Exposicions

Àlex Susanna: “La Fundació Vila Casas te el privilegi de fer allò que els museus nacionals no poden o no volen fer”

Poeta i escriptor, Àlex Susanna (Barcelona, 1957) té una àmplia experiència en el camp de la gestió cultural. Ha estat director de la Fundació Caixa Catalunya La Pedrera, director adjunt de l’Institut Ramon Llull i president de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Comissari de diverses exposicions, ara acaba d’aterrar a la Fundació Vila Casas com a director d’art de la institució, en substitució de Glòria Bosch, que es jubila. Partidari d’aplicar una mirada oberta a l’art contemporani català, Susanna arriba a la Fundació Vila Casas, quan aquesta institució, presidida per l’empresari i col·leccionista d’art Antoni Vila Casas, està a punt de celebrar el seu 20è aniversari. És també un moment d’expansió d’aquesta fundació privada, que ha crescut sense ni un cèntim de l’administració pública, i que constitueix un cas veritablement especial de mecenatge artístic en l’àmbit català.

Arriba en un moment dolç de la Fundació Vila Casas però també amb el repte que implica coordinar quatre seus permanents: els tres espais de Volart, i Can Framis a Barcelona; el Palau Solterra a Torroella de Montgrí; i Can Mario a Palafrugell. Quines seran les seves primeres actuacions?
Un dels meus primers objectius serà subratllar més l’especificitat de cadascun d’aquests espais, sobretot Can Framis. Voldria que el visitant entengués quines són les línies expositives de cada espai. Es tracta de dotar d’un grau més de coherència a unes programacions que han de ser obertes i generoses. El Palau Solterra, amb la fotografia, i Can Mario, amb l’escultura, ja estan molt ben definits. Però en els Espais Volart, volem recuperar una part important del nostre art modern i la part de la nostra contemporaneïtat vinculada a la tradició. Reservarem per a Can Framis la contemporaneïtat més emergent i els nous llenguatges. I en general, en tots els espais volem pujar el nivell d’ambició i exigència de les exposicions, amb més implicació de comissaris externs i més activitats complementàries.

Can Framis Barcelona

Per què diu que Can Framis necessita més especificitat? Què necessita Can Framis?
Perquè tinc la impressió que darrerament la balança s’havia descompensat en favor dels Espais Volart i m’agradaria tornar a centrar l’atenció en Can Framis perquè, a més, allà hi tenim la col·lecció que probablement és l’única que permet tenir una visió exhaustiva de tota la creació contemporània catalana del darrer mig segle. Concebo les programacions de Volart i Can Framis com a vasos comunicants. Perquè en el fons la Fundació Vila Casas té el privilegi de poder fer allò que els nostres museus nacionals no poden o no volen fer. Can Framis, a més, té un dèficit de visibilitat que m’he proposat corregir, amb la tranquil·litat de saber que té una col·lecció que permet una panoràmica completa de l’art català contemporani.

Can Mario Palafrugell

I què necessiten el Palau Solterra i Can Mario?
Solterra i Can Mario ja tenen una personalitat marcada però els hi hauríem de treure més rendiment, sobretot pel que fa a la programació d’estiu, una mica en la línia de Sant Pau de Vença, a la Provença. Que tant el públic internacional com el nacional visitessin de manera obligada cada estiu les exposicions. Són exposicions molt interessants però els hi falta un punt de reclam i, per tant, buscarem artistes que cridin més l’atenció de la gent. Amb els festivals de música, que tenen lloc al voltant, hem de traspassar-nos públics uns i altres. M’agradaria estrènyer vincles amb la densa oferta cultural estiuenca que hi ha a l’Empordà. S’ha de tenir una visió més en xarxa.

La Fundació Vila Casas darrerament també s’estén a través d’exposicions itinerants.
Sí, sota la direcció de la Natàlia Chocarro. Les incrementarem. La Fundació Vila Casas té una visió poc centralitzada de l’art català, per tant volem difondre tan com sigui possible per tot el territori.

Un dels trets de la Fundació Vila Casas ha estat oferir exposicions a artistes catalans de gran qualitat i carrera consolidada que pels motius que siguin no han tingut espai en els museus d’aquí. Fa poc visitàveu el taller de Vicenç Viaplana per a una exposició del 2021, per exemple. Vau fer exposicions del malaguanyat Jordi Fulla. Continuareu amb aquesta línia?
És clar, estem analitzant els principals noms de la nostra contemporaneïtat. I d’altra banda, donarem la possibilitat de mostrar els artistes emergents a Can Framis i posar en valor artistes que viuen fora de la capital del país. Hi ha moltes trajectòries interessantíssimes fora de Barcelona i que la ciutat no ha estat capaç de sumar a la seva oferta. També volem donar més visibilitat a les artistes dones.

La Fundació Vila Casas té una ànima molt clara, l’Antoni Vila Casas. I la seva col·lecció d’art català continua creixent.
Estem davant d’un cas extraordinari d’un col·leccionista longeu i amb una passió i un coneixement del què s’està fent a Catalunya, que el té molt poca gent. És una autèntica militància personal. Les adquisicions les fa tenint en compte els seus gustos però també tenint en compte els consells de la gent que l’assessorem. Em meravella com la passió de l’Antoni Vila Casas es manté intacta i reactualitzada. El mateix dia que tornàvem de la donació de la Fundació Miró, adquiríem 23 dibuixos de joventut de Joan Ponç, que permeten entendre molt bé la seva evolució posterior. L’endemà compràvem per a Can Mario l’escultura monumental de Manolo Hugué més important que va fer, Dona asseguda. I uns dies després s’adquirien unes obres de Magda Bolumar. Tenim la sort de disposar d’un col·leccionista que està al peu del canó i amb les antenes posades.

Teniu la consciència, tant en la col·lecció com en les exposicions, que la Fundació Vila Casas omple un buit dins del panorama artístic català?
Una de les grans virtuts de la fundació ha estat combatre el sectarisme malauradament tan característic d’una part dels centres d’art contemporani, que limiten la seva programació a una petita part de la creació i no al seu conjunt. Nosaltres tenim una visió molt més oberta i atenta a l’heterogeneïtat i eclecticisme característics de la creació dels nostres temps. Considerem tan contemporani el videoart com la pintura figurativa, tot és creació contemporània. Això ens fa recaure un tipus de responsabilitat damunt nostre que en una altra situació no tindríem. Aquesta situació de desamparament d’alguns artistes ens obliga en la mesura de les nostres possibilitats a acollir aquestes trajectòries que per una raó o altra han quedat desateses de manera no justificable. Un cas, per exemple, és l’Antoni Llena, del qual farem una exposició el 2021.

Un altre tema sempre candent en el sector de l’art és el de les audiències. Com es poden incrementar visitants?
Els efectes dels anys de crisi i de postcrisi han estat devastadors. Aquells museus que havien fidelitzat un públic no han estat capaços de tornar a crear aquell públic. És una cosa que sorprèn perquè és evident que la crisi va afectar tots els sectors de la cultura però, en canvi, em pregunto com és que en el camp de les arts escèniques i la música hem estat capaços de recuperar públic i el nivell i l’ambició en les programacions. En canvi això no ha estat factible en el món de l’art. En les programacions, es nota molt la manca de recursos per difondre. O hi posem remei o Barcelona acabarà convertida en una ciutat de segona divisió a nivell europeu de manera incomprensible, després d’haver estat a primera. Tothom ha anat baixant el nivell d’exigència i ambició i només de tant en tant es recupera. Aquesta intermitència i aquestes enormes dificultats per mantenir el nivell és el que explica la desconnexió per l’art d’una part important del públic nacional i internacional.

Recentment, la Fundació Vila Casas també ha estat notícia per donar un milió d’euros a la Fundació Joan Miró per ajudar-la a estabilitzar la seva situació econòmica. La Vila Casas  continuarà amatent a aquestes necessitats?
Sí, la donació a la Fundació Joan Miró no deixa de tenir un caràcter extraordinari però jo crec que el mecenatge, com el col·leccionisme, forma part de l’ADN de la Fundació Vila Casas. És una fundació que va néixer a partir d’un compromís per l’art català dut fins a les últimes conseqüències. I aquest compromís continuarà existint.

També s’ha signat un acord amb l’Ajuntament de Vila-seca recentment.
Sí, i l’11 de març s’inaugurarà la primera de les nostres exposicions al castell de Vila-seca. Es va signar fa uns mesos un conveni de col·laboració pel qual en els pròxims 4 anys es faran 8 exposicions a partir dels nostres fons al castell d’aquesta localitat, per tal de reforçar la nostra presència a les comarques tarragonines.

Montse Frisach

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca