Sense categoria
L 'exposició ' Sabartés per Picasso per Sabartés ' mostra l' anar i venir d 'una amistat

Les entranyes del Museu Picasso de Barcelona

Barcelona ha tingut la sort de generar figures esplendoroses en l”art del segle XX. Picasso és una d’aquestes que, a més, va mantenir els lligams afectius amb la ciutat que el va formar i el va veure créixer mitjançant personatges i amics de la talla de Jaume Sabartés, que van fer possible l’existència del Museu Picasso de Barcelona, que obrí les portes el 1963.


Sabartés per Picasso per Sabartés
Museu Picasso, Barcelona

Fins al 24 de febrer de 2019


Redescobrir l’entramat de persones que van jugar a favor de la modernitat en ple franquisme per tal de reivindicar l’art de Picasso a la seva ciutat, quan era un autor malvist pel seu passat esquerrà i comunista, reconforta i crea nostàlgia alhora, perquè són temps avui en què aquestes persones han desaparegut i no hi ha substitució per a aquesta generació de famílies i professionals de la Barcelona culta capaços de crear el clima necessari per iniciar empreses d’aquesta envergadura. Vagi el record per als Gili, a qui també el museu dedica actualment una exposició, amb les edicions de gravats de La Cometa, per als Gaspar-Farreras, que amb la galeria Gaspar de Consell de Cent acolliren la primera exposició de Picasso el 1956, Joan Ainaud de Lasarte, responsable dels museus, Josep Selva, director del Museu d’art modern, el notari Raimon Noguera, que també intervingué en la creació de la Fundació Joan Miró i l’alcalde Josep Ma. Porcioles, que amb tots els seus defectes i gestos franquistes permeté, apart d’aixecar sobreàtics a l’Eixample, algun gest cultural com aquest.

Variació de Las Meninas en un full del llibre Les Menines et la vie de Jaume Sabartés. 2 de juny del 1960
Variació de Las Meninas en un full del llibre Les Menines et la vie de Jaume Sabartés. 2 de juny del 1960

Ara, el director del museu i comissari de la mostra, Emmanuel Guigon, amb l’ajut de Margarida Cortadella, comissària científica, es capbussa en els fons historiogràfics de la institució, i en la seva intrínseca història per oferir propostes com l’exposició actual Sabartés per Picasso per Sabartés, un títol capicua que mostra l’anar i venir d’una amistat que es prolonga des dels anys de joventut fins a la mort del primer i que trobà un ferm ressò en el llibre Picasso, retratos y recuerdos. Jaume Sabartés mor el 13 de febrer de 1968 i acte seguit Picasso diposita al museu set-centes cartes seves escrites entre 1905 i 1967 que Sabartés guardava al seu domicili de Barcelona, però amb la condició que no s’obrissin fins al cap de cinquanta anys, termini enguany acomplert i motiu de la present exposició. El miler de cartes que Sabartés adreçà a Picasso es conserven al Museu Picasso de París. Entre els documents exposats: cartes, notes, postals, telegrames, fotografies, retalls de premsa i un cartell.

Jaume Sabartés (Barcelona,1881-París, 1968), amic i confident de Picasso, va esdevenir el seu biògraf, difusor i intèrpret de la seva aportació pictòrica i el seu secretari des de 1935. De joves, coincidiren a Llotja, a la cerveseria Quatre Gats i quan va decidir viatjar a París el 1901, Picasso i Fernández de Soto el reberen a l’estació d’ Orsay. El 1904 Picasso es quedà a París i Sabartés se n’anà a Guatemala a cuidar un negoci d’ultramarins d’un oncle matern. Al cap dels anys, es retrobaran amb els amics de joventut: Manel Pallarès, Sebastià Junyer, Ramon Cinto Reventós, sempre amb la ciutat de Barcelona i els anys joves en el rerefons.

'Jaume Sabartés amb pinçanàs'. París, finals del 1901. Oli sobre tela.46 x 38 cm. Museu Picasso, Barcelona Donació Pablo Picasso, 1968.
‘Jaume Sabartés amb pinçanàs’. París, finals del 1901. Oli sobre tela.46 x 38 cm. Museu Picasso, Barcelona Donació Pablo Picasso, 1968.

Sabartés es va avançar al que seria el Museu Picasso de Barcelona i el 1962 donà a la ciutat 372 obres, generositat que continuà fins a la seva mort el 1968. Si bé la correspondència i els documents són el fil conductor de l’exposició, també hi destaquen algunes pintures i les sèries de gravats de Picasso dedicades a Sabartés. Tant la correspondència com els gravats mostren el sentit de l’ humor, la ironia, l’erotisme des d’un punt de vista masculí, i la particular manera que té Picasso de retratar el seu amic, amb un rostre ossut, de pòmuls pronunciats i nas afilat, presidit per unes ulleres rodones que li permeten a Picasso fer-li una caricatura amb la paraula “ojo”, realçant amb el dibuix les ulleres i el nas. El retrat d’ època blava, Jaume Sabartés amb pinçanàs (1901) presideix la sala dedicada a Barcelona, afinitats electives; la separació dels amics, l’un a Guatemala i l’altre a París, ens mostra els documents d’aquesta estada de Sabartés a Guatemala, Montevideo, París i Madrid. De retorn a París, esdevé un divulgador de l’obra de Picasso amb més de vint llibres publicats.

Picasso representa sovint Sabartés com un faune o com un sàtir, delerós d’establir relacions eròtiques amb unes veïnes del carrer de la Convention, 88 de París, que l’ajudaven quan ho necessitava d’ençà que quedà vidu el 1954. Una manera de fer broma amb una sèrie de gravats eròtics que el pinta com un seductor. Semblen més deliris eròtics de senectut que realitats. És el mateix que succeeix amb els collages de pin-up girls dels anys cinquanta, en els que Picasso caricaturitza Sabartés, ja vell i decrèpit, que intenta posar mà al cos d’aquestes models vestides amb poca roba i destinades a exhibir-se publicitàriament en revistes i calendaris, com ho va fer a l’època una Marylin Monroe debutant.

'Jaume Sabartés com un faune tocant l’aulos'. 14 d’octubre del 1946. Carbonet sobre paper pintat prèviament de blau cel, 66 x 50,5 cm. Museu Picasso, Barcelona. Donació Jaume Sabartés, 1962
‘Jaume Sabartés com un faune tocant l’aulos’. 14 d’octubre del 1946. Carbonet sobre paper pintat prèviament de blau cel, 66 x 50,5 cm. Museu Picasso, Barcelona. Donació Jaume Sabartés, 1962

La col·lecció de gravats dedicats forma part de les 238 litografies de la donació inicial, aquí recollides en una de les sales de l’ exposició que precedeix la dedicada a la que obre el camí cap a la configuració del Museu Picasso de Barcelona, en què Sabartés fa tots els oficis per preparar el gran esdeveniment que seria aquest museu per a la ciutat. La visita de Joan i Miquel Gaspar, els “Gaspares”, com se’ls anomenava, a Canes, de la mà de Sabartés, propicià una llarga relació que comença amb una exposició de Picasso i Jacqueline a la Sala Gaspar el 1956.

Quan Sabartés va morir el 1968, Picasso va donar a la ciutat la sèrie de Las Meninas acompanyada del retrat de Sabartés amb pinçanàs, de 1901 i posteriorment, ja al 1970, va fer la gran donació d’obres de joventut i dels anys de formació que guardava la seva germana Lola, que conformen avui un gruix important del museu.

Visita de Joan Vidal Ventosa, Jaume Sabartés, Catherine Hutin-Blay i família Gaspar al Museu Picasso
Visita de Joan Vidal Ventosa, Jaume Sabartés, Catherine Hutin-Blay i família Gaspar al Museu Picasso

Picasso sembla mandrós a l’hora d’escriure i Sabartés l’incita a fer-ho: “Escriu, escriu. No triguis tant” (15.7.1935), “Estimat Pauet. Avui, a la fi, t’escric de debò. Si no ho he fet abans és que esperava, d’un dia a l’altre, rebre unes quantes lletres teves anunciant que m’ escriuries. Suposo perquè el suposar no costa res, que el teu silenci vol dir que estàs molt bé, tranquil i content gosant les delícies del clima que t’agrada i del lloc que et plau més […]”(4.10.1945). Per la seva banda, Picasso acaba responent i descrivint el seu caòtic estudi: “Mon cher Jaumet.Y ahora empieza lo malo pues tengo que escribirte y ya no sé por qué… pues otra vez todos los papeles que tenía que mandarte no los encuentro y ya conoces la casa y el lío de trapos y recortes y recuerdos que cubre el estiércol y el polvo de tantos dibujos en el pudridero del suelo y las sillas”. (6.11.1945).

'Retrat de família. I, home amb els braços creuats '. Mougins, 21 de juny del 1962. Litografia. Llapis litogràfic sobre paper report transferit sobre planxa de zinc, estampat sobre paper vitel·la Arches amb filigrana (prova Sabartés). 56,5 x 75,5 cm . Museu Picasso, Barcelona. Donació Jaume Sabartés, 1966
‘Retrat de família. I, home amb els braços creuats ‘. Mougins, 21 de juny del 1962. Litografia. Llapis litogràfic sobre paper report transferit sobre planxa de zinc, estampat sobre paper vitel·la Arches amb filigrana (prova Sabartés). 56,5 x 75,5 cm . Museu Picasso, Barcelona. Donació Jaume Sabartés, 1966

Pilar Parcerisas

Crítica d'art i curadora d'exposicions independent. Doctora en Història de l'Art i llicenciada en Ciències de la Informació. Membre fundadora del diari Regió 7. Ha comissariat més de cinquanta exposicions, entre elles: Idees i Actituds. Entorn de l'art conceptual a Catalunya, 1964-1980 (1992), Dalí. Afinitats Electives (2004), Man Ray, llums i somnis (2008), Vienna Actionism (2008), Il·luminacions. Catalunya visionària (2009), Dalí, Duchamp,Man Ray. A Chess game (2014-2916), Joan Ponç. Diàbolo (2017-2018), Adolf Loos. Private spaces (2018). Ha publicat Art & Co. La màquina de l'art (2003), Barcelona Art-Zona (2007) Conceptualismo(s). Poético, políticos y periféricos. En torno al arte conceptual en España, 1964-1980 (2007) i Duchamp en España (2009). Crítica d'art del diari Avui i Elpuntavui (1982-2017). Ha escrit guions per al cinema, entre ells destaca el llarg L’última frontera (1992). Ha estat presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
Pilar Parcerisas

Pilar Parcerisas: darrers articles (Veure-ho tot )