General
L'IVAM presenta la immersió en els seus fons més ambiciosa dels darrers temps

Temps convulsos, mostra inabastable

El recurs al generós fons d’armari de la institució per bastir una mostra no és nou els últims anys. Temps convulsos. Històries i microhistòries en la col·lecció de l’IVAM, muntada amb la col·laboració econòmica de la Fundació Banc Sabadell, és la quarta ocasió en època recent que el museu articula una mostra temàtica a partir dels recursos propis, un intent de posar-los en valor i fer virtut artística de les estretors pressupostàries, una mica alleujades amb l’administració botànica.

Cap dels moviments de fitxes anteriors, tanmateix, és comparable al desplegament que ha fet en aquesta ocasió l’IVAM per la coincidència amb la tercera dècada d’existència de la institució, que se celebra demà amb una inauguració oficial amb representació política del màxim nivell, encapçalada pel president de la Generalitat Ximo Puig. Per extensió, per diversitat temàtica -dins del mateix eix de qüestionament a través de l’art de realitats socials i polítiques- i per la transversalitat de disciplines i artistes, Temps convulsos marca una fita en la història recent de la institució regida per José Miguel G. Cortés, comissari de l’exposició juntament amb Maria Jesús Folch i Sergio Rubira, subdirector de col·lecció i exposicions del centre.


Temps convulsos. Històries i microhistòries en la Col·lecció de l’IVAM
Diversos artistes
Institut Valencià d’Art Modern

Guillem de Castro 118
Fins al 19 d’abril de 2020


Entre les obres exposades hi ha peces emblemàtiques de l’IVAM, com ara la recent adquisició de la imponent Rock ‘n’ roll 70 (2015), de Gillian Wearing, o el Vestido bajando una escalera, d’Eduardo Arroyo. Tot i això, el que atorga sentit a la immersió en els fons és el fet, destacat per Cortés, que quasi la meitat de les obres -un 45 per cent, segons les estimacions del director- són inèdites o «s’han mostrat en molt poques ocasions». A banda d’això, s’hi incorpora una obra que «omple un buit en l’IVAM», una col·laboració entre Andy Warhol i Jean-Michel Basquiat, Socialite, del 1984, cedida pel Reina Sofia els propers cinc anys. El centre no posseïa fins ara obra d’aquests artistes fonamentals del pop-art i l’art urbà.

Vista d'una de les sales de l'exposició.
Vista d’una de les sales de l’exposició.

Amb la majestuosa Prometheus de Jacques Lipchitz, escultura mostrada en l’Exposició Universal de París del 1937 com a introducció, representant la llibertat amenaçada de l’home per l’ascens del totalitarisme nazi (amb l’àguila com a símbol), Temps convulsos es construeix al voltant de diversos eixos temàtiques que conflueixen, amb més o menys nitidesa, amb el qüestionament abans esmentat. 

«Violència i poder» aborda diferents mecanismes de destrucció, alienació o repressió, de la metafòrica utilització de La Divina Comèdia de Dant per part de Robert Rauschenberg per denunciar la histèrica limitació de llibertats als Estats Units durant la Guerra Freda (XXXIV Drawings for Dante’s Inferno, 1969), als màrtirs desapareguts durant la guerra del Líban recordats per Joana Hadjithomas i Khalil Joreige (Faces), passant pels treballs de l’Equip Crònica sobre el control del poder, la crítica més recent de Chema López en la sèrie Els anys de plom (2012-2013) o la denúncia sobre l’homofòbia provocada per la sida que Jesús Martínez Medina posava sobre la taula en Pors i fòbies. 

Invasion, Martha Rosier.
Invasion, Martha Rosier.

Obres a les que cal afegir la pertorbadora Invasion (2008), de Martha Rosier, l’obra escollida per il·lustrar la coberta del programa de mà. Alguns exemples de l’esperit transversal, a tots els nivells, de la mostra, que reserva diversos espais també per a disciplines com el còmic, una de les pulsions recents de la institució: els malsons de la Guerra Civil del gran Carlos Giménez en serien una mostra.

La secció «Mons ocults» aprofundeix en la representació de l’horror. El retorn esfereïdor de Zoran Music al camp de Dachau, les experiències com a soldat a la Primera Guerra Mundial d’Otto Dix conviuen amb unes altres realitats com els retrats de l’alienació d’Anzo (sèrie Aïllaments, 1967-1985) o de marginació de Darío Villalba (Encapsulats, 1974). Respostes des de l’art a esdeveniments traumàtics i insatisfactoris que recorren també les mirades de Carmen Calvo, André DeraiAndré Massor.

Altrament, «Duchamp i el món dels objectes» és segurament l’apartat temàtic més creatiu des del punt de vista de la concepció, en posar la paradoxal figura de Marcel Duchamp en el centre del tauler creatiu, ja siga com a detonant d’un inesgotable debat sobre la dialèctica entre l’art i les hipoteques de la institucionalització i mercantalització, o, alhora, com  punt de partida de l’experimentació plàstica. Dualitat que generava propostes com la crítica d’Eduardo Arroyo a la desconnexió de l’art amb el públic per la via d’un excés d’intel·lectualització. O a respostes especulars com les de Joan Brossa o la irònica i polisèmica descomposició del logotip d’una coneguda marca d’automòbils en Volkswagner (1988).

Secció dedicada a la influència de Duchamp, amb l'obra d'Eduardo Arroyo en primer terme.
Secció dedicada a la influència de Duchamp, amb l’obra d’Eduardo Arroyo en primer terme.

D’una altra banda, «El qüestionament de les imatges» parteix de l’advertència del semiòtic Umberto Eco de com la imatge podia ser emprada com una eina de manipulació social, un sucós camp teòric que té reflex en els treballs artístics del treball col·lectiu d’Equip Crònica i Equip Realitat. Un camp de treball inabastable que en la mostra té una molt suggeridora representació en la petita instal·lació d’Öyvind Fahlström Red Seesaw (1968-1969) plasmació tridimensional i esquemàtica del mapa ideològic dels Estats Units de la segona postguerra: el conflicte entre poder i llibertat, guerra freda, drogues, capitalisme i control mediàtic. La citada col·laboració de Warhol i Basquiat forma part també d’aquest bloc.

Una de les sales, amb la petita instal·lació d'Öyvind Fahlström en primer terme.
Una de les sales, amb la petita instal·lació d’Öyvind Fahlström en primer terme.

«Els cossos dissidents» posa el focus en la resposta a la representació del cos seguint els cànons i valors dominants i és, segurament, un dels blocs amb més coherència temàtica de la mostra en el seu intent de fer visible aquest trencament operat des del món de l’art que resseguia els canvis socials que s’anaven produint. L’autoficció de la pròpia vellesa de l’obra esmentada adés de Wearing, l’anatomia de senectut de John Coplans, les lluites feministes i LGTBIQ+, les sigles que engloben qualsevol de les identitats sexuals fora de la norma i les que poden restar fora d’aquelles categoritzacions, alimenten aquesta secció. Amb obres tan significatives com les de la palestina Ahlam Shibli, entre més.

L'obra conjunta de Basquiat i Warhol.
L’obra conjunta de Basquiat i Warhol.

Finalment, «Perifèries urbanes», de títol relativament confús, engloba diferents fronts de qüestionament, des de la utilització del carrer com a mitjà de transmissió de missatges alternatius, present en el fotocollage de Josep Renau Prohibit pensar?, a la crítica les ingerències colonialistes materialitzades a través de diferents mecanismes. Un bloc amb el Mediterrani, amb la idea d’intercanvi entre ribes -la immigració com un altre dels punts de conflicte abordats des de l’art- com necessari toc d’atenció a través d’obres com les de Zineb Sedira o Rosell Meseguer

Problemàtiques, totes, que conserven la seua vigència quan som a punt de consumir el primer quart d’un segle XXI també problemàtic i convuls. Una mostra que és un recorregut per les respostes estètiques a problemes i conflictes que expliquen el trànsit entre segles. Derives i entrebancs encara vigents i persistents, inabastables per a qualsevol exposició, per molt ben nodrida i armada que siga. 
 

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca