No és gaire habitual veure exposicions només de dibuix contemporani a les sales d’art, ja que gairebé sempre va associat als quaderns de notes o als esbossos previs d’obres d’altres disciplines. Ara, a la galeria ADN presenta Rayon Fossile (Raig fòssil) de l’artista francès d’origen algerià Abdelkader Benchamma (Mazamet, 1975), que basa el seu treball en el dibuix i en diferents procediments gràfics. El títol fa referència “al fenomen de l’astrofísica coneguda com a radiació de fons de microones, que es considera un rastre del big bang durant el qual es va crear l’univers”. És la tercera vegada que mostra les seves creacions a la galeria, encara que també havia exposat The Great Invisible Battle, a la Blue Project Foundation de Barcelona, on es “qüestionava la veracitat de les imatges que veiem partint de modificacions i reinterpretacions de les mateixes imatges”.
Abdelkader Benchamma. Rayon Fossile
ADN Galeria
Mallorca, 205. Barcelona
Fins al 27 de febrer de 2021
Benchamma viu i treballa entre París i Montpellier, on executà recentment una intervenció a la mostra inaugural de l’Hotel Richer de Belleval, nou espai d’exposicions de la Fundació Helenis GGL, al costat de Jim Dine, Jan Fabre i Marlène Mocquet.
La seva obra destaca per la seva manera d’endinsar-se en el món del dibuix, ja que va més enllà del suport paper per continuar el seu recorregut per les parets de la galeria. És com si la matèria fugís del marc “en forma de creixement orgànic”. Les seves peces alternen la figuració amb l’abstracció i s’hi aprecia una sèrie d’elements relacionats amb la filosofia, la ciència, la literatura, i sobretot, l’art. Les referències al món clàssic, l’estampa japonesa, el disseny gràfic, el còmic i l’art urbà, més conegut com a street art, també són aspectes que l’atrauen. El seu treball es mou dins del terreny conceptual, atès que “planteja una reflexió sobre la metamorfosi, on les propietats físiques de les formes queden sotmeses a processos de materialització i desmaterialització”.
“Rayon Fossile”
Quan hom entra a visitar l’exposició el primer que observa és que es tracta d’un espai diàfan tant per la llum com per les parets blanques de les sales, només trencat pel negre de les obres. Per tant, la sensació que vaig tenir en entrar a la sala principal va ser molt especial i quasi em feien mal els ulls per la claror d’un espai tan blanc. Una gran part dels dibuixos surten del quadre i s’expandeixen per les parets. Estem davant d’un site-specific, una obra pensada per a un espai concret, en una galeria que disposa d’unes parets molt altes. Es tracta, doncs, d’una obra efímera, el que també és un risc.
L’artista fusiona el dibuix, la instal·lació i l’escriptura en cadascuna de les obres, inspirades “en escenaris visuals que provenen de reflexions sobre l’espai i la seva realitat física, els seus límits i les seves zones de contacte amb l’espai mental”. És un treball molt laboriós, meticulós i pulcre. Cadascuna de les obres està elaborada manualment, sense patrons previs. Totes les línies o ratlles que apareixen tenen diferents gradacions, unes més clares i altres més fosques. La sensació de moviment és ben evident, sobretot per les línies ondulades que visualment semblen les escorces dels arbres o els estrats geològics i, si deixem volar la nostra imaginació, fins i tot trobaríem alguns animals o personatges fantasmagòrics. Dins d’aquests paràmetres hi ha les obres Rayon Fossile i Engramme. Du bas vers le haut et du haut vers les bas.
En canvi, a l’obra Events observem un paisatge, on se’ns suggereix el que sembla una palmera. El que és rellevant és que l’artista aconsegueix que l’espectador presti atenció i tracti d’esbrinar el que representa en realitat. A Rayon Fossile 2, sí que es percep una sèrie d’elements identificables com és la d’un fòssil, fruit d’una roca sedimentada, i també un cercle com si es tractés d’un planeta i un personatge que l’està assenyalant.
Respecte de les obres que s’estenen per les parets, no porten títol. Parteixen d’un nucli on està situat el dibuix inicial, o sigui el suport del paper. Després continua l’obra per tota la paret, o fins i tot fora d’ella. Són formes orgàniques que es poden relacionar també amb els paisatges, però des d’una òptica conceptual i minimalista, ja que evoquen “el moviment d’elements naturals, com l’aire, els núvols, la terra i l’espai”. També hi trobem imatges que van més enllà de la nostra realitat visual, en aquest cas telescòpica, per l’aparició de naus extraterrestres que es poden relacionar amb la teoria de la conspiració, que segons Benchamma, es tracta de “les llums que els nostres avantpassats van interpretar com a àngels en el cel i que s’han convertit en platets voladors o aeronaus fantasma”. Per això, els humans sovint mirem al cel, esperant algun senyal que indiqui la seva presència. En conjunt, són obres que cerquen l’espiritualitat, la mitologia i l’idealisme, enfront d’un materialisme massa exacerbat.
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).