Secció: Crítica
'Plàstic. Genial o pervers, tu com ho veus?' arriba al Museu de la Vida Rural

El plàstic: una benedicció o una condemna?

El plàstic, tot un dilema. És una meravella? Una tragèdia? Un miracle o una condemna? Mai abans en la història de la humanitat un invent amb tantes aplicacions i un ús tan fonamental per a tantes coses havia estat tan i tan controvertit. De fet, el plàstic, des que es va inventar el 1839 –no fa tant de temps, ben mirat– que és un dels elements amb més mala premsa de la modernitat, d’aquest món efímer on vivim i on, sobretot, consumim.


Plàstic. Genial o pervers, tu com ho veus?
Comissariat: Núria Vila

Museu de la Vida Rural – Fundació Carulla
Fins al 20 d’octubre de 2019


Per la gent amb més consciència, el plàstic es una aberració, un crim, una tragèdia ecològica de difícil destrucció, un element que embruta el planeta i acumula tones i tones de brutícia i que arrossega al seu pas la misèria i la desesperança per un futur net i lliure de contaminants tòxics. Però, què passaria si li donéssim la volta al concepte? Què passaria si el plàstic fos un recurs a aprofitar?

El plàstic, element de controvèrsia i reflexió en l'exposició del Museu de la Vida Rural
El plàstic, element de controvèrsia i reflexió en l’exposició del Museu de la Vida Rural

Tot el que genera aquesta reflexió és el fil conductor de Plàstic. Genial o pervers, tu com ho veus?, l’exposició que ha estrenat aquest divendres 15 de febrer el Museu de la Vida Rural, amb el comissariat de Núria Vila, una experimentada eco-dissenyadora amb l’energia i la inventiva suficient com per fer-nos pensar i per acabar traient-ne un missatge en positiu. Sense por a revertir la imatge tan negativa que el plàstic s’ha forjat a base d’un mal ús ple d’excessos i inconsciència.

Una de les coses que va motivar l’exposició, en paraules de Vila, va ser l’ús que socialment donem a la paraula “sostenibilitat”, avui tan depauperada, així com també la problemàtica existent amb els residus plàstics al planeta. Avui en dia, a tomb dels mots i els sentits que acaben tenint, “sostenibilitat” s’ha convertit en un concepte ” buit de contingut”. Un mot que és víctima d’un ús abusiu que en desvirtua el missatge.

Una de les sales de 'Plàstic', al Museu de la Vida Rural
Una de les sales de ‘Plàstic’, al Museu de la Vida Rural

Caldria, en aquest sentit, parlar de responsabilitat, la paraula que apareix immediatament després de veure en primera persona l’exposició. Una exposició que et fa reflexionar i que aconsegueix l’objectiu de canviar el visitant, posant-lo en dubte, fent-lo veure que potser les certeses amb les quals entrava no eren del tot sòlides. Potser induïdes per la societat, els mass media i l’opinió imperant del “políticament correcte”. En tot cas, una exposició esplèndidament concebuda i plantejada, que aconsegueix l’objectiu de fer-nos pensar i remoure’ns.

'Plàstic', al Museu de la Vida Rural
‘Plàstic’, al Museu de la Vida Rural

La condició de sostenibilitat fa referència a una gestió “més racional” dels residus. I l’exposició ens fa una panoràmica força acurada de la història, de les aplicacions, de la perdurabilitat, dels usos, tot mirant enrere per mitjà del patrimoni material i immaterial, com poden ser les formes de vida al món rural en els segles XIX i XX. Un passat que ens ha de permetre “construir futurs més viables”.

Plàstic és la segona gran exposició que produeix íntegrament el Museu de la Vida Rural, després de la nova etapa iniciada el 2018 i una vegada finalitzada The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la. Entre les curiositats de la mateixa mostra hi ha la possibilitat de pagar l’entrada amb plàstic. La iniciativa respon a la visió de la Fundació Carulla i l’equipament de l’Espluga de Francolí, orientada a promoure “la cultura i l’educació com a eines de transformació d’una societat que volem perdurable”.

'Plàstic', al Museu de la Vida Rural
‘Plàstic’, al Museu de la Vida Rural

Dividida en quatre apartats –L’era del plàstic, L’objecte, La pervivència, L’abundància–, l’exposició reuneix objectes, fotografies, vídeos i instal·lacions artístiques al voltant del plàstic. Hi intervenen veus joves i grans, locals i internacionals del món de l’art, la ciència, l’arquitectura, el disseny, el cinema, la filosofia i l’educació. Al llarg dels mesos que duri viurà tot un seguit d’activitats paral·leles com debats, cinefòrums, concerts, visites i propostes educatives.

'Plàstic', al Museu de la Vida Rural
‘Plàstic’, al Museu de la Vida Rural

La mostra compta amb una destacada participació d’artistes i col·lectius: Basurama, Domestic Data Streamers, Lucas Hope, Coke Bartrina, Núria Val, Pepi de Boissieu, Aleksey Kondratyev, Ida-Marie Corell, Ester Partegàs, Sílvia Conde, Ivana Larrosa, Octavi Serra, Mandy Barker, Sophie Thomas, Nick Pumphrey, Samuel Rodríguez, Elsa Yranzo, Sil van der Woerd, Jorik Dozy i Sean Lin.

L'impressionant túnel de plàstic, al final de l'exposició. Foto: Museu de la Vida Rural.
L’impressionant túnel de plàstic, al final de l’exposició. Foto: Museu de la Vida Rural.

Esteve Plantada

Granollers, 1979. Poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor. Coordinador d'"El Temps de les Arts", el portal web especialitzat en cultura del setmanari "El Temps". Col·labora regularment a "Els Matins" de TV3, a l'"Àrtic" de Betevé i al "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio.

És professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Ha publicat 7 llibres de poesia, sent els dos darrers, "Fosca límit" (2015, AdiA Edicions) i "Big Bang Llàtzer" (2016, Lleonard Muntaner), distingits, respectivament, amb el premi a Millor poemari de l'any 2015 de la revista especialitzada Llegir en cas d'incendi i el Premi de la Poesia Mediterrània Pare Colom 2016.
Esteve Plantada

Articles relacionats amb Museu de la Vida Rural