Música
'Univers Tharrats' es pot contemplar a la Fundació Tharrats d’Art Gràfic de Pineda de Mar

Joan Josep Tharrats. L’univers creatiu de l’art

“Mai no podré oblidar els seus comentaris a l’exposició “Barcelona-París-Nova York”, que vaig comissariar el 1985, ja que realment Tharrats es va emocionar davant l’obra d’Amat, Llimós, Miralda, Muntadas, Francesc Torres, Zush, etc.; es va sentir colpit per la força d’aquells artistes de la meva generació que ell entenia continuadors de l’esperit que compartien Gaudí, Picasso, Miró i Dalí o els seus companys del “Dau al Set”, i es va mostrar satisfet de constatar que, en la creació artística, Catalunya continuava sent fèrtil i innovadora i que si el temps, les tècniques o les maneres de dir canviaven, perquè havien de canviar, l’art, el motor de la seva vida, continuava existint”.

Daniel Giralt-Miracle. Crítica o crítiques. 2005

El text que encapçala aquest article correspon a un fragment del pròleg del llibre Dau al Set. Cinquanta anys després de Joan Josep Tharrats, escrit per l’historiador i crític d’art Daniel Giral-Miracle, i que després el va incorporar al seu llibre Crítica o Crítiques, on es recullen alguns escrits seus publicats en diversos diaris, revistes, catàlegs i llibres, sobre diferents artistes i crítics del nostre país. El titulava Protagonista i cronista del nostre art. J.J. Tharrats. Docs bé, això és el que és en realitat el nostre protagonista: un cronista, ja que tracta de descriure un esdeveniment de plena actualitat o bé escriu sobre fets històrics que ha observat i els explica de manera cronològica tal com es van produint. Per tant, els actes que es duen a terme amb motiu del centenari del seu naixement -des de l’abril de l’any passat fins el març del present-, permeten recuperar el seu protagonisme com a creador i a la vegada fer difusió de la seva obra.


Exposició “Univers Tharrats”
Centenari Joan Josep Tharrats

Fundació Tharrats d’Art Gràfic
Plaça Catalunya, 1. Pineda de Mar
Del 24 de novembre de 2018 fins al 3 de març de 2019


Vaig tenir ocasió d’assistir a la presentació d’aquestes activitats a Arts Santa Mònica, que va coincidir amb la novena edició de la fira Art Libris celebrada al mateix lloc, on em vaig assabentar de que existia la voluntat de donar a conèixer d’una manera extensa el seu treball des de diversos àmbits creatius, ja que comptava amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la Col·lecció Bassat de la Nau Gaudí de Mataró. A més les entitats organitzadores eren la pròpia Fundació Tharrats d’Art Gràfic i l’Ajuntament de Pineda de Mar. El comissari i coordinador és el pintor Lluís Ivern, i el comissari de l’exposició central el crític d’art Ricard Mas. També s’ha comptat amb la col·laboració especial del filòsof i crític d’art Arnau Puig, com a testimoni directe de la evolució de l’artista. Es van programar tres grans exposicions: Les arts del llibre amb Tharrats i Dau al Set i Tharrats, Cosmos i art gràfic -amb l’obra gràfica del fons de la Fundació Tharrats- ja tancades, i l’actual exposició Univers Tharrats que es pot contemplar a la primera planta de la Fundació i a la que ens referirem extensament més endavant. Tanmateix, s’han realitzat, entre altres activitats, conferències, tallers, visites guiades, espectacles, taules rodones i concerts de jazz.

Imatge de l'exposició 'Univers Tharrats'
Imatge de l’exposició ‘Univers Tharrats’

L’última antològica que se li va dedicar va tenir lloc al Museu d’Art d’Ashikaga del Japó, l’any 1996, i al nostre país va ser tres anys abans, al Palau Robert, amb el títol Tharrats. Setanta-cinc anys. De totes maneres al llarg de la seva trajectòria ha tingut diversos reconeixements, tant a nivell expositiu –ha exposat al MOMA de Nova York, la Tate Gallery de Londres i al Museu d’Arte Moderno de Mèxic, entre altres llocs importants. També ha participat en diferents biennals, com per exemple la de Venècia, els anys 1956, 1958 i 1960, i la de Sao Paulo, el 1959-, com institucional –El 1983 se li va concedir la Creu de Sant Jordi. El 1993 va obtenir el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i un anys després va ingressar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi-.

La Fundació Tharrats d’Art Gràfic de Pineda de Mar es va inaugurar el 1991, on dos anys abans ja hi havia fet una exposició. Va fer donació de tota la seva obra gràfica, així com més de 500 peces de la seva col·lecció particular, on hi ha exemplars originals de les revistes Dau al Set i Negre +, editades pel propi artista, llibres de bibliòfil, revistes d’art i obres d’altres artistes, com per exemple Dalí, Miró, Calder, Ernst, Appel, Tàpies, Brossa, Clavé, Subirachs, Hernández Pijuan, Cuixart, Ràfols-Casamada, Guinovart, etc.

Imatge de l'exposició | Joan Caimel
Imatge de l’exposició | Joan Caimel

Joan Josep Tharrats (Girona, 1918 – Barcelona, 2001) és fill de l’industrial i poeta gironí Josep Tharrats, que va editar la revista Cultura on hi col·laboraven entre altres, Carles Riba, Prudenci Bertrana, Carles Rahola i Joan Maragall. De jove va estudiar a la ciutat francesa de Béziers on hi havia una de les seus de la industria de mosaics ceràmics i paviment que el seu pare dirigia. Més endavant es formà acadèmicament a l’Escola Massana de Barcelona. El 1948 funda Dau al Set amb els artistes Joan Brossa, Modest Cuixart, Joan Ponç i Antoni Tàpies, i amb els crítics Arnau Puig i Juan Eduardo Cirlot –que s’hi va afegir més tard-. La revista amb el mateix nom s’edità durant el període 1948-1956. La seva primera exposició individual té lloc a les Galeries Jardín de Barcelona, l’any 1950, però com a integrant de Dau al Set ho farà l’any següent a la Sala Caralt. Dos anys més tard l’Institut Francès de Barcelona li concedeix una beca per estudiar a Vallauris, ciutat de la Provença on Picasso va decorar l’església. Actualment és un centre important de ceràmica. Aquest és el moment en el que Tharrats s’inicia amb les maculatures, que ell mateix em va explicar com les va descobrir, amb motiu d’una entrevista que li vaig fer el 1994 a la revista Papers d’art de Girona, on comenta “que va sorgir per atzar, ja que en fer la revista Dau al Set, en imprimir a la màquina, se m’escapava algun full de paper que passava pels rodets i deixava anar algunes taques que tenien un cert atractiu i vaig pensar que aquesta forma d’atzar, si la deixava en llibertat, podria anar component coses molt diferents i així va ser com vaig fer la sèrie de maculatures”. Durant el període 1952-1960 col·labora amb la Revista, on publicarà més de 300 articles relacionats amb l’art d’avantguarda. El 1957 funda el Saló de Maig a Barcelona, certamen creat per l’Associació d’Artistes Actuals (AAA), celebrant-se tretze edicions. L’any 1975 va exposar a la Fontana d’Or de Girona amb motiu de la seva exposició núm. 100, en la que el pròleg del catàleg el va fer l’escriptor i periodista Josep Pla.

Llibres | Ramon Casalé
Llibres | Ramon Casalé

La mostra Univers Tharrats que tanca el cicle d’activitats programades pel centenari, serveix perfectament per adonar-se de la seva vàlua com a home polifacètic, que ha conreat diverses disciplines creatives: literatura, pintura, escultura, gravat, ceràmica, dibuix, tapís, decorats teatrals, orfebreria, muralisme, disseny, edició, crítica d’art i gestió cultural. Totes aquestes facetes són presents a les sales de la Fundació, que molt encertadament el seu comissari ha distribuït per temàtiques. Per això la mostra es divideix en els següents apartats: Editor, Escriptor, Crític, Il·lustrador i grafista, ambaixador, pintor i gravador, microescultor, figurinista i Cadaqués. En tots ells el públic descobrirà a un personatge treballador i inquiet, interessat per buscar noves maneres d’expressar-se plàsticament, del que Arnau Puig destaca que “…va passar de la línia primigènia al gargot; després se n’anà vers la màcula que el portà a l’esquitx per arribar, finalment, al cosmos i, dins d’aquest complex real o pictòric, circulà pels espais estelats infinits o pels fons del mar inconnexos. Aquest procés va ser la seva autèntica fruïció: no necessitava res més si sentia al seu abast la possibilitat de grafiar-los”.

Com a Editor la seva tasca ha estat fonamental, no tan sols per composar, imprimir i realitzar les cobertes de la revista Dau al Set , que tenia un tiratge d’entre 100 i 150 exemplars –el setembre de 1948 apareix el primer número–, sinó també per altres publicacions, com és el cas de negre+gris revista d’art i poesia, que es va editar a mitjans dels anys 80. De totes dues hi ha diversos exemplars a l’exposició, on s’aprecia un disseny avançat, en línia amb les millors revistes d’art europees del moment ,i amb un contingut interessant degut principalment a les aportacions dels artistes i poetes que hi participaven, tots ells de reconegut prestigi dins de les avantguardes. Tanmateix, es mostra dins del mateix apartat la impremta tipogràfica Minerva Boston de platina (1900), propietat de l’artista, que va servir per imprimir la majoria dels números de Dau al Set.

Cartell de l'exposició al Tinell de Gaudí | Ramon Casalé
Cartell de l’exposició al Tinell de Gaudí | Ramon Casalé

Respecte als àmbits Escriptor i Crític, hom se n’adona de fins a quin punt ha contribuït a la difusió de l’art contemporani al nostre país, donant a conèixer artistes de qui tan sols se’n tenia noticia, gràcies als articles i llibres publicats. De fet, sempre ha estat una persona ben informada del que succeïa dins del món artístic, tant a nivell nacional com internacional. Però abans d’endinsar-se en el món de la crítica va dedicar molta atenció a la poesia, on la influència del seu pare va ser essencial. El seu primer llibre va ser Abracadabra (1938), que es va autoeditar durant la guerra civil i publicat sota pseudònim –signava com Joan Bellcaire–, on les poesies i les il·lustracions eren seves. Només es van editar 25 exemplars. Com a tractadista d’art va publicar diversos llibres, tots ells presents a la mostra, cas de Dau al Set i la seva època, Dames de tots colors i Surrealisme a l’Empordà i altres fantasies, el tres editats per Parsifal als anys 90. També li va interessar el ballet, i per aquest motiu va escriure Artistes espanyoles en el ballet (1950) i Picasso i els artistes catalans en el ballet (1982). Quant a la crítica d’art hi ha algun exemplar de les publicacions on hi col·laborava, com per exemple Revista de actualidades artes y letras i el diari de Girona Los sitios.

Dins de la secció Il·lustrador i Grafista es pot comprovar la seva faceta com a cartellista i dissenyador de cobertes de llibres per a editorials i de publicacions. En totes elles va desenvolupar una tasca molt creativa i innovadora. Oscar Guayabaro comenta en el text del catàleg que empra “el mot grafistes i no dissenyadors gràfics perquè en aquell moment el concepte disseny estava per cuinar”. S’exposen cartells de temàtiques ben diferents, com és el cas de la moda: Avance de la moda 6 salón nacional confección (1966), on també apareixen altres edicions d’aquest certamen. El jazz, amb el Hot Club de Barcelona. Mainstream Jazz Group (1964), també hi és present, com la Fira del Llibre i Ocasió Antic de Barcelona amb diversos cartells. Potser de tots els que s’exhibeixen el més trencador és Primer festival internacional Cadaqués agost 1970, degut a que el podem relacionar amb la pintura abstracta. Les cobertes de llibres desperten un gran interès per la seva modernitat, tenint en compte que la majoria són de l’any 1955. Una gran part corresponen a encàrrecs de l’editorial José Janés.

Impremta tipogràfica Minerva Boston de platina 1900
Impremta tipogràfica Minerva Boston de platina 1900

El comissari ha volgut incloure a l’exposició algunes obres d’altres artistes coetanis, que es van relacionar amb Tharrats i que formen part de la seva col·lecció, per això ha titulat aquest àmbit Ambaixador, on es poden contemplar dibuixos, pintures i gravats de Subirachs, Duchamp, Fontana, Hamilton, Saura o Tàpies. També hi ha imatges de Tharrats amb diversos artistes; Dalí, Duchamp, Man Ray, De Kooning, Subirachs, Cuixart, Tàpies i Saura.

El gravat i la pintura ocupen un espai més ampli, amb peces dels seus inicis, com La ciutat (1947), on la influència de Paul Klee és evident, amb un esquematisme d’arrels abstractes. La seva etapa informal apareix el 1954 amb les maculatures, que abans hem comentat. Per això Lourdes Cirlot en el seu llibre La pintura informal en Catalunya 1951-1970, inclou a Tharrats i a August Puig dins de la tendència “tachista” , on predomina la taca respecte “…sobre qualsevol altre concepte com pot ser el matèric o l’espacial”. D’aquest moment veiem, entre altres, Maculatura (1953), Homenatge a Cousteau (1957), L’altre côté de la Terre VII (1959) i Composició amb blancs (1961). En l’oli pertanyent a la col·lecció Bassat, L’autre côté de la Terre IV de 1971, ja s’observa un canvi important en la seva trajectòria pictòrica, endinsant-se en un terreny, que podríem dir va més enllà de l’abstracció. Com assenyala Alexandre Cirici en un text publicat a la revista Serra d’Or, de 1963 i al llibre l’Art català contemporani, set anys després, el seu “És un món còsmic, d’un cosmos nou, de vegades entre asteroides càndids, ben nets i retallats, i grans horitzons negres”. De 1987 hi ha els olis Homenatge a Picasso i Vent i perfums del Cap de Creus, on la taca ja no és el principal protagonista, sinó que hi ha més gestualitat i un fons més atractiu, on s’aprecia la idea de moviment en tota la seva immensitat. La carpeta de 12 gravats i litografies de la Sèrie Gènesi (1973), sobre el tema de la creació, segons una versió dels textos originals dels monjos de Montserrat, permet adonar-se de la seva qualitat com a gravador, tal com es pot comprovar habitualment des de fa més d’una vintena d’anys a la Fundació Tharrats, centre capdavanter del món de la gràfica al nostre país.

Cartells | Ramon Casalé
Cartells | Ramon Casalé

Finalment, hi ha els apartats Microescultor, Figurinista i Cadaqués, que serveixen per comprovar que també li interessen altres camps creatius, cas de l’orfebreria, col·laborant amb l’artesà-orfebre Manuel Feliu Via, l’artista Perecoll i l’Estudi Tres x Tres de Mataró, a través d’una sèrie de braçalets, fíbules, fermalls, etc., que s’han exhibit en diverses exposicions. Com a figurinista va intervenir en els decorats i els figurins del ballet El mandarí meravellós (1954). També es va interessar pèl món de la música des d’una altra vessant, com és la de col·laborar amb entitats musicals, sobretot el jazz. Tanmateix, Cadaqués va ser , segons Mariona Seguranyes, una gran descoberta, que “…li va suposar un gran impacte, li va obrir tot un univers nou, i sobretot el paisatge, aquell entorn mineral que va entrar contundent, sense dilatacions, a la seva obra plàstica i va originar les maculatures”. L’any 1956 s’hi va comprar una casa. Va ser un dels fundadors del Museu d’aquesta localitat, fent-donació d’algunes obres. També va escriure el llibre Cent anys de pintura a Cadaqués, mencionat anteriorment. La única escultura que hi ha l’exposició és Pedra de Cadaqués. Es tracta d’una pintura sobre pedra de 1973. Les seves restes descansen al seu cementiri.

Ramon Casalé Soler

Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).
Ramon Casalé Soler

Ramon Casalé Soler: darrers articles (Veure-ho tot )