General
El Castell de Montjuïc ens fa reflexionar amb la instal· lació 'Impasse'

El mur transparent que ens envolta

Censura, prohibició, repressió. Paraules que són més actuals que mai en una realitat que no ha sabut com esquivar-les, malgrat tota mena d’avenços tecnològics, malgrat les reivindicacions, les lluites, els drets humans. Unes paraules que es converteixen en un mur infranquejable. I això és el que mostra Impasse, la instal·lació que es pot veure fins al 3 de març del 2019 al Castell de Montjuïc de Barcelona, obra de Julia Calvo, fruit de la col·laboració entre l’espai museístic i l’Escocesa, centre de producció artística multidisciplinar.


Impasse
Instal·lació de Julia Calvo

Castell de Montjuïc, Barcelona
Del 20 de desembre de 2018 al 3 de març de 2019


 

L’obra convida el públic a caminar a través d’un espai cobert que reprodueix un calabós de metacrilat: una reinterpretació artística en clau contemporània que l’autora fa dels calabossos construïts al s.XVIII, avui museïtzats. Amb tota la càrrega que l’efecte produeix, amb la voluntat d’obrir portes a la reflexió i d’apel·lar al diàleg, obligant-nos amb l’acció a ser conscients de com n’és d’important ser a una o altra banda del mur. I de com vivim rodejats de gran quantitat de murs i impediments, en qualsevol dels àmbits quotidians de la nostra vida, pública o privada, i també com a societat.

Interior d''Impasse', instal·lació de Julia Calvo
Interior d”Impasse’, instal·lació de Julia Calvo

Per això l’autora ens porta un mur transparent, “impossible de traspassar físicament, que obliga al diàleg i la introspecció”. Un mur que es planteja com una metàfora dels límits de la censura i la prohibició en l’era de la transparència i que, no obstant això, presenta una gran varietat de gravats a les parets. En aquest diàleg, Calvo té clar que els calabossos del Castell de Montjuïc van servir per empresonar a personatges considerats subversius en cadascuna de les diverses etapes en què l’edifici va exercir de fortalesa.

'Impasse', instal·lació de Julia Calvo
‘Impasse’, instal·lació de Julia Calvo

L’efecte és contundent, evitant que el visitant resulti indiferent. Enmig del pati d’armes, lloc central de pas i circulació, dos reproduccions dels calabossos originals a escala actuen “de monument, de passatge, de contenidor estetitzat de qüestions que remeten a la reclusió, a la mirada i a la disposició del cos pensant i subjecte a totes aquestes accions coercitives”.

'Impasse', instal·lació de Julia Calvo
‘Impasse’, instal·lació de Julia Calvo

El símbols dels gravats

Un detall –o més d’un, de fet–, trenca amb l’efecte de transparència sòlida de l’obra: els gravats a les parets. Calvo reinterpreta i selecciona les intervencions realitzades als murs pels presos de diferents períodes històrics, fixant la mirada en el dibuix com a forma de representació, com a una necessitat expressiva bàsica, com a aquella manera simbòlica de recuperar el diàleg estroncat amb el món. Un món allunyat, del qual el pres es troba totalment incomunicat.

Gravats originals
Gravats originals

L’autora es fonamenta en tres categories de representacions que es poden trobar als calabossos originals: l’expressió del cos humà com a reclam de tot allò que resta al món exterior, la representació cronomètrica de calendaris i cicles, i els terrors inherents al propi estat de reclusió, quan vius privat de llibertat en un receptable minúscul i, sovint, insalubre. Tres representacions on emergeix la força de l’inconscient.

Detall d''Impasse', instal·lació de Julia Calvo
Detall d”Impasse’, instal·lació de Julia Calvo

En aquest sentit, la formulació inicial d’Impasse ens remet a una transició espacial i a una altra temporal. “Concebut com una obra efímera, un monument de material lleuger i fràgil ens allunya del discurs canònic de la inamovibilitat de la història que cal conservar, la patrimonial, i ens aproxima a un temps en constant renovació, reinterpretable, restituible”, detallen els organitzadors. Alhora, remet al propi passatge interromput en sentit espacial, a la forma en què aquest actua dins d’un sistema. Al capdavall, després del sotrac i de l’efecte de l’obra, l’impasse entès com la diferència amb allò que connecta. Com un present on encara cal que ens fem algunes preguntes irresoltes.

'Impasse', instal·lació de Julia Calvo
‘Impasse’, instal·lació de Julia Calvo

Esteve Plantada

Granollers, 1979. És poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Ha estat coordinador d'"El Temps de les Arts" i col·labora regularment a "El Temps", a "Els Matins" de TV3, a l'"Àrtic" de Betevé i al "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio.
Esteve Plantada

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca