O.S. i Pedro Torres. A l’inici de l’exposició hi ha una sèrie d’imatges extretes dels diaris francesos Le Petit Parisien i Paris Journal, on es veu l’espai buit deixat pel quadre robat, com també el moment en que es recuperat i torna al museu.

Joan Brossa. 'Sobre el sobre 1988'. Poema-objecte. Galeria Joan Prats
Joan Brossa. ‘Sobre el sobre 1988’. Poema-objecte. Galeria Joan Prats

Al final del recorregut apareix una fotografia del britànic Martin Parr realitzada el 2012, on s’observa a un grup de gent fotografiant amb els seus mòbils La Gioconda desenfocada. Aquesta situació la trobem sovint en molts museus on hi ha alguna obra important, i que no permet que altres espectadors puguin contemplar-la tranquil·lament. A més, aquest tipus de públic, en lloc de mirar-la primer i fotografiar-la després, fa al contrari. Es com si l’observació real i completa es fes a posteriori en lloc de fer-ho al mateix instant, sense tenir en compte la possibilitat de fer-ho en directe.

Com és difícil comentar aquí totes les obres que són presents a l’exposició, només faré referència a les que al meu entendre em semblen les més significatives, potser perquè transmeten millor la idea del buit i de la foscor, com és el cas de l’artista minimalista anglès David Batchelor a través de Found Monochromes (1999-en curs), on apareix la imatge d’un cotxe de color verd, en el què en una de les finestres hi ha un requadre blanc, com una mena de buit. Des de fa temps l’artista es mou pels carrers de Londres a la recerca d’espais buits enfront de “la sobreabundància d’estímuls visuals de la ciutat”. De Joan Brossa hi ha tres poemes-objecte: Lectura (1984), Sobre l’art (1988) i Elegia a Leonardo (1989,) on s’aprecia nítidament la seva subtilesa i ironia, en concret ho advertim a Lectura , on veiem un antifaç damunt d’un llibre en blanc. El contrast dels dos objectes, un blanc i l’altre negre, configura la relació existent entre el lector i el personatge literari.

'Christo. Wrapped Monument to Cristobal Colon (Project for Barcelona)', 1984. Tècnica mixta sobre paper. Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani
‘Christo. Wrapped Monument to Cristobal Colon (Project for Barcelona)’, 1984. Tècnica mixta sobre paper. Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani

De Christo hi ha una peça que ja havíem observat a la Galeria Joan Prats el 1991, titulada Wrapped Monument to Cristobal Colon (Project for Barcelona) (1984). L’artista búlgar destaca per intervenir eventualment –les seves creacions són efímeres i només en queda constància per les fotografies o documentals produïts- cobrint i embolicant amb roba, plàstic o altres materials, monuments, edificis i grans espais a l’aire lliure, dotant-los d’una nova funció estètica. Aquest projecte de cobrir a Colón no va arribar a realitzar-se mai. De fet, segons Alexandra Laudo “aquesta reflexió sobre la visualitat és sovint una acció d’ocultació, una intervenció orientada a negar el que és visual, o reformular-lo des de l’opacitat”.

De Perejaume s’exhibeix una obra de 1991, El lloc i la data, que mostra, de manera molt minimalista, dos fragments d’un marc de fusta, concretament un angle de dos colors: blanc i negre, amb un fons blanc, que és on hauria d’anar la tela pintada. La idea de l’artista és que cadascú s’imagini quina obra hauria d’estar dins del marc buit, o el que és el mateix, li dona més importància al continent, tot i estar fraccionat, que no pas al contingut.

Perejaume, 'El lloc i la data'. 1991. Raïl i motllura. Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani
Perejaume, ‘El lloc i la data’. 1991. Raïl i motllura. Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani

Ramon Casalé Soler

Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).
Ramon Casalé Soler

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca