Opinió
MÍNIMA ENCICLOPÈDIA

Accessibilitat

L’accessibilitat universal aspira a que qualsevol persona en qualsevol condició física pugui ser autònoma en la seva vida diària. És una de les principals preocupacions que han d’afrontar els arquitectes als seus projectes. Però, tot i que en aquest sentit les coses han canviat molt en les dues darreres dècades, hi ha encara poca consciència de la importància clau de dissenyar l’accessibilitat. És a dir, no només dissenyar tenint en compte l’accessibilitat, sinó pensar en les seves condicions i com integrar-la en el procés de desenvolupament dels projectes.

Cal tenir un diàleg creatiu amb els reptes que planteja l’accessibilitat universal. Si no es fa i simplement s’apliquen els estàndards normatius* per complir la legislació, estem propensos a crear una arquitectura sense ànima i banalitzada que potser complirà totes les regulacions, però que no complirà un dels seus propòsits principals, que és inspirar les persones i millorar les nostres vides. I això és inacceptable.

En aquesta qüestió hi ha dos problemes diferents, dos extrems oposats i simultanis, que cal tractar amb urgència. D’una banda, encara hi ha mancances evidents en la comprensió general de les necessitats d’accessibilitat que cal afrontar. En massa casos, l’accessibilitat universal és menys universal i menys accessible del que hauria de ser, fins i tot si sobre el paper tots els projectes compleixen la normativa.

A l’altre extrem, patim una legislació sobreprotectora (especialment sobreprotectora dels que redacten i fan aplicar la legislació) que tendeix a congelar solucions específiques més que no pas a establir objectius de funcionament. Aquest no és un problema específic del disseny accessible: el tsunami normatiu en el que transcorren les nostres vides és un malson aclaparador en qualsevol àmbit de treball. Però és especialment rellevant en el cas de l’accessibilitat perquè té un gran impacte no només en l’aspecte dels edificis i ciutats sinó, crucialment, en la manera com els experimentem.

Tots dos problemes comparteixen la mateixa arrel: no tenen una actitud positiva, menyspreen el disseny i confien en la tecnificació de les solucions. Però, dels dos problemes, crec que el més pervers és el segon, és a dir, l’estandardització unívoca i acrítica de solucions per a l’accessibilitat, promoguda per la normativa. Caldria canviar les coses amb urgència. El disseny de l’accessibilitat no és una qüestió d’aplicar les dimensions i les solucions definides en la normativa per complir-les tal com es fa per dissenyar les seccions dels conductes de ventilació, per exemple.

Aquestes solucions i dimensions per a l’accessibilitat i les seves regulacions són diferents en diferents societats, cosa que demostra que no hi ha una veritat inherent en elles. Per contra, són un intent de simplificar la realitat, de laminar els molts nivells de la realitat i col·lapsar-los en un sol pla. Manquen de profunditat i no estan prou matisades. I de ben segur que hi ha molt de marge per a matisos, excepcions i creativitat, sempre amb l’objectiu de millorar la realitat per a la majoria de la gent.

En generalitzar aquestes solucions reglades, obtindrem un entorn genèric: el que està prefigurat a les normatives, amb colors, altimetria, dimensions, textures i relacions totes fixades per sempre en un paisatge de malson semblant a un joc de miralls infinits. Ja està passant, així que aquesta exageració no ho és tant com sembla. Només cal adonar-se, per exemple, de com de semblants són els interiors dels equipaments públics, especialment els destinats a gent gran. Tots s’assemblen a hospitals, i aquesta no és una bona comparació, perquè els hospitals actuals s’assemblen entre sí per la manera amb què es dissenyen i pels materials que utilitzen. Són indistingibles i perfectament intercanviables, seguint la seva pròpia normativa. O només cal veure com els nostres espais públics tenen només un tipus de passamà (un!): sí, el santificat a les normes. Si pensem que aquests exemples són prou espantosos i perversos, hauríem d’afrontar aquesta banalització de les nostres vides i exigir espai per a una possible diversitat.

Si s’abandona qualsevol reflexió sobre el projecte, inclòs el disseny accessible, i s’entén el paper dels arquitectes com a simples executors d’un còctel normatiu, en realitat es banalitza la pròpia professió. Perquè s’està posant al mateix nivell aquells que volen contribuir a la societat amb la seva inventiva i treball, amb aquells que només treuen de la societat el que poden. Hauríem de lluitar contra aquesta falta de discriminació que no ens permet diferenciar el bo del dolent perquè tots estan homologats per la normativa.

Tot plegat va en favor d’una certa autonomia de l’arquitectura capaç d’assegurar la qualitat arquitectònica. Una autonomia que ha de ser inclusiva i respondre a les necessitats de la societat en constant evolució. És un dilema que hem d’afrontar. Probablement, una possible norma general per resoldre aquest dilema és la següent: si una solució és de veritat universalment vàlida, caldria que s’adoptés sense reserves; si una solució només serveix per a finalitats específiques o una demografia específica, s’hauria de valorar de manera crítica i tractar de manera específica.

L’Accessibilitat Universal hauria de significar també el Gaudi Universal, no l’Avorriment Universal. Hi ha molta més realitat que la definida a la normativa. Per tant, no podem esperar que les normes defineixin la nostra realitat, i no podem deixar el disseny de l’arquitectura en les mans dels reguladors i esperar que tot surti bé. Aquest no és el resultat que haurien de tenir per objectiu o desitjar en la seva feina els arquitectes.

Enric Massip-Bosch
Enric Massip-Bosch: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca