Arquitectura

“Amb la planta s’organitza i amb la secció s’emociona”. Oteiza i Judd, dibuixos trobats

“Amb la planta s’organitza i amb la secció s’emociona”. Amb aquesta frase començava el Dr. arquitecte Guillermo Bertolez la classe inaugural del tercer curs de projectes en l’Escola Tècnica d’Arquitectura de la Salle a Barcelona. La secció és l’eina fonamental a l’hora de projectar en arquitectura, és la que dota la tercera dimensió, és imprescindible per qualificar l’espai i, per tant, la responsable “d’emocionar”.

La secció és la que ajuda a trobar la proporció precisa dels espais, la que permetrà l’entrada de llum en els interiors. En aquest sentit l’arquitecte, galerista i artista italià establert a Cadaqués, Lanfranco Bombelli deia:

“Els elements principals de l’arquitectura són dos: una és la llum i l’altre la proporció”

En altres paraules Josep Lluis Sert insistia en els mateixos conceptes:

“Com a arquitectes no podem abdicar en el nostre compromís més important: donar forma, proporcions i il·luminació als espais interiors”

L’eina: la secció.

Molts dels millors edificis de la història de l’arquitectura estan plantejats des de la secció. 

Gravat amb la secció del Panteon d’Agripa a Roma. Any 118 dC.
  • El panteó de Roma és secció.
  • La catedral gòtica de Colònia és secció.
  • Sant Ivo della Sapienza de Borromini és secció.
  • El Palau Güell d’Antoni Gaudí és secció.
  • L’església de Ronchamp de Le Corbusier és secció.

La secció també té una importància cabdal a escala urbana d’aquesta manera:

  • Cadaqués és secció.
  • Nova York és secció.

La llista és infinita, les millors arquitectures neixen de la secció.

No oblidem que seccionar és tallar un objecte per un pla.

Quan tallem un objecte apareix un de nou. Per exemple, quan Ai Weiwei secciona l’escultura d’un cap de guerrer en 5 talls apareixen 6 peces noves independents de l’original.

Imatges de l’elaboració de Cap (Guerrer) d’Ai Weiwei, 2004. © Ai Weiwei Studio.

François Morellet, anys abans que l’artista xinès executes l’obra aquí mostrada, en Aristées tramé (parallèles 0º) de 1973 marca una escultura clàssica amb línies horitzontals com indicant el lloc per on seccionar.

Aristées tramé (parallèles 0º). François Morellet, 1973. © Arxiu personal François Morellet.

Igual que en els dos anteriors articles “Oteiza, dibuixos trobats”  i “Judd, dibuixos trobats”, dintre de la sèrie Divertiment Gràfic, es torna a convidar al lector a jugar i explorar, fent l’exercici de seccionar  les mateixes formes tridimensionals per generar nous dibuixos bidimensionals. Aquests no pretenen ser els plànols de les seccions de les peces (que ho són) sinó ser llegits com a nous dibuixos independents.

Com a nous dibuixos trobats.

Com un mecanisme per construir una nova forma. 

Marc Arnal

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close