Disrupcions

«Barcelona continua oberta a les idees noves i sent un laboratori de creació»

Els mitjans de comunicació estan començant a projectar una imatge de la ciutat de Barcelona que trenca amb la que s’havia creat en l’imaginari col·lectiu internacional: excés de turisme, inseguretat ciutadana, també parlen d’una pèrdua i d’un desplaçament de l’activitat cultural i artística. No obstant això, Barcelona té un important paper en l’esfera artística estatal, continua havent-hi importants projectes artístics i culturals com Loop, ArtsLibris o Sónar, en procés de creixement i expansió territorial i que han consolidat una oferta comercial i cultural que es va avançar a les necessitats del col·leccionisme local i a l’interès del seu temps. Loop i ArtsLibris han creat un model interessant, que complementa –que no competeix– amb el d’Arco, la fira més antiga d’art contemporani de l’Estat espanyol i una de les més importants d’Europa. Hem entrevistat l’Emilio Álvarez, un dels creadors de Loop, i a la Rocío Santa Cruz, fundadora d’ArtsLibris, perquè ens donin la seva visió de la situació actual.

La premsa internacional parla d’un desplaçament de l’activitat artística i cultural de Barcelona a Madrid, vostès què en pensen?

Emilo Álvarez: És cert que l’activitat artística de Madrid ha crescut molt, que hi ha una capacitat de fer coses superior a Barcelona. Per la seva banda, Barcelona continua sent una ciutat molt cosmopolita, molt oberta a les idees noves i un veritable laboratori de creació. En aquests moments hi ha una escena jove artística interessant i molt dinàmica.

Rocio Santa Cruz: Pel que fa al sector de les arts plàstiques, que és el d’ArtsLibris, és cert que Madrid compta amb la fira d’art més important d’Espanya, ARCO, a més de grans equipaments amb destacats pressupostos com el Prado, Reina Sofia, Fundació Thyssen, Matadero, etc. Hi ha, també, galeries d’art contemporani que han optat per tancar les seves seus a ciutats perifèriques i obrir a Madrid, on el mercat és més dinàmic. També crec que Madrid està fent una important campanya per potenciar el turisme cultural de qualitat, i crec que això falta a hores d’ara a Barcelona, on desgraciadament tenim un problema amb el turisme contaminant i de masses.

“A hores d’ara a Barcelona tenim un problema amb el turisme contaminant i de masses”

Possiblement la manca d’informació més precisa d’alguns mitjans els pot haver portat a obviar que a Barcelona s’organitzen una sèrie de fires o festivals com Loop i Arts Libris que són tota una referència i estan en procés d’expansió. Com veuen la situació actual del mercat?

E.A: En el que respecta al Loop, treballar des d’una ciutat tan cosmopolita com és Barcelona, tan connectada amb el món en tots els sentits, és un gran actiu. Loop és un projecte que s’enfoca en un nínxol de mercat creixent en volum i importància.

R.S.C: En el cas d’ArtsLibris, amb l’expansió a Madrid i Lisboa, hi ha clarament tres mercats molt diferenciats: Madrid, que en celebrar dins d’una fira tan consolidada com ARCO és d’ampli i important mercat. A ARCOmadrid, van cada any 100.000 persones, i entre elles hi ha un potencial de milers de col·leccionistes amb alt poder adquisitiu que ja visiten ARCO directament i que van a convertir-se de forma natural al nostre públic. A més, amb l’ADN llatinoamericà d’ARCO, ens obrim a un mercat americà que des de Barcelona seria més complicat d’arribar. Lisboa, que se celebra també dins de l’organització d’ARCOLisboa, tot i ser una convocatòria més recent (4 anys) i a mig termini, ens apropa al mercat portuguès i brasiler. A Barcelona estem creant mercat. En les primeres edicions d’ArtsLibris, els visitants no sabien que les publicacions que es mostraven eren a la venda! A poc a poc i al llarg d’aquests deu anys hem anat apropant les edicions d’artista al públic, i hem creat un mercat fidel, que any rere any acudeix a la nostra convocatòria. ArtsLibris a Barcelona ​no és només una fira, és un gran festival que es gestiona amb molt pocs recursos. Al llarg d’aquests 10 anys, hem organitzat importants exposicions en col·laboració amb l’Arts Santa Mònica, un seminari internacional, que des de la passada edició té lloc al Macba, col·laborem amb la Fundació Tàpies, i el 2020 també ho farem amb la Virreina. Treballem amb una estratègia clara d’expandir ArtsLibris per tota la ciutat.

Què els va portar a muntar Loop i Arts Libris?

E.A. L’origen de Loop va ser una observació compartida amb altres col·legues galeristes: Pere Soldevila, Carlos Duran i Llucià Homs. Molts dels nostres artistes treballaven habitualment amb vídeo, aquests treballs es presentaven en el circuit de l’art, però el suport del col·leccionisme per aquest tipus de treballs era reduït. La presentació, difusió i comercialització d’aquest tipus de treballs requereixen un context particular diferent del “cub blanc” o de la fira d’art contemporani tradicional. L’any 2003 no existia al món cap gran esdeveniment o fira dedicada exclusivament al vídeo art. Al mateix temps, Barcelona era una ciutat molt atractiva, amb una imatge relacionada amb la creació però no tenia cap esdeveniment de referència en el calendari internacional de l’art contemporani. En aquest context va néixer Loop, com a primera fira de video art.

R.S.C: Abans d’establir-me a Barcelona, vaig viure durant 15 anys a París, on em vaig formar i vaig obrir la meva primera galera i editora, Raíña Lupa, que avui dia és la productora de ArtsLibris. Des de París, participava en diferents fires existents al nord d’Europa i els EUA, especialitzades en edició contemporània i llibres d’artista. En traslladar-me a Barcelona, on ja existia una important tradició d’edicions d’artista, tallers d’obra gràfica original i artistes que tradicionalment s’havien interessat pels llibres, vaig pensar que seria interessant potenciar el mercat creant una fira amb un model particular i propi. La situació geogràfica de Barcelona, mediterrània i situada al sud d’Europa, ens ha permès crear una fira diferenciada del model anglosaxó dels esdeveniments d’aquest tipus que se celebren al nord d’Europa.

La fira ArsLibris, a Barcelona
La fira ArsLibris, a Barcelona

És difícil crear un projecte que s’avança a les necessitats dels col·leccionistes, què és fora dels debats centrals del la producció artística o cultural?

E.A: Més que avançar-se a les necessitats del moment, Loop va néixer per respondre a unes necessitats que ja existien prèviament. Des dels anys 60 quan els equips de vídeo comencen a ser accessibles per als artistes, les problemàtiques de la imatge en moviment són centrals en la producció artística. Als anys 70 eren molt actius des de l’Antoni Mercader a l’Eugeni Bonet, passant per Antoni Muntadas, Eugenia Barcells, o Joaquim Dols, entre d’altres.

R.S.C: Sí, molt va ser difícil. Crec que va ser necessària una gran audàcia i perseverança per crear un projecte que no era al debat central de la producció artística local. En el cas de ArtsLibris, sí que era al debat cultural internacional, ja que des de la irrupció de les tècniques digitals, la Continuïtat del llibres com Objecte, va començar a estar en entredit. Es parlava que el llibre desapareixeria, cosa que finalment no va passar. Però es veritat que fa 10 anys aquest era el dilema: el final dels llibres i la conversió al digital. Per això en un primer moment ArtsLibris era la fira dels llibres que no anaven a Deixar de ser objectes i, ara, deu anys després, mostra el dinamisme que es va crear a partir de la utilització de les eines digitals per part dels artistes i creadors. I com el digital ha dinamitzat el sector, contra el pronòstic inicial de fer-lo desaparèixer…

J.N. Què significa per a vostès treballar a Barcelona en un moment en què els mitjans de comunicació parlen de la sobreexposició de la ciutat al turisme? Quins són els avantatges i inconvenients?

E.A: El festival Loop és un esdeveniment pensat per a la ciutat i la fira per a un públic professional internacional molt específic, format principalment per artistes, galeristes, comissaris, col·leccionistes, professionals, acadèmics i estudiants. Molts vénen de fora de Barcelona i el cost dels hotels i viatges els afecta.

Loop i Arts Libris van apostar per matèries i concepcions artístiques que eren minoritàries quan vostès els van crear, però amb el temps el multimèdia, l’art sonor, el vídeo, els documents i llibres d’artistes han esdevingut importants dins la historiografia i del mercat. Actualment tenen prou visibilitat en l’esfera artística i cultural. Com veuen aquesta evolució? Com els ha afectat?

E.A: L’evolució de la presència dels treballs videogràfics juga a favor del nostre esdeveniment. Els artistes utilitzen més els recursos audiovisuals, que són cada vegada més exposats i accessibles, i l’interès tant dels públics com del col·leccionisme institucional i privat augmenta.

R.S.C: És molt positiu que aquestes concepcions artístiques minoritàries es facin visibles, però també és cert que s’ha copiat el nostre model de fira en nombroses ocasions. Això ens obliga a estar-nos reinventant any rere any i converteix ArsLibris en un projecte molt innovador que ens obliga a estar a l’aguait permanentment de les novetats i del que ens demana el nostre sector.

La fira ArsLibris, a Barcelona
La fira ArsLibris, a Barcelona

J.N. Creuen que aquestes noves concepcions es reflecteixen en les col·leccions de museus, arxius i centres documentals?

E.A: El fet de que el vídeo formi part de la programació habitual dels museus, centres d’art i galeries permet al públic i en particular als col·leccionistes conèixer millor i apreciar aquest tipus de treballs. Ens consta que una part important de les adquisicions dels museus d’art contemporani avui són produccions videogràfiques; i són nombrosos els museus que tenen departaments relacionats amb aquests tipus de treballs, i nombroses les col·leccions privades o corporatives que s’interessen per aquestes creacions. A Loop veiem un col·leccionisme apassionat per els vídeos i films dels artistes, molt compromesos i que entenen que la cultura contemporània cada vegada és més immaterial. Per citar algunes col·leccions interessades per el vídeoart, a nivell local tenim, entre altres, la Fundació Sorigué, la Fundació Han Nefkens, la Col.lecció Amister de Sisita Soldevila, la col.lecció Olor Visual de Ernesto Ventós, Rafel Tous, Cal-Cego o la Fundació Suñol.

R.S.C: Crec que cada vegada hi ha més llibres i documents impresos quan visitem una exposició. Amb la Fundació Banc Sabadell i la Col·lecció Banc Sabadell, hem creat un premi de producció i adquisició, que al llarg d’aquests anys, ha anat creixent i en l’actualitat s’ha convertit en una de les més importants col·leccions privades de llibres d’artistes. Cada any convidem als directors i directores de les biblioteques i institucions públiques que han creat una col·lecció de llibres d’artista i publicacions, i cada vegada són més nombrosos.

J.N. Pensen que ha anat, en paral·lel, el prestigi social que ha adquirit l’art contemporani amb el nombre de col·leccionistes ?

E.A: Sens dubte, la notorietat de l´art contemporani atrau un col·leccionisme molt actiu i visible socialment. El nombre de col·leccions organitzades creix, tant les privades com les corporatives, moltes fins i tot obren espais expositius o organitzen esdeveniments importants o premis. L’activitat d´aquestes col·leccions es pot veure al voltant dels grans esdeveniments artístics com la Biennal de Venècia o les grans fires d´art. D’altra banda, les produccions videogràfiques dels artistes son cada vegada més ambicioses, complexes, costoses i dificils de gestionar, com les instal·lacions multipantalles, películes cinematogràfiques o treballs de base algorítmica. Igual que en el món del cinema, aquestes produccions es tornen necessàriament col·laboratives, i alguns col·leccionistes s’han abocat a donar suport a aquests tipus de creacions, acompanyant als artistes en totes les fases de la producció dels projectes videogràfics, com ho fa Patricia Sandretto, Re Rebaudengo, In Between Art Film, Han Nefkens, Inelcom, la Fundació Sorigué o Kadist.

R.S.C: Malauradament, no. L’anomenat prestigi social associat a l’art contemporani passa per considerar l’art com un article de luxe, propi únicament de persones molt riques. Però el col·lecionisme, i més encara, el col·leccionisme de llibres i publicacions d’artistes, no ha de ser necesàriament un article de luxe, inaccessible. I, és més, és un tipus de col·leccionisme que pot incentivar el col·leccionisme d’art contemporani. Crec que és un problema de cultura. Col·leccionar art contemporani no és només una qüestió de diners, de prestigi social, és una qüestió de cultura. Els països més cultes són en els que tenen un teixit important al voltant de la cultura i l’art contemporani en particular. Amb teixit em refereixo a: galeries, equipaments ben dotats pressupostàriament, artistes que poden viure dignament de la seva feina, avantatges fiscals a l’hora de col·leccionar. I sobretot la implicació de totes les parts i treballar conjuntament. Crec que una de les dificultats més importants amb què m’he trobat a l’hora de crear i gestionar ArtsLibris, és la poca col·laboració que existeix entre l’àmbit públic i privat. En aquest sentit queda molt encara per fer.

Juan Naranjo

Curador d'exposicions independent i galerista. Combina la investigació dels debats introduïts per les noves tecnologies en l'esfera artística i els canvis d'hàbits socials amb l'organització d'exposicions i subhastes d'art.
Juan Naranjo

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca