Arts visuals

Albert Gusi: infraccions poètiques a la natura

El test té un tap i el fum és pes
Albert Gusi
Festival Internacional Art & Gavarres
Del 5 de setembre al 31 de desembre 2020
Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà

Intrusos
Albert Gusi
Musée Pyrénéen
Del 10 de juliol al 31 d’octubre de 2020
Lourdes, França

L’obra d’Albert Gusi (Castellbisbal, Vallès Occidental, 1970) té el paisatge com a objectiu, enfocat o desenfocat, el territori ve a ser la matèria primera d’un treball que parteix de la fotografia, pràctica de base que Gusi articula tècnicament i expandeix amb conceptes, accions, jocs, humor i rebequeria, bo i fent ús de tota mena d’enginys i d’estratègies inventives que vertebren els seus projectes. Això fa que sovint les obres siguin intervencions, accions fotogràfiques o performances col·lectives, amb el consegüent registre gràfic que en resulta.

Gusi realitza intervencions fotogràfiques que no revelen la realitat observada, sinó les bambolines poètiques de les tècniques, dels processos fotogràfics i del potencial estètic i imaginatiu d’aquests. Les vistes i les perspectives que ens ofereix responen a la seva afició al muntanyisme que fusiona amb registres artístics ben personals i amb les seves recerques i observacions, no exemptes d’elucubracions entremaliades.

Albert Gusi Xut des de la paret de l’Aeri de Montserrat, 2013

Per tal d’expressar més concretament l’entrellat dels seus projectes, Albert Gusi s’ha tret de la màniga un vocabulari propi, així descriu i raona el que anomena: “paisatges fotorescs”, “explosions fotogràfiques”, “formigues col·leccionistes”, “encraterar”, “planxar el vent”, etcètera. Àdhuc, en aquesta entrevista, Gusi acota el terme “malalletisme” a l’hora de descriure les seves inquietuds, isme que també podríem entendre com “voyourisme” – no pas de voyeur, sinó de voyoux, com, posem per cas, les voyous del film Mon oncle de Jacques Tati, brètols que xiulen per distreure els vianants quan aquests s’acosten a un fanal, per tal de riure’s de l’anomalia causada per l’agent provocador que fa que un badoc s’hi encasti -. És a dir, brètol o malcriat -criat dolent, servidor pèssim-, o bé, bandarra: home de baixa condició moral, precisa el diccionari que respon inexorablement a l’ètica benpensant. Una definició que l’art, l’artifici, l’artista, estris en mà, transforma en: home lliure que posa condicions a la moral, l’ètica del qual és la seva estètica.

En aquesta línia, Gusi també ens parla del fracàs, bo i abduint el seu antònim “l’èxit”. El fracàs -o “Fracassart” en termes de Carles Hac Mor- en tant que llibertat d’acció, d’intent inherent a la recerca, sense més finalitat que l’enigma engrescador d’un procés que no porta enlloc més que a fer camí, ni comporta cap mena de deure. Uns continguts que, de cada cop més, semblem vilipendiats i exclosos dels discursos artístics.

Tot seguit, Albert Gusi ens endinsa per l’originalitat dels seus projectes, alguns dels quals hom podrà veure aquest estiu, si la COVID- 19 no ens torna a tancar les portes del camp i les fronteres.

Albert Gusi

El teu espai és el territori, el paisatge, la teva obra es desenvolupa a l’aire lliure, doncs, això afavoreix que puguis mantenir els projectes i les intervencions que tinguis programades a l’estiu i fins i tot recuperar algunes de les que havies de fer aquesta primavera, com ara la teva participació en el Festival internacional d’art i paisatge Art & Gavarres. Quines exposicions tens programades, quines peces hi presentes.

Aquest és un estiu estrany, tot el que tenia programat a la primavera s’ha emplaçat a l’estiu. Aquest any arrencava amb força i amb un salt important en la difusió de molts dels meus projectes. Alguns dels que havia de fer a l’estiu, han desaparegut i, en canvi, n’han aparegut de nous. Malgrat tot, estic content. En efecte, al setembre participo en el Festival ART & GAVARRES, on els artistes, al llarg d’una setmana, han de concebre una obra amb materials naturals del lloc. Jo treballaré al Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà, hi realitzaré

Intrusos

El test té un tap i el fum és pes, una intervenció que consisteix a col·locar una alzina jove al capdamunt de la corona d’una de les xemeneies de l’edifici. Durant anys milers d’alzines havien cremat als forns d’aquesta antiga fàbrica de ceràmica reconvertida en museu, ara una alzina hi ha brotat. Brota, bo i contemplant les Gavarres, la Bisbal, el museu i el festival. Aquesta instal·lació coincidirà amb la Fira del Circ al carrer d’aquest municipi, capital del Baix Empordà.

Intrusos

Per sort, també continuen en peu unes exposicions col·lectives a les quals participo a França. Com ara, la del Musée Pyrénéen, a Lourdes, on tinc l’obra Intrusos, una col·lecció d’imatges obtingudes amb càmeres de trampeig fotogràfic al llarg d’un any, un sistema de seguiment de l’os, que s’efectua al Parc de l’Alt Pirineu de Lleida. Es tracta d’una tria feta entre 24.000 fotografies que fan les 24 càmeres instal·lades als boscos d’aquest parc, per tal de fer l’esmentat seguiment. Així i tot, les imatges on apareix aquest animal són ben poques, però hi surten intrusos: cérvols, isards, daines, gats salvatges, llebres, esquirols, senglars, cavalls, etcètera. Intrusos és una selecció de les millors imatges del salon des refusés, és a dir, aquelles imatges on no apareix l’os i que el programa de seguiment descarta i elimina.

A la tardor, participo a la mostra Ici commence le chemin des montagnes, al Musée des Beaux-Arts de Pau, la qual, al 2021, també anirà al Frac Nouvelle-Aquitaine MÉCA de Bordeaux. Aquesta exposició,comissariada per Marie Bruneau i Bertrand Genier, mostra la recerca de pintors, dissenya

Mapa excursionista 19m gr-pirineus de la ciutat de barcelona, 2011

dors, fotògrafs, cartògrafs, artistes visuals, geòlegs o viatgers que han recorregut els Pirineus. Tots els que hi exposem, hem treballat en la representació de les muntanyes i hem contribuït d’una manera decisiva al coneixement i a la imatge del Pirineu. El projecte s’estén per diversos territoris i varia de format, com ara les exposicions a Pau i Bourdeus, un cicle de conferències i un llibre publicat per Edicions Cairn. Hi exposo quatre obres. Intrusos, que he comentat més amunt. Ochetibo: a coda de caballo, són dos vídeos que documenten l’arribada massiva de visitants en un paratge natural, s’hi posa en evidència el paisatge, de tal manera que aquest es converteix en cultura de masses. La Cola de Caballo és un dels paratges naturals més espectaculars dels Pirineus. La seva ubicació i la seva majestuositat la converteixen en el destí de centenars de turistes excursionistes. Arribar fins a ella és una magnífica recompensa sensorial que fa que la caminada de més de tres hores pagui la pena. La Cola de Caballo és un dels espais naturals més fotografiats del Pirineu, són centenars els clics fotogràfics que cada dia s’activen davant d’aquest salt d’aigua. Mapa excursionista 19M GR-Pirineus de la ciutat de Barcelona, un itinerari a peu des de la plaça Mossèn Jacint Verdaguer fins al carrer

Polaroids de record a l’interior d’un paisatge del garraf, moments abans de ser canviat de lloc, 2004 

Canigó, tot enlairant-se al cim dels Pirineus. La ruta segueix els passos de Mossèn Jacint Verdaguer i s’inicia a la plaça del poeta, per enfilar-se pels costeruts cims de l’Aneto, Besiberri, serra del Cadí, vall d’Ordesa, pla de Beret i l’admirat Canigó. Aquest és l’enllaç a Wikiloc on hom pot veure la ruta en detall per fer-la a peu https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-pirineus-a-la-ciutat-de-barcelona-2190067

. I Al Garraf les pedres passen volant, obra realitzada al Parc Natural del Garraf, el perímetre del qual està envoltat de pedreres, les explosions formen part de la sonoritat del parc i les seves pedres, arrelades des de fa mil·lennis en un paisatge esquerp i fascinant, les pedres només tenen una opció, alhora de moure’s: marxar d’allà volant. Tot plegat va tirant endavant encara que les dates ballin amunt i avall del calendari. Per contra, ha quedat suspesa

Lo Gambusí, 2019

una mostra magnífica Cielos Abiertos, Arte y procesos extractivos de la tierra, que hi havia al CDAN (Centre d’Art i Natura. Fundació Beulas) un espai museístic situat a Osca, a la qual participava amb l’obraPolaroids de record a l’interior d’un paisatge del Garraf, moments abans de ser canviat de lloc,

Lo Gambusí, 2019

que tracta d’un paisatge del Garraf a punt de ser canviat de lloc, mitjançant centenars de quilos de Goma2. Amb una càmera Polaroid s’ha documentat aquest territori i les imatges s’han adherit a la dinamita. Dinamita i imatges s’han enterrat dins del paisatge, de manera que aquell territori guardava en el seu interior un record visual de com era. L’explosió trasllada el paisatge de lloc i les imatges s’esmicolen de la mateixa manera que s’esmicola el referent. Malgrat tot, les imatges, bo i esmicolades, continuaran explicant l’estat del paisatge: trinxat i desplaçat. Aquesta exposició es va prorrogar a causa de la Covid 19 i la mateixa pandèmia l’ha fet tancar de cop i volta.

I, fins a final d’any, encara es pot veure la instal·lació Lo Gambusí que tinc als Ullals de Baltasar -surgències d’aigua subterrània procedent dels aqüífers de les serralades veïnes de Montsià i els Ports-, aquesta peça centra la mirada en la figura mitològica del Gambusí i dels ullals. Va ser guanyadora del premi XYZ que organitza el Centre d’art de les Terres de l’Ebre – Lo Pati, a Amposta.

Aquesta tardor celebreu la quarta edició del Panoràmic, festival de cinema, fotografia i més.En què consistirà l’edició d’enguany.

Aquest és un projecte molt singular impulsat per Grisart, que engeguem el 2017 amb Joan Fontcuberta, Fidel Balaguer i Laia Casanova a Roca Umbert Fàbrica de les Arts de Granollers. El festival interpreta i cerca les relacions entre el cinema i la fotografia. Pensem que no existeix cap altre festival amb una temàtica tan concreta, oberta i generosa a l’hora d’incorporar tots els llenguatges de les arts visuals. L’edició d’enguany sota el títol Extimitat: públic, privat o secret, tractarà “l’extimitat”, la paradoxa segons la qual la intimitat perd el caràcter privat per esdevenir pública. Hi haurà exposicions, projeccions de films i curtmetratges, tallers familiars, workshops, seminaris, performances, llibres, conferències, etcètera. Després de tres edicions integrals a Granollers, per primera vegada, arribem a Barcelona a través d’institucions com ara, l’Arts Santa Mònica, Grisart, Fundació Foto Colectania i Fundació Mapfre. A més a més, hem establert un vincle molt potent amb festivals internacionals del Canadà, Sèrbia, Colòmbia i Itàlia que ens permeten generar xarxa i intercanvi. Artistes com Sophie Calle, Antoine d’Agata, Mireia Sallarès, Itziar Okariz, Anna Galí, Kurt Caviezel o Daniel G.Andújar, entre molts d’altres, seran presents al festival. A la pàgina http://panoramicgranollers.cat, hom hi trobarà més informació.jEl teu treball parteix de la fotografia, quines són les teves inquietuds, les bases de la teva recerca.

Xarxa antimeteorit al Pla de Mereig, 2017

En efecte, l’arrel del meu treball és fotogràfica, però des d’una mirada expansiva del concepte i de la creació fotogràfica, tan expansiva que fins i tot es dilueix fins a deixar-ne només l’ànima i transformar-se en un altre cos de subjecte artístic. És així, car si ara la fotografia és immaterial, també ho pot ser la seva evolució i mutar cap a altres territoris de la creativitat contemporània. En un procés immaterial, la fotografia es fa present en altres cossos. Com si l’obra s’escola, feta fotografia, pel Forau d’Aiguallut i en surt feta una altra cosa per la surgència dels Uelhs deth Joèu.

De fet, vaig descobrir la fotografia a partir del moment que vaig treure’m la càmera de davant dels ulls. La càmera no em deixava veure la potencialitat de la fotografia i em condicionava la creativitat. A partir d’aquell moment “tot està per fer i tot és possible”, com deien els tres grans: el Miquel, el Martí i el Pol. i et diré que vaig esprémer la frase d’aquell altre poeta que va dir: “sortiu i gaudiu”. Doncs, és el que sempre he fet.

Em trobo còmode treballant al territori, però no sobre qualsevol territori, ni de qualsevol manera. El territori ha de ser un reactiu de l’obra, no un dipositari de l’obra. M’interessa treballar els límits, tant físics com conceptuals, de la disciplina artística i del territori. Veig d’on vinc i vinc d’on visc i visc envoltat de ratlles, de topalls, de límits, de tanques, de rius i de rieres, de turons i de polígons, de línies de tren i de línies de carreteres, de línies d’alta tensió i de mitjana, etcètera. De fet, la meva comarca és el “Poligonés” Occidental, abans Vallès Occidental.

Primer intent d’encraterar una pilota gegant al volcà Montsacopa, 2014 

I cerco com poder arribar a parlar del paisatge a través de l’humor o de la ironia. I sobretot, penso que és necessari crear un corrent artístic que es defineixi mitjançant el “malalletisme”, és a dir, ens fa falta molta més mala llet en el món de l’art. Jo penso que m’hi sentiria còmode. Desplegar més “malallet” a través de l’art, això és el que busco.

Pots descriure un parell de projectes que hagis realitzat, dels quals estiguis especialment satisfet.

Bé, sí que m’agradaria remarcar un parell de projectes on apareix un component que, poc o gens, s’associa a l’art: el fracàs. Un fracàs relatiu, per bé que l’èxit no va consistir explícitament a assolir l’objectiu final, sinó en el procés per dur-los a terme. És el cas concret de Xarxa Antimeteorit al Pla de Mereig i de Primer intent d’encraterar una pilota gegant al volcà Montsacopa. En el primer cas Xarxa Antimeteorit… , va resultar que, tenint en compte el supòsit que havia de caure un meteorit, un cop teníem la xarxa de 400 metres instal·lada, la van fer retirar, segons el departament de medi ambient del Govern d’Andorra, per motius mediambientals, deien que posava en risc una espècie animal protegida. La qüestió, però, era més complexa, ja que, si jo retirava la xarxa (que així ho vaig fer) i queia el meteorit, probablement els riscos eren molt més grans, no només per l’espècie amenaçada, sinó per tot Andorra. Finalment, com que no va caure el meteorit, la xarxa “antimeteorit” no calgué. El segon projecte sense fortuna Primer intent d’encraterar una pilota gegant al volcà Montsacopa, responia a un repte

Primer intent d’encraterar una pilota gegant al volcà Montsacopa, 2014 

imponent: enfilar-nos amb un globus aerostàtic per passar per damunt del volcà i des de les altures, amb una pilota gegant, fer bàsquet

al cràter. Jo mai he jugat a bàsquet, per tant, sense pràctica la cosa es complica i d’altra banda, per molt gran que fos el cràter i gran la pilota, sense el taulell on assegurar el tir, l’intent era realment difícil. Finalment, la pilota gegant va sortir fregant el cràter. Un cop de vent final, com el palmell inesperat d’un jugador, impediren aconseguir “d’encraterar” la pilota al volcà.

En què treballes actualment.

Fa uns anys que tiro endavant dos projectes mastodòntics en què les muntanyes són les protagonistes. D’una Banda, un llibre on el Puigmal té un horitzó a 10.000 anys vista. La idea és aconseguir que el Puigmal arribi als 3003 metres d’altitud, ben segur que cap habitant del planeta de la nostra època, ho veurà, ja que caldrà arribar a l’any 13003 per tal que així sigui, una tasca que s’estendrà entre diverses generacions. El Pirineu més oriental es mereix un cim de tres mil metres. Aquest projecte, amb moltes arestes i ramificacions, prendrà forma de llibre de gran format i d’acció.

Per una altra banda, estic elaborant una intervenció de gran format, diguem-ne gegantina que permetrà un escenari mai vist al Berguedà, la idea és situar, al bell mig de l’enforcadura del Pedraforca, un tirador gegant, per tal d’apedregar Gósol o Saldes. Imagineu, seria magnífic tirar una pedra al pantà de la Baells, tot i que, probablement, aquesta més aviat es dirigiria cap al Catllaràs o cap al Roc de la lluna.

Ester Xargay
Ester Xargay: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close