General
El Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats presenten el projecte ' Col· lapse '

El món performatiu de Joan Morey, a revisió

El món performatiu de Joan Morey (Mallorca, 1972) té una doble cita en dos dels centres d’arts visuals de Catalunya pertanyents a la Xarxa; una doble exposició que repassa els seus projectes més representatius que tenen com a denominador comú el qüestionament de l’autoritat i l’exercici del poder: l’abús, el domini, l’explotació i les desigualtats. Tots ells giren envers el comportament humà i la relació amb els altres, ja sigui com a opressors o com a oprimits. Des de finals dels anys noranta explora principalment el llenguatge de la performance pel que representa l’experiència irrepetible del directe, el ritual d’assistir a un acte artístic que es vincula de forma radical amb el temps i l’espai en el qual esdevé. Tot i això, el seu treball es desenvolupa en diferents mitjans i suports, des d’accions realitzades en directe i el seu registre audiovisual fins a peces de so, vídeo, instal·lació o obra gràfica.


Col·lapse
Centre d’Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats. Carrer Sant Adrià, 20. Barcelona.
Cos social. Lliçó d’anatomia
Centre d’Art Tecla Sala
Fins al 13 de gener


 

Experimenta la intersecció entre teatre, cinema, filosofia, sexualitat i subjectivitat i pren com a base del seu treball la generació d’esdeveniments (a través d’actors o intèrprets), misses en scène (produccions teatrals o cinematogràfiques) o intervencions específiques (llocs i contextos), tot construint situacions en què un o diversos intèrprets se sotmeten a un sistema d’instruccions o regles d’actuació. Aquestes regles també són desplaçades al paper que l’audiència exerceix en els seus projectes ja que els espectadors es converteixen en matèria primera de l’obra i ocupen el mateix lloc que l’intèrpret i l’equip tècnic. El control sobre el cos ha estat un dels assumptes més insistents en la seva obra, tant en el discurs com en la formalització. D’aquí que desenvolupi estructures de control i exigències per tractar el poder com a objecte d’interrogació.

Joan Morey. TOUR DE FORCE, 2017. Cortesia de l’artista
Joan Morey. TOUR DE FORCE, 2017. Cortesia de l’artista

Col·lapse, comissariat de Latitudes (Max Andrews i Mariana Cánepa) consta de tres parts. La primera es presenta en dues plantes del Centre d’Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats: Màquina desitjant, màquina de treball i revisa deu projectes de l’artista pertanyents als darrers quinze anys. A banda de reunir els documents audiovisuals produïts en cada performance que es projecten en pantalles, la mostra aplega tot els objectes originals que l’artista va utilitzar per a la teatralització dels seus escenaris (vestuaris, llibres, documents…), disposats en vitrines a manera de reliquiaris o sarcòfags, configurant així l’univers que envolta Morey. A la segona sala els protagonistes són únicament els documents sonors, perquè del que es tracta és que les veus, de les diferents performances s’apoderin de tot l’espai.

La segona part té lloc al Centre d’Art Tecla Sala, i és la versió definitiva de la videoperformance Cos social. Lliçó d’anatomia, produïda el 2017 gràcies al Premi de Videocreació de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica/ Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP. Aquest premi impulsa la coproducció d’un projecte que incorpori el vídeo en l’àmbit de les pràctiques contemporànies, amb l’objectiu de crear accions estratègiques que puguin desenvolupar-se en xarxa, per incrementar la visibilitat en el territori i la presència internacional.

Joan Morey. IL LINGUAGGIO DEL CORPO, 2015. Cortesia de l’artista
Joan Morey. IL LINGUAGGIO DEL CORPO, 2015. Cortesia de l’artista

El projecte examina la construcció social del cos en la cultura contemporània occidental i el seu desencadenant en l’àmbit de la performance artística. Des d’una revisió dels enfocaments teòrics de la sociologia del cos, planteja la recreació d’una lliçó d’anatomia en la pintura barroca en la qual es contraposen dos elements fonamentals: el cos (del performer) i l’escenari (en el qual es duu a terme l’acció). L’espai triat ha estat l’amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, gravada a la Sala Gimbernat, una de les sales dedicades a l’estudi quirúrgic des de l’any 1762 a Barcelona i considerada una de les instal·lacions més ben conservades d’Europa. L’escenificació en viu d’una al·legòrica lliçó d’anatomia mostra un personatge principal sense activitat (un cos immòbil) situat sobre la taula de dissecció sobre el qual actuen diversos personatges (un grup de metges) que van reconeixen les diferents parts del seu cos. Centrat en l’individu com a instrument social, el projecte s’interessa per la objectualitat del seu estat físic i el lloc que ocupa en el món; així mateix, suggereix els efectes del poder sobre l’home. Aquí, el cos és de carn i ossos, i la càmera es converteix en un personatge plural que substitueix l’audiència. La peça situa a l’actor i a l’espectador sota la mateixa experiència, una experiència on l’observació està condicionada pel medi audiovisual i s’arrela en la performance. Justament per aquesta obra, el 2017 Joan Morey va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals que atorga l’Ajuntament en reconeixement de l’excel·lència en creativitat, recerca i producció artística.

Joan Morey | Roberto Ruiz
Joan Morey | Roberto Ruiz

La tercera part, que porta el títol de Màquina esquizofrènica, consistirà en una performance inèdita que tindrà lloc el 10 de gener de 2019 en una ubicació molt rellevant de Barcelona però que es mantindrà en secret fins al mateix moment de començar la performance. L’acció en viu s’integrarà en la narrativa, més extensa, del passat físic i discursiu d’aquest espai. Per assistir a la performance, cal omplir el següent formulari, obert fins al dia 20 de desembre.

L'exposició, a Fabra i Coats
L’exposició, a Fabra i Coats

Conxita Oliver

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB). Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA).Ha desenvolupat la crítica d’art al diari Avui (1982-2007 i 2010-2011), a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999-2002) i Ona Catalana (2000-2004). Segueix exercint aquesta tasca en revistes i mitjans especialitzats. Ha estat Directora de l’Arts Santa Mònica (Barcelona. 2013-2014). Ha coordinat i comissariat més d’un centenar d’exposicions i és autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani.
Conxita Oliver

Conxita Oliver: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca