Exposicions

Anaïs Florin i la defensa de l’ horta valenciana

Ofrecer la protección adecuada d’Anaïs Florin és la mostra amb què la galeria d’art contemporani The Liminal obri les portes a València. També és la primera exposició de l’artista ex professo per a una sala d’exhibició, versada en la intervenció de l’espai públic com a fet connatural a la seua militància en defensa del territori des d’entorns d’associacionisme veïnal.

Anaïs Florin. Ofrecer la protección adecuada, la paradoxa de l’Horta de València.
Galeria The Liminal
Plaça de Vannes, 3. València
Fins al 9 de novembre de 2020

L’Horta de València és l’orgull de la ciutat. Símbol d’identitat al llarg dels temps. Escenari de narratives literàries i cinematogràfiques. I, amb tot, agent conformador del regionalisme valencià. El llaurador, la recol·lectora, la barraca, els arrossars i altres camps de cultiu formen part de l’imaginari col·lectiu que ha servit per a reconèixer el territori i les gents valencianes. Tot plegat, elements d’identitat a conservar com a patrimoni essencial. Però l’Horta de València fa temps que està malferida, i justament pels mateixos que diuen que pretenen conservar-la. Aquesta paradoxa es materialitza a la ZAL, sigles de la Zona d’Activitat Logística del Port de València, sorgida de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbanística de l’any 1988 per la que es requeria expropiar 70 hectàrees d’horta productiva de La Punta. Aviat entraren les màquines per netejar l’entorn enderrocant cases i, amb això, desposseint sis-centes vint persones dels seus habitatges. A hores d’ara hi ha solars envaïts per malesa i només sis conjunts de cases, en forma de vestigi, que romanen moribundes per contar en un futur el que en un passat va ser l’Horta de València.

Vista d’Ofrecer la protección adecuada d’Anaïs Florin. Galeria The Liminal.

A Ofrecer la protección adecuada Anaïs Florin parla de l’entorn de La Punta com un gran escenari planificat per a representar un passat rural idealitzat i sense conflictes a través de processos de resignificació simbòlica i funcional. Però, qui i des d’on es creen aquests processos de re determinació? En aquest cas foren els informes tècnics, ferramenta mestra per a al·legar deteriorament, destrucció i corrupció de l’indret. El judici dels tècnics d’urbanisme desposseït de qualsevol petjada d’humanitat fou un dels molts relats possibles, però que es va convertir en l’únic relat vàlid. Sí, les cases havien sigut ampliades per cobrir les necessitats de la gent propietària. Sí, les cases tenien una tipologia determinada. Sí, les cases tenien el deteriorament propi del pas del temps. Sí, les cases eren espais viscuts per persones arrelades al territori de La Punta. Un altre relat, el social, que hagués contat les resistències, les reivindicacions i els enfrontaments. També la ràbia i la frustració d’unes gents que veien com l’ens abstracte de l’administració els expulsava de les seues llars en pro de la salvaguarda del patrimoni.

Explica l’artista que “de normal parle sobre la violència exercida sobre el territori, a través de les persones afectades. Aquesta vegada puc ficar el focus sobre les ferramentes que contribueixen a perpetuar violència sobre el territori des de diferents vessant. Com pot ser que el llenguatge administratiu i la burocràcia de patrimonialització genere relats que permeten la vigència de certes dinàmiques territorials de violència?”. A Ofrecer la protección adecuada Florin aprofundeix en els tipus de relat que generen les dinàmiques de protecció patrimonial deshumanitzades. El punt de partida el conformen els catàlegs de béns a protegir de la Generalitat Valenciana, presents físicament en la mostra i oberts en alguna de les seues innumerables pàgines per on llegir part de la descripció tècnica dels immobles. D’ací mateix també extrau Florin fotografies que amplia fins a extraure una granulositat espessa i confusa, fins i tot sinistra. “Són molt interessants les primeres imatges fotocopiades ampliades una i una altra vegada fins que la imatge es va simplificant de la mateixa manera que ocorre amb el procés d’expropiació de les cases, que tot es simplifica”, explica. Al peu de les imatges afegeix una línia de text, fragment de les sentències dels tècnics sobre una suposada violència sobre els habitatges atribuïda a les persones propietàries “culpables de l’estat de les cases”, i que justificaria la intervenció de l’administració.

Vista d’Ofrecer la protección adecuada d’Anaïs Florin. Galeria The Liminal.

En definitiva “els catàlegs de béns a protegir de la Generalitat Valenciana obvien la part social, humana més enllà de l’informe tècnic de l’estat dels immobles. Que comporta un judici i un relat. Un llenguatge suposadament objectiu i com s’obvia la part social de l’expulsió forçosa dels habitants, amb assetjament al veïnat. No hi ha rastre del relat de resistència, que després canviarà l’imaginari de defensa del territori de València”.

Perquè el sistema funcione la violència estructural ha d’estar activa en moltes capes. I per a la construcció d’imaginaris és fonamental que una història perdure. Com es planteja el patrimoni? Amb el fals bohemisme d’haver de conservar, però de quina forma, lloc i motivacions s’està fent? Quan s’obvia part de la memòria local?”.

La trajectòria professional d’Anaïs Florin es vehicula a partir de la militància per la defensa del territori. Les seues obres es nodreixen d’aquestes realitats amb accions artístiques que contribueixen a visibilitzar aquestes problemàtiques més enllà de les esferes veïnals on es gesten. És així com l’artista va acceptar crear Ofrecer la protección adecuada en el si de la galeria The Liminal, no sense enfrontar-se abans a una sèrie de conflictes derivats de la desvinculació de la realitat amb què acostuma a treballar Florin.

I, com a paradigma d’una trajectòria artística en consonància amb la lluita interminable dels múltiples fronts per la defensa del territori, Ofrecer la protección adecuada beu del projecte anterior L’Horta, ni oblit ni perdó, 2017. A la vegada que enllaça amb Nos Jardins, 2019, intervenció a la zona de Les Vaîtes de Besançon, França, davant la destrucció d’horta obrera per a crear ecobarris que pel camí comportaren la requalificació dels terrenys com a zona urbanitzable. També amb Un rodeo, 2018, amb motiu del Pla Sud de Mislata, on Florin reflexionava sobre com les fronteres físiques esdevenen fronteres emocionals. O Ara vindran les màquines, 2018/2019, i com el discurs dominant fixa com a subalterns la resta de relats d’aquest pla. Amb tot a Ofrecer la protección adecuada Anaïs Florin sintetitza dues de les seues línies de treball, la construcció de relats que, tot plegat, conformen la memòria col·lectiva. En les seues paraules, “La defensa de la Punta és el gran antecedent a la defensa del territori a València. No és una memòria de què puguem prescindir”.

Aïda Antonino-Queralt

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close