Llibres
Joies, peces d'alta literatura, clàssics, èxits del boca-orella o lectures per públics amplis

Trenta llibres per treure suc al Sant Jordi

Després de les festes de Setmana Santa i d’un dilluns de Pasqua amb gust de lletra impresa, arriba la diada de Sant Jordi. Des d’EL TEMPS volem recomanar-vos llibres i lectures, per això aquesta llista feta amb vocació de ser diversa, heterogènia i reflex de la vitalitat editorial del nostre país.

Hi trobareu joies, peces d’alta literatura, èxits del boca-orella, clàssics, contemporanis, lectures per públics amplis i varietat, tant pel que fa a objectius com a gèneres i propòsits, amb el nexe comú de ser obres escrites per autors que tenen el català com a llengua literària.

Tots els contes 3, Víctor Català (Club Editor)

Tercer volum –editat per Blanca Llum Vidal– d’un llibre per tastar i gaudir un dels millors talents de la literatura catalana. el de la Víctor Català on s’amagava Caterina Albert. Contes que són un esclat de les possibilitats expressives de la llengua, d’intencions i d’idees, d’aquella foscor on conviuen la passió i la violència.

El país dels cecs, Víctor García Tur (Proa)


Un autor que ja té els premis Documenta, Just Casero, Marià Vayreda i Mercè Rodoreda. Un narrador brillant, lúcid en els detalls i en diàleg juganer –i provocador, com ha de ser– amb la tradició, amb el lector com a màxim còmplice. Si no el coneixeu, és l’oportunitat de descobrir una de les millors veus –no de futur, sinó de present­– del país.

Persecució, Toni Sala (L’altra Editorial)

La novel·la més llarga de Toni Sala és una història que atrapa des de la coberta –blanc, inquietud, misteri– i des de la primera pàgina, i que deixa un regust agredolç quan l’acabes, on reflexionarem sobre la mort i els seus efectes, amb el moment polític dels darrers temps barrejat amb la trama, amb molt de somni i de diàleg amb la consciència, amb totes les veus en primera persona, despullades i directes. Què passaria si després d’un any compartint la vida amb algú que estimes, et confessa que és un assassí?

Fons de formes, Salvador Company (3i4)

Darrer guanyador del premi Andròmina, Fons de formes és un recull de relats, o novel·la coral, que assaja d’explicar en clau política i narratològica –i amb dosis d’humor– els relats socials que hi ha darrere dels atacs a la llibreria 3i4, el darrer dels quals el 20 de gener de 2006.

Els àngels em miren, Marc Pastor (Ara Llibres)

Marc Pastor torna a la novel·la de gènere amb una història ambientada al present, però en una Catalunya que viu en l’ucronia de la independència assolida després del Primer d’Octubre. Ens centrem en una investigació que portarà de corcoll el cos dels Mossos, quan apareixen assassinades dues noies joves amb marques clares d’haver seguit un ritual. Personatges tan diversos com atractius, una prosa elèctrica, un Corvovers que enganxa –cada vegada més– i un autor que ja té una veu del tot inconfusible.

Vint peces (Teatre reunit), Josep Maria Benet i Jornet (Arola)

Una obra important, de les que no faran soroll aquest Sant Jordi, i que haurien de fer-ne, tant com fos possible. L’obra d’un autor essencial en el teatre català del segle XX, en un recull on trobem textos fonamentals com Una vella, coneguda, olor; La desaparició de Wendy; El manuscrit d’Alí Bei; Desig; E. R.; o Testament, entre d’altres, a banda d’un recull de pròlegs i notes. Imprescindible.

Secundaris , Núria Cadenes (Comanegra)

La interessantíssima in singular iniciativa editorial “Matar el monstre” té un dels seus episodis en aquest llibre de Núria Cadenes, situat a la Barcelona de 1992, un temps de fanfàrria olímpica i de felicitat prefabricada, amb una capital que no era tan guapa com ens venien la publicitat d’una societat amb moltes parts fosques. Una història que enganxa, explicada amb ofici i estil per una autora que sap què fa quan juga amb les paraules.

La vigília, Marc Artigau (Destino)

El darrer premi Josep Pla és un llibre on autor i protagonista semblen confondre’s: un escriptor de contes radiofònics –Marc Artigau en llegeix un cada dia a El Món a RAC1– rep l’encàrrec d’escriure una biografia. Realitat i ficció dialoguen i es confonen, i creen una història d’històries que avança amb precisió –i sense oblidar el misteri– fins a la fi, en un joc de miralls que té la memòria i la identitat com a motius principals.

El tumor, Toni Soler (Anagrama)

Toni Soler ha sorprès amb un llibre de títol rotund, confessional i dur, que mira enrere sense indulgència i prova d’endreçar el record del seu pare, mort als 56 anys d’un càncer quan l’autor tot just en tenia 16. Un autor que s’exposa intensament, amb sinceritat i visceralitat, en un llibre que va començar a escriure a la mateixa edat que va morir el pare. “En aquell moment no vaig tenir un dol o una depressió. I un dol incomplet ens allunya de qui som en realitat, perquè ens impedeix arribar a conèixer-nos”, assegurava en l’entrevista a El Temps.

Amb Nausica, Víctor Sunyol (LaBreu)

Reconegut poeta i coeditor de Cafè Central, Sunyol s’endinsa en la figura de Nausica a l’Odissea, amb reflexions i observacions fragmentàries sobre la trobada entre ells i Ulisses. Un episodi icònic de la literatura que s’intercala amb les vivències i reflexions de tota mena del propi autor. Més que un mirall, més que la intensa relació entre vida i literatura, un text per gaudir amb precisió i amb la cura que mereixen les paraules.

Savis, bojos i difunts. El conte decadentista a Catalunya (Males Herbes)

Una selecció que ja és una de les joies del catàleg de Males Herbes. A cura de Ramon Mas, que també presenta novetat per Sant Jordi, l’esplèndid Estigmes (Edicions de 1984), recull algunes de les millors peces de la narrativa catalana de principis de segle XX, sobretot aquells autors que no han estat mai part del “cànon” i que, per qualitat, mereixen l’atenció que mai no han tingut.

Dones Rebels. Històries contra el silenci, Aina Torres i Reixach (Sembra)

Un llibre que ajuda a forjar una nova memòria popular, que repara un greuge històric i on es recupera el referent de 22 dones d’arreu del nostre territori que van prendre partit “per enderrocar els murs del patriarcat”: milicianes, aviadores, matemàtiques, pintores, compositores, polítiques, escriptores, metgesses, esportistes i un llarg etcètera.

L’any que vaig assassinar Rita Barberà, Sebastià Bennassar (AdiA)

Sebastià Bennassar és un dels autors més prolífics de les nostres lletres. Aquest Sant Jordi torna amb una novetat amb sang, fetge i literatura que parteix de la següent premissa: “Tots sabem que Rita Barberà va ser assassinada”. Una teoria conspiratòria que uneix Kurt Cobain i tants d’altres misteriosos accidents i morts sobtades. En la novel·la, l’assassí de Barberà ens explica com du a terme l’encàrrec immediatament posterior a la liquidació de la política valenciana: ni més ni menys que carregar-se uns quants escriptors i editors per intentar salvar la indústria editorial de la desfeta.

Corrents de fons. Cultura, societat, política, Gustau Muñoz (Lletra Impresa)

Un recull de textos que tenen com a rerefons la consideració crítica sobre el País Valencià contemporani des de la perspectiva de la cultura, la societat i la política. Unes reflexions que repassen les darreres dècades i, de manera particular, el llarg parèntesi de govern “desficaciat i corrupte” de la dreta, i encara més enllà. Escrit per l’economista, assagista i editor Gustau Muñoz, codirector de la revista L’Espill.

Esperança i llibertat, Raül Romeva (Ara Llibres)

Un llibre que no s’hauria d’haver escrit mai, i que amplifica encara més la injustícia de l’empresonament dels polítics electes catalans que van protagonitzar el Primer d’Octubre. Un llibre que és un dietari, un recull de reflexions, molta dignitat intel·lectual, personal i política, que escapa de les pocions màgiques i on veiem l’ofici d’un polític que és escriptor i que té moltes coses a dir sobre el futur, els valors, la fermesa i aquelles accions i pensaments que ens poden conduir a una societat més justa.

Poemes transgredits, Joan Brossa (Nórdica)

Un llibre excel·lentment editat i perfecte per submergir-se en la transgressió constant de Joan Brossa, en ple centenari de l’autor. Una obra que travessa la poesia per ser art –una obra que es llegeix, es veu i t’interpel·la–, per empeltar-se de vida i provocació, per ser una arma carregada de raons.

L’art de portar gavardina, Sergi Pàmies (Quaderns Crema)

Contes, relats, narracions, reflexions? Tot això, condensat i al punt àlgid de precisió creativa, literària i emotiva, en un dels llibres més rodons i colpidors de Sergi Pàmies, que ens agafa ben fort des del primer relat i que ja no ens deixa deixar de llegir, de retrat en confessió, de gir en absència, del mestratge a la memòria que ens commou.

Digues un desig, Jordi Cabré (Enciclopèdia)

El Premi Sant Jordi de novel·la estrena col·lecció –es deslliga de Proa després d’una comunió llarga i fructífera– i ens mostra el cas d’un escriptor d’èxit que, precisament el dia de Sant Jordi, descobreix que el títol que més s’està venent és la seva autobiografia. Amb un petit detall: que ell no l’ha escrit. Una dosi de literatura dins de la literatura, d’autors, jo de ficció i joc de miralls. De la por que fa l’exposició literària, com a resultat de la pugna eterna entre realitat i ficció.

El fibló, Sílvia Soler (Columna)

El fibló parteix del moment en què tres germans adults es veuen obligats a conviure durant un temps a la casa familiar, just després de la mort del pare –unida a la d’una mare morta prematurament–, cosa que marca el rumb de les vides de cadascun dels tres, crescuts a la intempèrie sentimental. Retrobaments, un misteri familiar, una casa com a temple dels records, la vida que marxa i que s’obre pas, amb la memòria com a tresor que ens determina.

Sis nits d’agost, Jordi Lara (Edicions de 1984)

Un dels millors narradors catalans narra els darrers dies de l’activista, lluitador per les llibertats i filòsof Lluís Maria Xirinacs, que es va “deixar morir” als 75 anys en un bosc del Ripollès. Una novel·la que reconstrueix els seus darrers dies a través de testimonis i converses, portant la no ficció en català a un estadi d’alta, altíssima literatura.  I la reflexió sobre el misteri de la mort, de com som propietaris últims dels nostres actes, de com n’és de valuosa la llibertat individual com a baula de la llibertat col·lectiva.

Mare, Ada Castells (La Campana)

Un llibre ple d’ironia i humor, on veiem la història d’una mare que hagués volgut “anar a festes, comprar-se joies i ballar la conga”, però que va haver de criar tres filles. Sense contemplacions de cara a la galeria o a l’emotivitat implacable, Castells retrata la seva mare i la confronta amb el seu record, en un retrat divertit i tendre que acaba sent un cant a la comprensió, malgrat tot.

L’infiltrat, Lluís Calvo (Arcàdia)

Un assaig marca de la casa de l’autor, polièdric, poètic, rigorós en la cita i les múltiples lectures que hi ressonen, de petjada fonda i una excel·lència que transcendeix la mateixa lectura. L’autor ens proposa tres estratègies de resistència que ens descobriran noves maneres d’intervenir en l’àmbit públic des de la revolta personal. El llibre ve acompanyat d’una altra novetat de l’autor, Ancestral, el seu darrer poemari, publicat a Cafè Central.

Serem Atlàntida, Joan Benesiu (Edicions del Periscopi)

Gegants de gel, anterior novel·la de Joan Benesiu, va ser tota una revolució –guardonada amb els premis Llibreter i Crexells– i un presagi del que podria fer l’autor. Serem Atlàntida amplifica encara més l’autoexigència literària i afegeix un punt d’ambició que consolida l’autor entre els referents literaris de l’actualitat en llengua catalana.

La religió de l’ateu, Joan-Carles Mèlich (Fragmenta)

El nou assaig del filòsof Joan-Carles Mèlich parteix de la mort de Déu que ja va anunciar Nietzsche, amb un condicionant:La mort de Déu és el final de l’Absolut, però no el final de la religió”. Aquest punt de partida ens condueix a una reflexió sobre la prosa com a alternativa i “obertura a la religió de l’ateu, una religió contrària al sagrat en què la bondat ha substi­tuït el Bé i en què la compassió ha ocupat el lloc de la Justícia”.

Maria Glòria. No sempre la culpa és d’ella, Dolors Monserdà (Adesiara)

Dolors Monserdà i Vidal (1845-1919) és una de les plomes pioneres de la narrativa catalana, considerada per molts la primera gran veu femenina. Les seves obres descriuen a la perfecció la societat del final del segle XIX i del principi del XX, que ara tenen una nova vida de la mà d’aquesta reedició d’Adesiara, que segueix treballant amb pulcritud i molta autoexigència textos clàssics que encara tenen moltes coses a dir i a aportar.

El nus la flor, Enric Casasses (Edicions Poncianes)

Poemari i obra d’art alhora, amb poemes, dibuixos, apunts i un disseny excel·lent, que reprodueix la sensació del caos que es produeix en una llibreta quan dibuixem, esbossem o prenem notes a mà. Un llibre en forma de trencadís, la darrera obra d’un dels poetes més grans i cabdals de la poesia catalana dels darrers temps.

Sons bruts, Carles Rabassa (Proa)

Si va de poesia, hem d’aturar-nos en Carles Rebassa i els seus Sons bruts, llibre guanyador de la darrera edició del premi Carles Riba, un dels més prestigiosos del país –amb una cerimònia de lliurament que serà recordada pel discurs que va fer l’autor. Sons bruts és un llibre de sonets iniciat el 2003 i acabat el 2018, que va començar arran d’una ruptura, amb l’amor i la mort com a motius que tot ho sobrevolen, amb la cotilla del vers com a gran vehicle per deixar-se anar, sense brides.

El camí dels esbarzers, Alba Dalmau (Angle)

Alba Dalamau es confirma com una de les noves narradores més brillants i singulars del panorama. Som a Sandville, un poble qualsevol a l’interior dels Estats Units, on els habitants porten una vida senzilla (o això sembla) i on els relats van configurant un llibre amb ànima de novel·la i batec de western clàssic, amb personatges que ens resulten estranyament propers.

Altres semideus, Anna Gual (LaBreu)

Una de les veus més actives i visibles de la poesia catalana actual, amb una producció incessant. Altres semideus tanca la trilogia Arrel Trinitat –començada amb Molsa, seguida per El tubercle) i aconsegueix estirar ampliar un univers poètic propi, de vers lluminós i inquiet, que ens interpel·la amb preguntes sense resposta, amb troballes que aconsegueixen, sempre, el sacseig.

L’ull de l’escarbat, Anna Carreras (Llibres del delicte)

Ironia marca de la casa, cops d’humor, intriga, tensió i una desinhibició que crea addicció. Carreras ens ofereix una història que passa en poques hores, de final sorprenent, amb una protagonista que no sap, quan tot comença, que passarà una nit sencera tancada en un centre cultural ple d’escales, màquines expenedores i portes tancades amb l’’única companyia d’un escarabat. Que la fita i l’acompanya.

Naixement d’Islàndia, Carles Mulet (3i4)

Poemari guanyador del Premi Vicent Andrés Estelles del 2018. Un cant a l’espai en blanc, de l’illa com a àmbit d’emancipació individual i universal, que té l’origen en un viatge a la illa nòrdica del títol, on el poeta hi va tenir la sensació “d’assistir al naixement del món, de connectar amb la pura matèria, on covava la llavor i l’ímpetu primer de la vida”.

Esteve Plantada

Granollers, 1979. És poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Ha estat coordinador d'"El Temps de les Arts" i col·labora regularment a "El Temps", a "Els Matins" de TV3, a l'"Àrtic" de Betevé i al "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio.
Esteve Plantada

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca