Altres gèneres

Anna Andreu, ben tornada a la música

De ser la meitat de Cálido Home, la vallesana Anna Andreu presenta el seu projecte en solitari amb el disc, ‘Els mal costums’ (Hidden Track Records). Unes cançons crues que naixen d’una introspecció, han sortit a la llum en ple confinament i es presenten en directe sota les mesures de seguretat i sanitàries.

On acaba Cálido Home i comença Anna Andreu?

Soc la mateixa persona però han passat anys i circumstàncies. Per poder tocar amb Cálido em buscava feina de cambrera a mitja jornada, que em deixés la tarda lliure per poder tocar junts. Però al final la vida et porta a haver de treballar, guanyar-te la vida, i el cos et demana una mica d’estabilitat amb la feina. Vaig estar temps treballant “com déu mana” fins que va arribar un moment fa uns dos anys que trobava a faltar la música, però no podia encarar-la com ho havia fet fins ara. Ara he vist que si no poso tota l’energia que tinc, és difícil poder treure’n algun rendiment més enllà de passar-s’ho bé. Ha estat un canvi de xip amb la música, veure realment que la trobava a faltar i dedicar-m’hi seriosament.

Ha estat una decisió difícil apostar per la música?

Sí, perquè fa por. La música no és un món que et pugui donar ni molts ingressos ni una estabilitat. El meu pla sí que era compaginar-ho amb una altra feina. Ja ho veuré, no puc dir que em dedico a això només perquè potser d’aquí a dos mesos s’ha acabat tot, ens han cancel·lat els concerts i haig de buscar una altra cosa.

Anna Andreu © Silvia Poch.

A Cálido Home éreu un duet i ara presentes el teu projecte personal, però acompanyada de Marina Arrufat a la bateria. Ni sola ni massa acompanyada?

No tenia planejat com gravaria les cançons, amb banda o sola, perquè sinó m’atabalava. La Marina és la meva parella, ens va sorgir l’oportunitat de tocar juntes i va funcionar. De vegades subordino alguna cosa que pot ser estrictament musical a sentir-me en família, còmoda. Això ha estat una cosa que ha sorgit així. No tocaré amb algú que no conec de res perquè li vingui millor a la cançó. Per mi és important passar-m’ho bé i estar molt a gust.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

El disc va sortir en ple confinament. Emocionalment deu haver sigut estrany…

A l’inici em va saber molt greu perquè al final ha estat una decisió que m’ha costat prendre. M’embarco en aquesta aventura, trec el disc i m’explota això a la cara. Però després vaig veure la quantitat de gent que ho estava passant fatal, que se li estava morint gent de prop. Vaig fer un exercici de no mirar-me al melic. Ha estat una situació molt fotuda per tothom, tinc la gran sort que la gent està escoltant el disc i ha estat ben rebut. A més, des de la discogràfica em van fer molta confiança i em van dir que per parar sis mesos no passaria res. Així que m’he centrat en les coses bones i li he acabat donant la volta. Crec que el disc ha estat ben rebut perquè és molt íntim i crec que la gent se l’ha pogut fer seu d’una manera més lenta, pausada, l’ha pogut mastegar més.

Les cançons tenen una veu molt poètica. Com ha estat el procés creatiu? Què has descobert d’aquesta introspecció?

En un primer moment cantant o escrivint en català hi ha una distància que desapareix perquè tothom està entenent el que dius, tot i que en la interpretació cadascú es fa la seva imatge. Em feia una mica de cosa al principi i sobretot que em quedés alguna cosa que no m’hi sentís jo mateixa a gust, que em remetés a alguna cosa que no fos prou crua. Amb la veu dolça que tinc, que pequés de sensibilitat en algun moment, a l’hora de fer servir una paraula, que quedés massa dolç. Això ho vaig tenir molt en compte. Però realment el procés, he escrit el que em sortia, però no ha estat espontani, les lletres me les he mirat molt, alguna paraula fins a l’últim moment l’he canviada. He après molt a trobar un balanç amb les lletres. Si la melodia està sent molt dolça, potser posar una paraula més aspra. I si la melodia és molt fosca, fer servir una frase més nostàlgica, més “bonica”. Això ha estat divertit i una mica obsessiu.

Anna Andreu © Silvia Poch.

Ja has pogut fer els primers concerts. Com ha anat? Com es viu l’etapa de represa dalt de l’escenari amb el públic amb mascareta i separat?

Per mi és tot nou perquè el primer concert que he fet ha estat després del confinament, a les Nits del Fòrum, organitzat pel Primavera Sound, el 2 de juliol. Més que el públic amb mascareta, era la sensació de ser el primer concert i presentar-ho en un escenari tan enorme. Quan estava fent les cançons li deia a la Marina a veure si ens sortia algun concert a un centre cívic, a algun bar. I ella em va dir: ‘Això no era el que m’havies dit!’. La sensació va ser forta, perquè son cançons amb un caire molt íntim i trobar-nos les dues allà, mirar-nos i pensar ‘què estem fent aquí?’. Va ser de nervis però també va ser de molt bonic. Hem passat de tocar a la mini habitació que tenim a casa on toquem, a allà. Falta alguna peça entre mig i ara son els concerts que ens ve de gust fer.

Estàs escrivint noves cançons?

Em costa trobar el temps ara, però sí. A la que puc m’hi poso per aprofitar aquest estat d’ànim. He escrit el disc des de la inseguretat i la incertesa. Ha sortit un àlbum molt introspectiu i tot el procés l’he viscut amb els seus clarobscurs. I ara que estic contenta, tinc bolos a la vista i veig que ha funcionat, crec que és guai provar què em surt des d’aquest estat d’ànim. Estic més inflada ara que fa quatre mesos que estava perdudíssima i no sabia què passaria, a veure què surt.

Sandra Tello

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close