Art World

Així és com Alemanya dóna suport a la cultura en la crisi del coronavirus

Hi ha països i països. Tots ho sabíem, però fins que no hi ha fam de veritat, no es veuen tan nítides les distàncies entre rics i pobres. Un estat que estima els seus, no deixa els creadors culturals a l’estacada en temps de crisi. El darrer govern espanyol del PP es vantava de tenir més quilòmetres d’AVE que Alemanya, quan Espanya no té ni una connexió normalitzada de trens ni amb França i, per suposat, Europa, amb menys opcions ferroviàries que les que oferien els trens Talgo franquistes.

El tren de l’art i la cultura té molts més quilòmetres d’AVE a Alemanya que a Espanya, per suposat, i la prova és que Angela Merkel i la seva ministra de Cultura, Monika Grütters, han sortit públicament a final de març anunciant mesures de suport per valor de 50.000 milions d’euros, per ajudar a impulsar els petits negocis d’artistes, galeries, creadors i petits empresaris, incloent-hi els media i els diaris. Una quantitat que deixa en ridícul no només Espanya, sinó altres països, com ara Anglaterra, que hi posa 190 milions de dòlars, o bé Estats Units que respon amb menys d’un 5 % a la demanda del The Metropolitan Museum (MET) d’ajudar als museus de Nova York amb 4.000 milions de dòlars de rescat. No és estrany, doncs, que el New Museum de Nova York hagi deixat fora 41 persones del seu staff de 150, s’hagin reduït els salaris dels directius i el The Whitney Museum hagi deixat al voral  76 empleats dels sector visites i serveis i calculi en 7 milions de dèficit el cost de la tancada del museu. Aquests exemples han estat seguits amb els ERTE que han sofert institucions com la Fundació Joan Miró o la Fundació Catalunya La Pedrera a casa nostra.

Angela Merke i la ministra de cultura alemanya Monika Grütters. Imatge: Christian Marquardt/Getty Images.

Monika Grütters ho té clar: “El sector cultural es caracteritza en particular per una altra proporció d’ autoempleats, gent que ara té problemes per guanyar-se la vida” […] “La nostra societat democràtica necessita del seu paisatge cultural i mediàtic únic i divers en aquesta situació històrica, que era inimaginable fins fa poc. El coratge creatiu de les persones creatives pot ajudar a superar la crisi. Hauríem d’aprofitar totes les oportunitats per crear coses bones per al futur. Per això s’aplica el següent: els artistes no són només indispensables, sinó també vitals, especialment ara”. Això és una Ministra! d’un país que ha comprat la cassa d’exili de Thomas Mann a Los Angeles i la mítica galeria Schmela de Düsseldorf, un espai que ha esdevingut simbòlic per la seva tasca artística d’avantguarda i per ser la històrica de les accions Fluxus de Joseph Beuys els anys 60, amb motiu del centenari de l’artista l’any 2021.

El sol·licitants dels ajuts hauran de demostrar que s’han quedat a casa durant el confinament i presentar-se a uns formularis que alguns titllen d’excessivament burocràtics. Però hi ha afegit 10.000 milions més d’euros per compensacions als treballadors independents, inclosos els artistes, durant un període de sis mesos, contemplant l’atur, les despeses de l’habitacle, el lloguer d’estudis i la reducció d’impostos en el pagaments.

Les galeries i museus han tancat, les fires d’art s’han suspès, i encara que molts artistes no viuen exclusivament de l’art, sí que són el motor del sistema. Això ho va entendre molt bé França a l’inici de la Segona Guerra Mundial. Fa pocs anys vaig tenir la sort de parlar amb la responsable del Fons d’art públic francès als grans magatzems subterranis que l’estat té a La Défense on es guarda el Fons Nacional d’Art Contemporani i, el més impressionant,  les maquetes de les escultures públiques franceses des de fa dos-cents any. Una visió patrimonial envejable, que el país veí aplicà amb gran sentit comú en esclatar la Segona Guerra Mundial. L’any 1939, el fons d’art francès s’incrementà preveient la davallada del sistema artístic i la precarietat a què es veuria abocat degut a la desestabilització i la crisi. L’estat comprà més que mai obra als artistes per ajudar-los a superar la crisi de l’ensulsiada i alhora guanyava en patrimoni, matant amb un tret dos pardals.

El ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes, en roda de premsa el 7 d’abril de 2020. Imatge: ACN.

Els artistes i creadors, un sector ignorat per l’estat espanyol

Sovint es diu que retrocedim i tornem a l’any 2007 o al 2008, al moment de la caiguda de Lehman Brothers. El cert és ni Espanya ni Catalunya han estat a l’alçada dels creadors que tenen i ni mai hem estat al nivell d’altres països europeus pel que fa al suport a la cultura. Només faltaven les declaracions de l’actual Ministre de Cultura del Govern espanyol, José Manuel Rodríguez Uribes, ignorant totalment el sector cultural i descartant qualsevol tipus de mesura per pal·liar la crisi econòmica en l’art i la cultura, el que ha crispat els ànims del sector, que ha respost amb una “apagada cultural de 48 hores”. Però, hi ha artistes a Espanya? Per al Ministre és un espècimen que no existeix o sembla que ha desaparegut de la seva cartera.

Aquests dies algunes patronals demanen a l’estat que el sector públic i els bancs paguin les factures que deuen per tal de donar liquiditat als sectors empresarials. El cert és en la cultura està succeint el mateix. Ens preguntem quins son els deutes de les factures encallades del sector cultural? Les subvencions públiques s’han aturat, els tràmits estan encallats i subvencions a la cultura del 2019 amb costos justificats no han rebut el 20% restant de l’ajut perquè s’han aturat els tràmits. Les associacions estan al límit de no poder ni piular. Si bé els funcionaris de la Generalitat fan teletreball sense poder fer res més que reunions amb pantalla i el pagament mensual de les nòmines, seria tot un detall al sector cultural accelerar el pagament dels deutes pendents del 2019 a les associacions culturals que han complert. Mentre l’estat segueix cobrant la quota als autònoms i els impostos sense moure una pestanya, siguin o no persones de la cultura, aquestes perden les feines, la liquiditat i, a sobre, les associacions per a les que sovint treballen s’arruïnen. I des de la cultura tothom està tip de crèdits tous o durs, perquè els bancs no miren si el color del diner ve de la cultura o d’un altre sector.

Representants de tots els sectors de la cultura demanaren el 2% del pressupost de la Generalitat en un acte a la plaça del Rei de Barcelona convocat per la plataforma Actua Cultura el passat 9 de març de 2020.

Moment d’emprendre noves mesures de suport

Seria el moment de pensar en noves mesures culturals per als artistes, augmentar els 150.00 euros ridículs i alhora preuats per la compra d’obres d’art i en quantitat igual de què disposa la fotografia, augmentar la comanda de l’art públic, donar prioritat a projectes de debò que fan país  i no fer la repartidora caritativa amb que es converteixen les subvencions en aquest país per acontentar tothom i que al final no van enlloc. Suprimir burocràcia en els tràmits de subvencions culturals seria confortable per a un sector que administra misèries amb alt cost de funcionaris per a l’administració que les gestiona. La demanda del CoNCA del 2% del pressupost per a la Cultura, moguda per la plataforma Actua Cultura poc abans de l’esclat de la crisi del coronavirus, és una mesura que ens acostaria a aquests altres països amb qui ens agradaria emmirallar-nos i parlar de tu a tu. Mentre no assolim aquesta mínima fita, els nostres creadors i artistes de talent seguiran buscant-se la vida en terres més fèrtils i ben llaurades.

És el moment de revisar moltes coses i no sé si serem capaços de prendre model d’altres països, com Alemanya, que són rics, sí, però que s’ho han guanyat amb exigència, disciplina, i sense abandonar mai el foment de la cultura. Algú deia que Catalunya era un país culte? Ara li toca demostrar-ho.

Pilar Parcerisas

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close