Exposicions

Altres sentits

La vista ha estat el sentit hegemònic en els museus d’art modern i contemporani des del segle XIX, fins a pràcticament l’actualitat. Gran part dels museus han promogut un model associat a les Arts Plàstiques en què la pintura, escultura, o l’arquitectura eren les matèries artístiques per excel·lència. En la dècada de 1980 es van començar a produir canvis que van iniciar el naixement d’una nova categoria: les Arts Visuals, que a diferència de les Arts Plàstiques que era el model que estava més establert, no responia a la realitat del seu temps. D’una banda, excloïa noves matèries artístiques que eren utilitzades pels creadors d’avantguarda com la fotografia, el cinema, el vídeo i les instal·lacions multimèdia i, d’altra banda, els programes i teories sorgides durant el segle XX s’escapaven de la vella concepció. Un bon nombre de museus i institucions artístiques van adoptar el model d’arts visuals que s’adaptava millor als nous temps, encara que la vista va seguir sent el sentit més important, es va incorporar també un altre sentit l’oïda a aquesta nova definició.

Interpretació de Martín Berasategui del paisatge de Jacob Philipp Hackert. Exposició El Thyssen al plat. Museo Nacional Thyssen -Bornemisza, Madrid, 2018

El sonor ha començat a formar part dels programes expositius de museus, ha portat a la inclusió de nous plantejaments o sorgiment d’altres categories en què les sales d’art adquireixen un nou ús. L’exposició Reich Richter Pärt, presentada al nou centre artístic The Shed a Nova York aquesta primavera, organitzada per Hans Ulrich Obrist, Alex Poots i Steve Reich, és un bon exemple part d’una experiència immersiva en viu i una exposició, concebuda en dos actes, en la que Arvo Pärt i Steve Reich col·laboren amb el pintor i artista Gerhard Richter. En el primer els visitants a la mostra es barregen en una gran sala amb els membres del cor camuflats com a espectadors mentre contemplen unes grans creacions del pintor i artista Gerhard Richter penjades a la paret de la immensa sala, poc temps després, comencen a interpretar una obra d’Arvo Párt, mentre es van movent entre els espectadors, fins que van descobrir que un gran nombre dels visitants formaven part de l’obra. En el segon acte, es projectava una filmació de Gerhard Richter que va realitzar amb la col·laboració de Corinna Belz, mentre que una orquestra interpretava una creació de Steve Reich. En aquest acte s’associaven els patrons matemàtics utilitzats pel pintor per a la creació d’imatges amb les repeticions musicals de Steve Reich que interpretava l’orquestra cada dia diverses vegades en directe, una col·laboració que va canviar les funcions de les sales d’exposicions durant uns mesos.

Feines d’enderroc a cala Montjoi per construir la cuina de El Bulli. Fotografia de Francesc Guillamet per l’exposició El país dels cuiners de Ca la Teta a El Bulli. Museu de l’Empordà. Figueres, 2019.

El MUSAC de Lleó també ha presentat, durant diversos mesos, una interessant exposició: El giro notacional. Les sales del museu s’han omplert de partitures de 70 autors participants que expandeixen el concepte de notació i les seves funcions tradicionals i que, en alguns casos, tenen tant atractiu musical com visual. La Fundació Joan Miró de Barcelona inaugurarà el 26 d’octubre de 2019 l’exposició Art Sonor? La mostra planteja una interrogació crítica sobre aquesta categoria artística i presenta una panoràmica de la sonorització de l’objecte artístic des de finals del segle XIX fins als nostres dies. També diverses galeries de Barcelona han presentat projectes en aquesta línia com la Galeria dels Àngels que va presentar l’exposició de les partitures visuals de Tom Johnson i les obres d’Esther Ferrer en l’exposició Números, músiques i formes presentada al 2018. O Juan Naranjo Galeria d’Art & Documents que ha organizat les exposicions Ventanas Llorenç Barber & Barbara Held, expandiendo la música a lo visible (2018) i Eduardo Polonio, del serialismo al multimedia, un camino tecnológico, presentada també a Barcelona al 2019.

El tacte ha tingut una doble entrada als espais expositius com a matèria artística utilitzada per diferents creadors que exploren altres vies de creació, comunicació, però també per donar una resposta a la necessitat de persones invidents, creant obres en què a través de la reproducció en volum, descripcions en braille i pot acostar pintures, escultures o fotografies. El Museu del Disseny de Barcelona va incorporar de forma innovadora el 2015 aquest sistema en l’exposició Distinció, un segle de fotografia de Moda, creat per Touch Graphics Europe i Maria José Anía van treballar coordinadament perquè les imatges en relleu i les descripcions en braille i les audioguíes es complementessin de forma adequada. Altres museus utilitzen aquest sistema com el de Pèrgamon a Berlin, que han realitzat un duplicat fidel del bust de Nefertiti, perquè els invidents puguin tocar i sentir a la sala del museu a través de les seves mans la bellesa, el que transmet aquesta singular escultura. L’empresa espanyola NeuroDigital també ha desenvolupat uns guants de reacció hàptica VR, que sense haver d’estar al museu permeten que els invidents es puguin familiaritzar amb el seu singular rostre així com amb altres obres pertanyents a d’altres institucions com la Venus de Milo, o el David de Miquel Àngel.

Vista de l’exposició Karl Blossfeldt, Les formes originaries de l’art, Museo Nacional Thyssen -Bornemisza de Madrid, 2019.

El menjar han anat més enllà dels restaurants i cafeteries dels museus i ha entrat a formar part dels programes, essent un dels temes de diferents exposicions tant nacionals com internacionals. El Museu Picasso de Barcelona va presentar La cuina de Picasso on es van incorporar els treballs de Ferran Adrià, cuiner, que també va fer una visita sensorial a l’exposició. Ferran Adrià ha estat present en altres exposicions com El Thyssen en el plato, La colección interpretada por 25 grandes chefs, presentada al Museo Nacional Thyssen Bornemiza i també a El país dels cuiners de Ca la Teta a elBulli, presentada al Museu de l’Empordà de Figueres on, a partir de qüestions socials, culturals i artístiques, s’analitza el sorgiment d’una sèrie d’espais gastronòmics que en els últims 50 anys han esdevingut fonamentals per l’evolució de la cuina fins a donar pas a una de les experiències més especials i indefinibles quan Ferran Adrià i el seu equip van portar la gastronomia a un nivell no assolit anteriorment. També s’ha presentat, en diferents ciutats europees, Feast for the Eyes, the history of food in photography. L’exposició il·lustra l’evolució de la fotografia d’aliments des del segle XIX fins a l’actualitat. A Londres, el Victoria & Albert Museum també ha fet una proposta amb menjar, FOOD: Bigger than the Plate que es pot veure fins a finals d’octubre de 2019.

L’olor té una gran interacció amb altres sentits com el gust. Està molt associat a la memòria, forma part de la construcció de la nostra identitat, té un gran poder d’evocació i una gran subjectivitat, íntimament unit a l’inconscient. També és el tema d’una col·lecció d’art contemporani, molt singular, creat per l’Ernesto Ventós, la Col·lecció Olor Visual, va ser començada el 1978, i ha adquirit un gran prestigi. Les peces han estat seleccionades per ell mateix, és una col·lecció íntima que es relaciona directament amb el sentiment i amb el seu ofici: perfumista. Les obres formen part de la col·lecció perquè han despertat la memòria olfactiva del col·leccionista i la seva major peculiaritat és que les obres han de fer olor.

La introducció de l’olfacte als museus també ha entrat traspassant la funció de la utilització de la creació de bons ambients. Loewe Perfums ha realitzat una interessant proposta en què s’ha associat, des d’una perspectiva innovadora i contemporània, el visual i l’olfactiu. Durant l’exposició Karl Blossfeldt las formas originarias del arte, que es va presentar durant el mes de setembre de 2019 en el Museu Nacional Thyssen Bornemiza de Madrid, es van mostrar una selecció de fotografies del seu foto llibre i l’olor del perfum 001 creat pel dissenyador de Loewe Jonathan Anderson prenent com a referència les imatges de plantes del fotògraf alemany, que també han estat incloses en les caixes dels seus perfums, jugant amb el concepte d’art públic, convertint-les en obres que són capaces de transmetre els seus valors i la seva connexió amb la natura, amb l’avantguarda i amb l’art. En una línia diferent, el Museu del Louvre ha comissionat a Randame Touhami i Victoire Taillac, els directors actuals de la Officine Universelle Bully, perquè crein olors basant-se en alguna de les obres que conformen la col·lecció del museu parisenc, 8 perfumistes han seleccionat 8 obres per realitzar les seves creacions entre les quals trobem La Baigneuse, d’Ingres interpretada per Daniela Andrier, La victorie de Samothrace, per Aliénor Massen, La Vénus de Milo, de Jean-Christophe Hérault, Le verrou de Fragonard per Delphine Lebeau, entre d’altres, tot i que en aquest cas les olors no estan inclosos en els espais expositius.

L’olor també forma part de les matèries d’artistes com Wolfgang Laib que ha creat grans superfícies de pol·len en què el visual i l’olfactiu es fonen. Serà interessant veure l’evolució que marquin la introducció d’altres sentits en la pràctica artístiques, en l’evolució de la concepció expositiva i museogràfica.

Juan Naranjo

Curador d'exposicions independent i galerista. Combina la investigació dels debats introduïts per les noves tecnologies en l'esfera artística i els canvis d'hàbits socials amb l'organització d'exposicions i subhastes d'art.
Juan Naranjo

Juan Naranjo: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca