Teatre
Dues obres produïdes pel Teatre Principal de Palma aterren al TNC i al Principal de València

L’Arxiduc Lluís Salvador, de l’escena mallorquina a Barcelona i València

Doble sessió amb l’Arxiduc Lluís Salvador, l’aristòcrata austriac que va instal·lar a Mallorca un dels seus centres intel·lectuals a finals del segle XIX, als escenaris de Barcelona i València: La nit de Catalina Homar, de José Carlos Llop, i Les darreres paraules, de Carme Riera visiten la sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) del 15 al 18 de novembre i el Teatre Principal de València, del 22 al 25 de novembre.

Totes dues obres són les primeres incursions dels dos autors en el gènere dramàtic i dues produccions del Teatre Principal de Palma que el Consell de Mallorca ha volgut traslladar a Catalunya i el País Valencià. «No és casualitat que avui siguem aquí -deia el conseller de Cultura del Consell, Francesc Miralles, en roda de premsa al TNC-: Cercàvem que el Teatre Principal de Palma pogués vertebrar diversos teatres de Mallorca però també relacionar-nos amb Catalunya i València i exportar el talent de la nostra illa».

El director del Teatre Principal de Palma, Carlos Forteza, ha explicat que «el nou equip de direcció va arribar fa dos anys i mig» i «va recolzar la nova producció i els autors mallorquins». Amb la intenció d’implicar «els escriptors més prestigiosos dins i fora del país», es va reunir amb Riera i Llop: «Casualment tots dos volien estrenar-se en teatre i utilitzar el personatge de l’Arxiduc».

José Carlos Llop va centrar la seva obra en una amant mallorquina de l’Arxiduc, la Catalina Homar que interpreta la Catalina Solivellas. El director de La nit de Catalina Homar, Rafael Lladó, explica que «Llop va dedicar aquest monòleg a la Catalina Homar per fer justícia amb un personatge que la història ha deixat en segon terme».

'La nit de Catalina Homar', obra de José Carlos Llop interpretada per Catalina Solivellas / Xim & Joe
‘La nit de Catalina Homar’, obra de José Carlos Llop interpretada per Catalina Solivellas / Xim & Joe

Catalina Homar, nascuda a Valldemossa, procedia d’una família humil. «Filla d’un fuster -explica Lladó- era analfabeta quan va conèixer l’Arxiduc, però va aprendre a llegir i a escriure, va acabar parlant diversos idiomes i va aconseguir que la nomenés madona de la seva finca». Com a masovera, diu Lladó, «va crear un sistema de producció nou de la malvasia, la va presentar a les exposicions internacionals de Barcelona, Chicago o París i va guanyar diversos premis en aquests esdeveniments».

L’actriu que la interpreta, Catalina Solivellas, va posar-la com un exemple d’»empoderament» de les dones: «Era intel·ligent i va mirar molt pels seus. Hauria pogut optar per ser simplement l’amant de l’Arxiduc, però no ho va fer: es fa fer càrrec de la finca; i va promoure convenis per a les dones i els nens que anaven a collir olives i alternatives per als pescadors quan hi havia mala mar». Catalina Homar va morir als 36 anys de sífilis.

Les darreres paraulesés una adaptació al teatre de la novel·la homònima de Carme Riera, una versió que prioritza «les confessions polítiques i sentimentals de l’Arxiduc en els seus últims moments», segons el seu director, Rafel Duran. L’obra està representada per dos personatges, l’Arxiduc i el seu secretari, Toni Vives -que interpreten respectivament Andreu Benito i Josep Orfila.

Duran explica que a Mallorca «hi ha una imatge molt folkloritzada de l’Arxiduc», més carregada de llegendes que no d’històries reals. «Molta gent pensa que va estar aquí trenta anys quan, en realitat, venia dos mesos l’any i la resta anava voltant per les diverses residències que tenia, com les de Lípari (Illes eòliques, Sicília) i Trieste».

Catalina Solivellas, Rafel Duran, Francesc Miralles (conseller de Cultura del Consell de Mallorca), Carlos Forteza (Teatre Principal de Palma), Xavier Albertí (Director TNC) i Rafael Lladó
Catalina Solivellas, Rafel Duran, Francesc Miralles (conseller de Cultura del Consell de Mallorca), Carlos Forteza (Teatre Principal de Palma), Xavier Albertí (Director TNC) i Rafael Lladó

L’Arxiduc és conegut per diverses llegendes que s’han mantingut sobre ell «però -adverteix Duran- pocs saben que és autor de 80 llibres, tres dels quals en català, i que va ser un ecologista avant la lettre-no deixava tallar ni un arbre de les seves propietats».

L’obra de Riera juga amb una altra de les llegendes, o hipòtesis, projectades sobre l’Arxiduc per explicar el seu peculiar costum de ser primer en baixar del seu vaixell quan tocaven port -prohibia a la resta que baixessin fins que tornés i, de vegades, trigava hores- i del seu costum de no salpar fins que li arribaven uns misteriosos telegrames. Riera aposta per la teoria que l’Arxiduc era, en realitat, un espia de l’Imperi austrohongarès, i les seves excentricitats eren només una façana per amagar aquest secret.