Fotografia

La divinitat del cos humà segons Toni Catany

Per a Toni Catany (Llucmajor, 1942–Barcelona, 2013), la bellesa no tan sols no era un concepte antiquat, ni un clixé estètic estantís, ni un motor creatiu interessant però massa idealista per a les misèries, sordideses i convulsions del segle XX, sinó que, tot el contrari, era el cor primer i la motivació última de la seva tasca com a fotògraf. És clar que, de bellesa, n’hi ha de moltes menes, tantes com ulls i cervells que la cerquen i la contemplen, però, en el cas de Catany, parlar de bellesa vol dir parlar d’un tipus de bellesa de tall clàssic, canònica en el sentit més diürn i grecollatí de la paraula, sobretot si ens referim a la bellesa del cos humà –musculós, sensual, robust, jove– que tan sovint va retratar.


Somniant déus
Fotografies de Toni Catany i textos de Blai Bonet

Centre de Cultura Sa Nostra. Palma
Fins al dia 1 de febrer del 2019


L’exposició Somniant déus, que pot veure’s actualment al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma, consta de 120 fotografies, una quarantena de les quals són inèdites, totes elles centrades en el motiu del cos humà, sobretot masculí. La singularitat de la mostra és que les fotografies de Catany són complementades per textos de Blai Bonet, un poeta amb qui el fotògraf llucmajorer va mantenir una estreta amistat i a qui va retratar molts cops –memorable el primer retrat que va fer-li, les mans dins les butxaques, l’aspecte seriós i somniador, la cara de místic reconcentrat i rústic, dret davant un paisatge de roques i de mar, en un blanc i negre que aconsegueix capturar tota la vehemència i tot el sentit de la llum mediterrània–.

Somiar deus. Foto: Toni Catany | Fundació Toni Catany
Somiar deus. Foto: Toni Catany | Fundació Toni Catany

Més enllà de l’amistat perdurable i mútuament enriquidora, dels retrats fets per Catany i dels textos escrits per Bonet sobre l’obra del fotògraf, tots dos creadors tenien també nombroses afinitats estètiques i interessos comuns, i bevien de fonts culturals i sensuals germanes. També hi havia diferències, és clar: allà on Catany tendeix a les delicadeses i sofisticacions de l’artifici, Bonet és una naturalesa indomable; així mateix, mentre que Bonet és torrencialment imperfecte, d’una intensitat desbordant, Catany és pulcre, un misteri de randes, un diamant d’intensitats destil·lades. A les seves fotos, les línies de la bellesa sempre estan ben traçades i la imatge pren forma com un concentrat mig roent i mig boirós on crema, com un foc fred, la puresa del desig.

ST 1995 Fundació Toni Catany
ST 1995 Fundació Toni Catany

Homosexuals tots dos, entusiastes de l’obra i la figura de Pier Paolo Pasolini, una de les coses que compartien Catany i Bonet era el gaudi davant la bellesa masculina. Que la present exposició faci conviure imatges de Catany i textos de Bonet s’imposa, per tant, com una proposta absolutament natural. No és casual que el títol per a la seva sèrie de nus masculins, que és el mateix de l’exposició i que originàriament procedeix del títol d’un llibre que Catany va publicar l’any 1993, al fotògraf se li acudís llegint l’autor d’El mar i de L’evangeli segons un de tants. Ho conta ell mateix en un passatge dels seus dietaris: “L’altre dia, rellegint El jove de Blai Bonet, se’m va acudir un possible títol per a la meva col·lecció de nus: Somniar déus. Al poema Tres hi diu: Mentre et somnio ets déu. Aquest títol explica molt bé el que he fet fins ara: mitificar el cos. He fotografiat cossos bells per mirar i admirar, però no per tocar. Si fan l’amor, és com el farien els déus…”.

L'abraçada, 1992 Fundació Toni Catany
L’abraçada, 1992 Fundació Toni Catany

L’exposició recupera un altre text del fotògraf, inclòs al llibre Toni Catany. L’artista en el seu paradís (Lunwerg, 2001), que té alguna cosa de programàtic. Diu així: “Donar vida a les estàtues. Com podia fotografiar el cos despullat sense que semblés artificial? Els grecs van divinitzar el cos humà amb l’escultura. Per què no havia de fer-ho amb la fotografia? L’expressivitat del cos en moviment. Tractar-lo com un rostre, com un paisatge o com el que és, capaç d’experimentar i provocar emocions. Divinitzar el cos”.

L'abraçada, 1998. Fundació Toni Catany
L’abraçada, 1998. Fundació Toni Catany

El text és interessant perquè és programàtic i orientador, com he dit, però només fins a un cert punt. És cert que moltes de les fotos aquí exposades retraten cossos preciosos amb una solemnitat estatuària –hi ajuda que moltes de les imatges siguin fetes amb la tècnica del calotip, que els confereix una textura i una atmosfera d’atemporalitat estàtica i perdurable–, i que són fotos que es recreen davant les formes anatòmiques –esquenes com planures, cuixes com columnes o cascades de carn, culs i anques d’una perfecció planetària– com qui s’embadaleix davant de paisatges incommensurables –tot plegat fa pensar en el poema La geganta, de Charles Baudelaire–. Tot això és cert. No és menys cert, però, que el procés de “divinització” a què Catany sotmet els cossos que retrata no va en detriment de la seva humanitat. Hi ha una idealització, sí, i aquesta idealització fa que els cossos no se’ns apareguin mai òbviament sexualitzats, i que la seva bellesa ens resulti tan perfecta i rutilant que ens sembli remota, fins i tot inabastable, però en cap moment oblidem que el que tenim davant dels ulls són cossos de persona, d’home. Al cor d’aquestes fotografies, hi batega una idea forta: la carn humana és més esplendorosa que el marbre.

st 1987 Fundació Toni Catany
st 1987 Fundació Toni Catany

L’exposició està dividida en quatre apartats o seccions: L’obscura memòria del cos, Haver per nom somni, Així com farien l’amor els déus i L’expressió és la casa del cos. Una de les seccions mostra fotografies en què els cossos apareixen incomplets, un mapa purament anatòmic de formes, corbes i línies. El fet de retratar els cossos d’una manera fragmentària –només l’esquena, o les cames, sense que se’n vegi el rostre, com trossos de carn anònims, impersonals– fa pensar en certes pintures d’Egon Schiele, encara que en el cas del pintor austríac la fascinació pels cossos tenia un deix d’erotisme angoixat, d’arravatament feliç i obscè, en ocasions excitantment sinistre, cosa que en Catany no es dona mai, perquè el seu sentit de l’estètica quasi sempre es mou dins les coordenades d’una idealització, no edulcorada, però sí classicitzant.

Fundació Toni Catany
Fundació Toni Catany

També hi ha fotos en què aquesta despersonalització dels models desapareix, aleshores els rostres prenen un protagonisme important. Moltes d’aquestes fotos són en color i irradien una sensualitat densa, sensorialment festiva –sense eixelebraments ni eufòries: Catany tendeix a la gravetat fins i tot quan és incitant i festiu–. Són fotos en què el desig es fa més tangible i proper: allò que en els calotips en blanc i negre resulta inassolible, aquí ho tenim a tocar. I tenim moltes ganes de tocar-ho.

Les imatges més explícitament sensuals –més sexuals– de la mostra són aquelles en què apareixen dues figures –home i home, o bé home i dona– abraçats o fent l’amor. Són exemples del Catany més desfermat. Ni tan sols quan es desferma, però, Catany perd el comport: continua havent-hi, aquí, misteri formal, filigrana artificiosa, contenció, càlcul. També hi ha, però, audàcia, desig desbocat, una esgrima de pells, un tumult de carns, fotos de volcans sense volcans. Una fotografia especialment destacable d’aquesta secció és la que mostra una dona, d’una blancor il·luminada, cavalcant sobre un home assegut que resta amagat dins un enteranyinat d’ombres negres. Fan l’amor, i ho fan amb fúria i alegria i agressivitat, però si l’espectador té paciència i dedica uns minuts més dels habituals a mirar-la, a la fi la impressió que s’emportarà és que els dos amants de la foto, més que fer l’amor, estan incendiant el món.

Ricard, 1995. Foto: Toni Catany. Fundació Toni Catany
Ricard, 1995. Foto: Toni Catany. Fundació Toni Catany
Pere Antoni Pons

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close