Teatre

A l’estació.

Vaig conèixer Sebastià Portell, l’autor d’aquest Transbord, quan ell tenia devers quinze anys a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada. Tot just era el jove inquiet que és ara. Ja havia escrit el seu primer relat, Entre tu i jo, gris, i me’l va deixar perquè el llegís. Veies que allà hi havia la fusta necessària per fabricar un escriptor de debò, que és en el que s’ha convertit ara.

Autor: Sebastià Portell
Director: Miquel Górriz
Intèrprets: Marc Joy i Assun Planas
Producció i ajudant de direcció: Philip Rogers
Escenografia: Ferran Aguiló
Vestuari: Antònia Fuster
Il·luminació: Joan Borràs
Producció executiva: Joana Maria Coll
Funció: Teatre Mar i Terra, divendres 22 de novembre a les 20 h
Properes representacions: Teatre Akadèmia (entre 29 de maig i 14 de juny)

De tant en tant, ens hem anat retrobant i sobretot l’he anat resseguint en novel·les com El dia que va morir David Bowie o Ariel i els cossos, biografies com la d’Antònia Vicens, Massa deutes amb les flors, antologies LGTBI com Amors sense casa, pròlegs com el d’El dia que va morir Marilyn de Terenci Moix o epílegs com el de 39º a l’ombra de la mateixa Vicens. A la col·lecció de Teatre de Lleonard Muntaner, Editor, pràcticament cap nom s’hi repeteix dos cops; Portell n’és una honrosa excepció. Hi debutà amb la recomanable Mort de na Margalida i hi ha tornat a incidir arran de la publicació d’aquest Transbord. Tanmateix, si m’enred encara més, no arribaré a fer mai el transbord desitjat al paràgraf següent, sobre la peça que m’havia compromès a comentar-vos avui.

Escena de l’obra ‘Trasbord’ de Sebastià Portell al Teatre Principal de Palma.

Vaig tornar al municipal Mar i Terra de Palma per veure escenificar aquest darrer drama. La primera vegada hi havia assistit per a l’estrena de Senyoreta#Júlia sobre la qual vaig escriure també aquí. Començ a detectar una línia definida de la política teatral de l’Ajuntament de Palma, i he de confessar que m’agrada. Rodolf Sirera va comentar en una entrevista amb Antoni Bartomeus que sempre havia considerat el teatre com «una arma política» —«carregada de futur» postil·laria jo, bo i parafrasejant el poeta Gabriel Celaya—, i la mena de dramatúrgia que exhibeix el Departament de Cultura de Cort (feminisme, temàtica LGTBI…) apunta en aquesta mateixa direcció.

Desconeixia que el Mar i Terra fos un escenari polivalent. En aquesta ocasió, s’havia aplegat el pati de poltrones i l’espai per als espectadors s’havia empetitit a unes quantes fileres. Ocupava el lloc una consulta psiquiàtrica enquadrada que simularà ser, a la vegada, can Pol i també la casa de na Lea. Un decorat senzill (una taula de despatx, una carpeta, papers, un sofà amb coixins, unes cadires al fons, un dispensador d’aigua…) a tall de despatx psiquiàtric públic i, sense un sol element que canviï, simularà ser també els altres dos espais als quals ens retrotraurem per mitjà de flashbacks oportuns. L’obra havia començat com a lectura dramatitzada i no s’erigí en guanyadora del IV Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears, que s’emportà Nür de Joan Fullana. Ara, tanmateix, el text de Portell ha adquirit cos sense que hagi volgut desprendre’s tampoc de la modèstia inicial amb què arrancà.

Escena de l’obra ‘Trasbord’ de Sebastià Portell al Teatre Principal de Palma.

S’aixeca el teló, que per cert no n’hi ha, i surten els dos únics actors, Marc Joy i Assun Planas. Conversen a la consulta que apuntàvem. Tot i que cada cop va igual, en Pol li ha de retre comptes de la seva vida perquè ella li faciliti la testosterona que vol prendre per hormonar-se —què coi passa amb la veu hormonar-se que encara no surt al GDLC, DIEC, Optimot, Esadir…? El diàleg entre ells dos constituirà l’excusa perfecta perquè el públic descobrim de primera mà què passa a Pol… si és que li succeeix res.

La psiquiatra deu tenir l’edat de la seva mare (cap a la cinquantena) i ell en té vint-i-sis, ben a punt de complir-ne vint-i-set. Quan nasqué nomia Elisenda, la nineta dels ulls del seu pare, que un dia se n’anà de casa i en Pol s’estalvià el fet d’haver de donar-li explicacions. Amb la resta (sa mare, amics, coneguts) no li va anar tan bé, i amb la funcionària de l’Estat encara no n’ha reeixit. El corol·lari de tot plegat són les autojustificacions que es veuen obligades a donar aquestes persones per poder tirar endavant. Ha de continuar contant què li ocorre constantment —insistesc, si és que li passa quelcom— i donar explicacions de qui és a cada punt.

Imatge de tota la comanyia de Escena de l’obra ‘Trasbord’ de Sebastià Portell.

Per aquest motiu, es troba a l’andana. No tot és tan fàcil. El que Portell no pretén aquí és fer la lectura senzilla dels dos trens que són Elisenda i Pol, el moll de l’estació per figurar el temps d’espera de l’ingrés i el transbord com l’operació per dur a terme el canvi de sexe de dona a home. Aquesta no és la tesi i val a dir que en Pol, semblantment, rebutja la cirurgia. Molt més complicat que la intervenció és la vida mateixa i encara ho som més les persones humanes. Portell fa bé d’esquivar la resposta més tòpica i simplista, i Marc Joy és capaç de metamorfosar-se amb el personatge. Sobre ell recau el pes del protagonista, que és gairebé tant com dir de l’obra, però a l’actriu Assun Planas li toca fer de mare, parella de Pol i psiquiatra i tampoc ho té fàcil. I ho sap resoldre amb convicció. I un consell per al públic. No hi aneu gaire sopats i tracteu de seure a les primeres fileres. És possible que us interpel·lin però també que us recompensin d’alguna manera.

Carles Cabrera Vilallonga

Carles Cabrera (Palma, 1979), llicenciat en Filologia Hispànica i Catalana i doctor en aquesta darrera amb una tesi sobre Baltasar Porcel publicada amb el títol de Sol cap a la fosca (PAM, 2018). Va ser Delegat de Literatura del Govern Balear del 2010 al 2012. Esdevingué primer subdirector i després director de la revista Lluc i va exercir la crítica literària a Diario de Mallorca. Actualment col·labora a revistes com Serra d’Or o L’Espill. També és autor del llibre Alexandre Ballester: de professió, dramaturg (Lleonard Muntaner, Editor).
Carles Cabrera Vilallonga

Carles Cabrera Vilallonga: darrers articles (Veure-ho tot )

Articles relacionats amb Teatre de l'Akadèmia

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca