Sense categoria
El mNACTEC acull una exposició on podem veure el llegat de grans inventors catalans

Catalunya, bressol de creativitat

Catalunya sempre ha fet bandera d’un patrimoni cultural excepcional: de grans narradors a poetes il·lustres, passant per pensadors excepcionals, tots ells capaços de traspassar fronteres gràcies al seu llegat, obra i dedicació. Hi ha, però, un patrimoni d’especial rellevància internacional que la història i la notorietat han fet passar més desapercebut, sobretot pel que fa a l’exposició pública: científics i inventors, protagonistes de destacats avenços tecnològics d’abast mundial.


Catalunya, un país d’enginy i innovació
30 aportacions científiques i tècniques universals
mNACTEC (Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya)
Del 13 de juliol de 2018 al 3 de febrer de 2019


Però Catalunya també ha estat bressol de nombroses aportacions en aquests dos camps, la ciència i la tecnologia. Troballes que han vingut de la mà d’inventors i científics que han revolucionat àmbits com la navegació, la indústria tèxtil o la medicina. I que ho han fet gràcies al seu enginy fora mida. Això mateix és el que vol mostrar l’exposició “Catalunya, un país d’enginy i innovació”, que es pot veure al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) fins al 3 de febrer de 2019.

L'exposició, amb la rèplica del submarí de Narcís Monturiol | mNACTEC
L’exposició, amb la rèplica del submarí de Narcís Monturiol | mNACTEC

Entre les aportacions científiques i tècniques presentades a la mostra hi ha invents com l’astrolabi de Sunifred Llobet, el submarí de Narcís Monturiol, el telègraf elèctric de Francesc Salvà o el pulsoreactor de Ramon Casanova, així com les descobertes de científics com el metge Josep Salvany, el químic Josep Roura, el matemàtic Ferran Sunyer o el bioquímic Joan Oró.

Divisió en dues grans etapes

L’exposició es divideix en dos àmbits que representen dues grans etapes històriques: d’una banda, es recullen les aportacions científiques i tecnològiques fetes des de l’Edat mitjana fins a la Revolució industrial, i d’altra banda, els avenços, descobriments, estudis i invents que s’han esdevingut des de la Revolució industrial fins als nostres dies.

Un dels espais de l'exposició al mNACTEC
Un dels espais de l’exposició al mNACTEC

En la primera àrea expositiva, “De la Catalunya comtal a la Revolució industrial” hi veiem com grecs, romans, andalusins, jueus, francs, visigots, occitans, i tants d’altres al llarg de la història, han marcat el nostre caràcter i han definit les nostres tradicions. A Catalunya han arribat traduccions de pensadors grecs i romans, de matemàtics musulmans i cabalistes jueus, d’inventors de nord enllà que han contribuït a desenvolupar la nostra creativitat.

Aquest àmbit proposa un cop d’ull a sis aportacions científiques i tecnològiques que, des de terres catalanes i fins a l’altra banda de món, s’han fet des de l’edat mitjana fins a la revolució industrial. Des del primer atles del món al singular procediment de la farga catalana per obtenir un ferro de màxima qualitat.

L’Atles Català, considerat com el més antic del món i tota una obra mestra. Elaborat al segle XIV
L’Atles Català, considerat com el més antic del món i tota una obra mestra. Elaborat al segle XIV

En la segona àrea, “De la revolució industrial als nostres dies”, ens endinsem en el moment en què, a partir de la segona meitat del segle XVIII, s’inicia a Anglaterra la Revolució industrial, que va canviar completament el món fins aleshores conegut. No gaire anys més tard, Catalunya es va afegir a aquesta revolució amb el desenvolupament de la indústria tèxtil. Als anys trenta del segle XIX el nostre país va esdevenir una de les regions industrials més avançades d’Europa. Des d’aleshores i fins a l’actualitat, nombrosos catalans han estat partícips d’aquests avenços i els seus descobriments, estudis i invents celebrats arreu.

mNACTEC
mNACTEC

De l’astrolabi carolingi a l”Ictineu I’ de Narcís Monturiol

A la mostra s’hi exposen una quinzena d’objectes, entre els quals destaquen una rèplica numerada de l’astrolabi carolingi més antic que es coneix, armes amb de pany de miquelet, uns lligalls dirigits a una autoritat militar on Francesc Salvà proposa la construcció d’un submarí ja a l’any 1800, una maqueta de l’Ictineu I de Narcís Monturiol, el baròmetre aneroide de Frederic Faura, una reproducció del Tricicle Bonet i la màquina d’estiratges de Ferran Casablancas.

La gran missió del mNACTEC és mostrar la implantació i l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seva aplicació industrial i, molt especialment, la seva implicació i incidència social. El Museu va crear l’any 2013 l’espai Made in Catalonia, amb l’objectiu de mostrar les innovacions científiques i tècniques pensades i realitzades al Principat, així com aquelles empreses catalanes centenàries que encara avui estan en funcionament, mostrant-ne la història i l’adaptació industrial a cada època.

Catalunya, un país d'enginy i innvació, al mNACTEC
Catalunya, un país d’enginy i innvació, al mNACTEC

Esteve Plantada

Granollers, 1979. Poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor. Coordinador d'"El Temps de les Arts", el portal web especialitzat en cultura del setmanari "El Temps". Col·labora regularment a "Els Matins" de TV3, a l'"Àrtic" de Betevé i al "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio.

És professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Ha publicat 7 llibres de poesia, sent els dos darrers, "Fosca límit" (2015, AdiA Edicions) i "Big Bang Llàtzer" (2016, Lleonard Muntaner), distingits, respectivament, amb el premi a Millor poemari de l'any 2015 de la revista especialitzada Llegir en cas d'incendi i el Premi de la Poesia Mediterrània Pare Colom 2016.
Esteve Plantada

Articles relacionats amb Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya