Exposicions

Ana Teresa Ortega, la memòria de la fotografia.

Trenta anys de treball d’Ana Teresa Ortega (Alacant, 1952) s’exhibeixen a la sala Ferres-Goerlich del Centre de Cultura Contemporània de València. ‘Passat i present, la memòria i la seua construcció’ reuneix 150 peces que vindiquen el valor espectral de la fotografia contemporània.

Ana Teresa Ortega. Passat i present, la memòria i la seua construcció.
Comissari: Pep Benlloch.
Centre del Carme Cultura Contemporània.
Museu,2-4. València
Fins a l’1 de desembre

Una instal·lació en forma de quadrilàter rep al visitant llançant un missatge eloqüent: ens trobem davant un espai de confrontació. La imatge via satèl·lit del planeta Terra que hi ha al centre marca el punt de partida de les reflexions d’Ortega sobre la naturalesa de les imatges. Per una banda trenca amb els suport i els cànons convencionals a Foto-escultures on l’artista s’apropia d’imatges extretes dels medis de comunicació que no funcionen “com a reflex objectiu d’una realitat concreta sinó com a missatges ideològicament codificats” explica el seu comissari, Pep Benlloch. Tot plegat la insistència en la materialitat de les fotografies discorre a partir de l’evolució dels suports del ferro i l’acer al metacrilat. I a la vegada el caràcter neutral –inclús artificial- de les imatges dona pas a una dimensió conceptual on subjau el relat històric.

Exposició d’Ana Teresa Ortega. Centre Cultural del Carme de València

Passat i present, la memòria i la seua construcció’ s’emmarca dins el programa ‘Trajectòries’ amb que el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana revisa el treball d’artistes valencians de llarg recorregut. Ana Teresa Ortega destaca dins el panorama contemporani nacional perquè allibera la fotografia de la funció documental i fa d’ella el terreny on indagar sobre les sinèrgies entre memòria i història, saber i poder o pensament i literatura. L’accent polític de les seues imatges queda palès a ‘Cartografies silenciades’ (2006-2014) o ‘Treballs forçats’ (2015-2019). Aquesta última és una sèrie inèdita sobre els enclavaments com Brunete, Guernika o la presa de San Esteban del Sil on van treballar els presos polítics del franquisme.

Exposició d’Ana Teresa Ortega al Centre Cultural del Carme de València


Un gest, visitar ells llocs oblidats intencionalment dels discursos hegemònics, i una acció, fotografiar-los des d’un temps present, que situa el treball d’Ortega en el si de la militància per una memòria històrica del nostre país. De fet la mostra es completa amb documentació original sobre els batallons de treball, informes interns de les instancies franquistes i fotografies dels camp de concentració de Miranda de l’Ebre o la presó de Sant Miquel dels Reis provinents dels Arxius General de l’Administració i Militar d’Àvila. Un material que remarca el compromís de les fotografies d’Ortega amb els sotmesos del règim franquista.

La vessant de la memòria històrica conflueix amb les indagacions d’Ortega sobre les interrelacions entre saber i poder condicionades per la fita de la dictadura franquista que provocà en l’àmbit científic l’exili dels seus artífexs. Una vegada més la fotògrafa alacantina visita els llocs erigits per la Junta de Ampliación de Estudios en centres del coneixement i de la ciència a ‘Llocs del saber i de l’exili’ (2010-2015). N’és il·lustratiu al respecte el quadre ‘L’exili de la ciència política’ que comença precisament en l’any 1939 una data que a hores d’ara segueix oberta. Sobre la fragilitat de la memòria amb el transcurs del temps en parla a la sèrie ‘La biblioteca, una metàfora del temps’ (1998).

Finalment, en el recorregut per aquella història que no va poder ser, Ortega es deté en els artífexs que es van veure obligats a continuar la seua llavor fora del seu país d’origen. La condició d’exiliats reuneix a M. Zambrano, J. A. Valente, F. Kafka, W. Benjamin o A. Artaud. Es mostren fins a disset de les vint-i-quatre fotografies d’autors que formen ‘Pensadors’ (2000-2019). Les projeccions d’aquestos retrats sobre espais suburbans “parlen d’un pensament en els marges” que acaba per adoptar “la forma d’una invocació” obligant l’espectador a seguir les petjades del seu pensament interceptat per les circumstàncies dels seues respectius exilis.

Les fotografies d’Ana Teresa Ortega no tracten de consolidar un passat sinó d’invocar-lo per escriure una història que roman viva a cada una de les seues imatges. D’aquesta manera allò conceptual i reflexiu prevaleix sobre la vessant estètica i documental pròpia de la disciplina fotogràfica.

Aïda Antonino-Queralt
Aïda Antonino-Queralt: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca