Còmic
L'il·lustrador presenta un llibre sobre el sindicalista, "un personatge d'una humanitat gegantina"

Juste de Nin il·lustra la vida del Noi del Sucre

Va haver-hi un temps en què Barcelona era coneguda com la Rosa de foc. Anys de gran convulsió, de revenges i d’accions que van aconseguir agitar l’activitat política i social de l’època de manera desaforada. D’oratòria loquaç, entenedora i lúcida, Salvador Seguí i Rubinat, “el Noi del Sucre”, va ser un dels grans actors d’aquells temps. Un líder indiscutible, autodidacta i de vigència extraordinària. “Era un avançat. Un personatge que és clam d’emancipació, però també un reclam de llibertat”.

Són paraules de Lluís Juste de Nin, il·lustrador que retrata a El Noi. Vida i mort d’un home lliure (Trilita Edicions) la història apassionant de Seguí, en un àlbum gràfic on s’exposa vida i trajectòria del cèlebre sindicalista, nascut el 1886 i mort a trets al Raval l’any 1923 a mans de pistolers blancs del Sindicat Lliure com a represàlia per l’assassinat de l’empleat de banca Josep Martí Arbonés.

Una de les pàgines del llibre de Juste de Nin
Una de les pàgines del llibre de Juste de Nin

Precisament aquest diumenge, 10 de març, es complien 96 anys de la seva mort. Tot just un dia després, dilluns 11 de març, la nova obra de Juste de Nin es presenta en un acte a la Casa del Llibre (Rambla Catalunya 37, Barcelona) que serà presentat per Ferran Aisa –escriptor i estudiós del Moviment Obrer Llibertari–, Enrique Del Olmo –sociòleg i president de la Fundació Andreu Nin-Madrid– i el mateix il·lustrador.

“Cal reivindicar més que mai la figura del Noi del Sucre. És un tema molt desconegut per molta gent, però que arriba en un moment molt oportú, pel concepte de llibertat que comporta”, explica l’autor, gran admirador d’una figura que ha convertit en protagonista d’un còmic que arriba amb la voluntat de reivindicar i d’ajudar a conèixer. “Seguí té una ideologia anarquista, catalanista i sindicalista.El que el fa especial és que era molt conscient de quin país era el seu, i que afirma que si Catalunya fos independent això afavoriria la classe obrera catalana”.

Una de les pàgines del llibre de Juste de Nin
Una de les pàgines del llibre de Juste de Nin

En aquest sentit, un dels aspectes d’el Noi del Sucre que més atrauen l’il·lustrador és que va ser un sindicalista revolucionari, però sempre partidari de la via pacífica. “Estava totalment en contra de la violència. Dins dels sindicats hi havia gent que propugnava la violència, però ell pensava que era contraproduent. Era un home pacífic. Ja des de petit va ser un rebel, però es va anar centrant pel que fa a l’actitud. Això no vol dir, en cap cas, que es moderés, perquè sempre va ser revolucionari”. Un líder que era home d’acció sindical, no pas individual.

Juste de Nin és autor d’una quinzena de llibres amb la història de Catalunya com a marc fonamental. Aquesta vegada, també ha concebut l’obra de manera molt propera al cinema. “M’agrada molt i els meus guions són deliberadament cinematogràfics, tirant endavant i endarrere quan convé a la història”. Pel que fa al cas, l’obra comença quan Seguí ja és adult i sap per uns amics que els lerrouxistes estan parlant malament d’ell en un acte que se celebra a un teatre del Paral·lel. “Sense pensar-s’ho, apareix al teatre i defensa la seva honorabilitat i idees a cops de puny ­–explica Juste de Nin–. Odiava la mentida. És un personatge d’una humanitat gegantina“.

Una de les vinyetes del llibre de Juste de Nin
Una de les vinyetes del llibre de Juste de Nin

L’estructura de llibre també dona cabuda a la seva vida personal, no només a l’acció política. És en aquest àmbit on veiem el seu amor, la Teresita –Teresa Muntaner–. “Era la companya del seu barber. Es van enamorar d’una forma apassionada i ho explico amb tots els detalls, així com l’amor que professava pel seu fill”.

Una vida escapçada per la violència d’uns temps convulsos, marcada per morts com la seva o la de Francesc Ferrer i Guàrdia, pare de l’Escola Moderna i un dels cinc executats pels fets de la Setmana Tràgica, sobre els quals no va tenir cap mena d’ascendència directa. De professió pintor, Seguí va morir, però la seva obra continua viva. El llegat d’un autodidacta que ha deixat una petjada profunda en la manera de concebre la llibertat, ara que les llibertats semblen tan amenaçades com ho eren aleshores.

El Noi. Vida i mort d'un home just.
  Juste de Nin
  Trilita Ediciones , 2019
  Enquadernat en cartoné (blanc i negre)
  108 pàgines
El Noi. Vida i mort d’un home just.
Juste de Nin
Trilita Ediciones , 2019
Enquadernat en cartoné (blanc i negre)
108 pàgines

Esteve Plantada

Granollers, 1979. És poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Ha estat coordinador d'"El Temps de les Arts" i col·labora regularment a "El Temps", a "Els Matins" de TV3, a l'"Àrtic" de Betevé i al "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio.
Esteve Plantada

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca