Secció: Crítica
Arriba al CaixaForum gràcies a la col·laboració amb el Museu Britànic

Les restes luxoses d’un passat violent i fastuós

Tot i el pas dels segles, no han canviat gaire –gens– la concepció que els éssers humans tenim del luxe i la utilitat que li donem. Per molt que el nostre món no tingui res a veure amb el seu, els humans de principis del segle XXI entenem el luxe i ens hi relacionem més o menys de la mateixa manera que l’entenien i s’hi relacionaven un rei assiri, una princesa fenícia o un noble persa de fa més de dos mil anys. Vull dir que avui, igual com segurament ha passat sempre des que el sàpiens és sàpiens, el luxe continua sent una forma de riquesa, un símbol d’estatus, una font de plaer íntim (i d’enveja aliena), un emblema del poder i una marca de fortalesa individual i comunitària.


Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran
Caixaforum, Barcelona
Fins a l’11 d’agost


Concretat al llarg dels segles en tota mena d’objectes valuosos, cars, refinats, singulars, preciosos o raríssims, el luxe ha servit sempre, i continua servint encara ara en el nostre món de sobreabundàncies efímeres i d’obsolescències opulentes, per demostrar amor a l’estimat o a l’estimada, per mostrar afecte i retre homenatge a qui admires o respectes, per ostentar davant dels teus semblants i demostrar-los o fer-los creure que en realitat no sou tan semblants com ells es pensen, també per humiliar l’enemic (i per això li espolies tantes coses luxoses com pots o l’obligues a lliurar-te un botí d’escàndol)… Res de nou sota el sol.

És cert que avui i aquí el luxe s’ha democratitzat –no en el sentit que està a l’abast de tothom sinó que qui més qui menys té la seva concepció personal del que és luxós i del que no ho és–, i és cert també que per a molta gent el luxe entès en un sentit clàssic i ostentosament superflu i rutilant s’ha convertit en una pura expressió barroera i risible del kitsch, però això no exclou tot el que he assenyalat abans. N’és una prova Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran, una exposició muntada amb dos centenars d’objectes provinents del fons del Museu Britànic que es podrà veure al CaixaForum de Barcelona fins al proper 11 d’agost.

L’exposició està concebuda com un recorregut per la història de l’Orient Mitjà antic, el melic del món, el territori on va fer-se el món tal com el coneixem, el punt de connexió entre la Mediterrània i l’Àsia. Al llarg de sis-cents anys, els que van del 900 fins al 300 AC, aquella vasta extensió de territoris va ser l’escenari de batalles, conquestes i saquejos, però també d’influències de tota mena, intercanvis comercials i interessos de vegades enfrontats i de vegades afins.

Imatge de sala de l'exposició 'Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran', al Caixaforum, Barcelona
Imatge de sala de l’exposició ‘Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran’, al Caixaforum, Barcelona

L’exposició ressegueix la successió d’imperis que, tumultuosos i expansius, dominaren tot aquell territori: l’imperi assiri, el babilònic, el fenici i el persa. La figura icònica d’Alexandre el Gran, l’home que va conquerir tot el món conegut abans de morir als trenta-tres anys i que va encarnar la unió entre la tradició cultural i civilitzatòria grega i l’oriental, tanca la mostra.

Entremig, l’espectador pot contemplar una variada, curiosa, espectacular i també força embafadora col·lecció d’objectes de tota mena, que no tan sols mostren totes les formes que va prendre el luxe en funció del moment històric i de la idiosincràsia de cada imperi sinó que també explica el joc d’influències i d’intercanvis mutus, les continuïtats al llarg dels anys i les (diguem-ne) ocasionals novetats, també les semblances i les divergències.

Placa decorativa. Fortalesa de Salmanassar, Nimrud (Iraq). 900–700 aC. Marfil. © The Trustees of the British Museum.
Placa decorativa. Fortalesa de Salmanassar, Nimrud (Iraq). 900–700 aC. Marfil. © The Trustees of the British Museum.

Una llista més o menys representativa dels objectes exposats podria incloure: un flascó per a oli perfumat en forma de peix daurat provinent del Tadjikistan (del 500-400 AC), una rajola vidriada d’argila pulcrament decorada (feta a Nimrud, a l’Iraq, entre el 875 i el 850 AC), un ornament per a una funda d’arc i fletxes (també del Tadjikistan), obeliscs, relleus de paret, llindars de porta refinadament ornamentats, tota classe de penjolls, tota classe de recipients (bols, plats, flascons, gerres, plats), monedes, bustos… Naturalment, el material luxós més recurrent aquí, i el més preuat i cobejat aleshores, era l’or. Moltes coses brillen dins aquestes sales en penombra.

Més enllà de l’interès particular d’aquesta exposició en concret, que permet conèixer un passat remot marcat per la violència i la fastuositat a través dels objectes més radiants que s’hi confeccionaren, Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran demostra un cop més com d’interessant i fructífer és l’acord entre el CaixaForum i el Museu Britànic.

Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran arriba, per primera vegada a Europa, a CaixaForum Barcelona.
Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran arriba, per primera vegada a Europa, a CaixaForum Barcelona.

Pere Antoni Pons

Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes 'El fibló i la festa' (2003), 'Fervor tan fosc' (2006), 'Aquí, on passa tot' (2017) i 'Canvi de guàrdia' (2019), els llibres entrevista 'La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira' (2009), 'Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta' i 'Conversaciones con Jean Marie del Moral' (2018), les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010), 'Tots els dimonis són aquí' (2011) i 'Si t’hi atreveixes' (2014) i el llibre de perfils 'Un arxipèlag radiant' (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.
Pere Antoni Pons