Exposicions

Anna Oswaldo Cruz. Retrats íntims

A La Virreina Centre de la Imatge se solen presentar exposicions de marcat contingut social que permeten copsar diferents sensibilitats i visions de qualsevol lloc del món, però sempre des d’una perspectiva que invita a la reflexió, com ara succeeix amb l’exposició Persona de la fotògrafa holandesa d’origen brasiler Anna Oswaldo Cruz (La Haya, 1965) que mostra una col·lecció de fotografies realitzades entre els anys 1992 i 2020, o sigui des dels Jocs Olímpics que es van dur a terme a Barcelona fins l’any de l’adveniment de la pandèmia.

Persona
Comissari: Valentín Roma
La Virreina Centre de la Imatge. Barcelona
Fins al 23 de maig de 2021

Persona ésuna sèrie de retrats de personatges relacionats amb la ciutat que han tingut un considerable protagonisme en diversos terrenys, com intel·lectuals, polítics, arquitectes, activistes, escriptors i artistes, que durant aquest període vivien a Barcelona. Els retrats han estat publicats en diferents revistes i diaris, com El Mundo, La Vanguardia, Jornal do Brasil, Der Spiegel, Newsweek, Berliner Tageszeitung i editorials com Tusquets, Seix Barral, Anagrama, Planeta. Random House Mondadori, Simon & Schuster, entre altres.

Anke Blue i Bruno Fonseca. 1992

Anna Oswaldo Cruz resideix a Barcelona des de fa tres dècades. Abans havia viscut a Rio de Janeiro i Munic. Es va formar a la Brown University de Providence, Estats Units, on va cursar estudis de Química. Més tard quan es traslladà a Munic, s’interessà per la fotografia i freqüenta la Bayerische Staatslehrandst für Fotografia. A Barcelona ha exposat a Arts Santa Mònica, Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), a les galeries Joan Gaspar y Kosawa y FNAC. Els seus temes preferents són el paisatge urbà i el retrat.

Violeta La Burra 1994

A l’artista sempre li ha interessat tot allò relacionat amb l’ urbanisme. Per això ha mostrat fotografies de llocs tan diversos com la Zona Franca i Sant Andreu, així com Santa Coloma de Gramenet. Són espais que ella mateixa ha recorregut a peu per donar a conèixer una determinada realitat, ja que es tracta de llocs abandonats que a vegades des de fora no se sap el que hi ha dins, ja que tanques publicitàries o parets impedeixen saber el que hi ha darrera. És com si l’artista volgués treure de l’anonimat aquests espais, com si es tractés d’una ciutat buida, solitària. Per a ella és tan important el centre com la perifèria.

Joan Hernández Pijuan. 1994

Persona

Aquesta exposició està centrada en el retrat. Es va iniciar el 1990 al poc temps d’arribar a Barcelona, prenent imatges de personatges diversos, alguns d’ells provinents d’altres països, però que van tenir una gran incidència en el seu desenvolupament. Avui, alguns d’aquests personatges ja no resideixen a la ciutat o malauradament han desaparegut. Per al seu comissari, el director de La Virreina Centre de la Imatge, Valentín Roma, “aquest conjunt d’imatges configura una mena d’esfera pública i cultural d’una època”.

Roberto Bolaño 1998

La mostra està dividida en dos àmbits. Un al passadís, on es troben els retrats més antics, i l’altra en una sala, on hi ha els més actuals, o sigui els corresponents al 2020. Degut a que han transcorregut tres dècades entre ells s’aprecien algunes diferencies, encara que es tracti dels mateixos personatges, que com senyala l’arquitecte Josep Maria Montaner, “així com la primera era sobretot masculina –es refereix a l’esfera cultural barcelonina-, ara hi ha gairebé només dones i de perfil activista”.

Juan Marsé 2000

Dels retrats de fa trenta anys voldríem destacar el de la parella d’artistes Bruno Fonseca i Anke Blaue posant al seu estudi. Ella està asseguda i ell dempeus, tots dos estan mirant a càmera. El nord-americà Fonseca va morir als 36 anys. Havia exposat les seves pintures constructivistes a la sala Dalmau de Barcelona, i l’escultora i gravadora alemanya Blaue, viu actualment al seu país, encara que exposa habitualment a Barcelona i Madrid. A l’escriptor xilè Roberto Bolaño, que va viure a Barcelona, Girona i Blanes entre els anys 1977 i 2003, any de la seva mort, Anna Oswaldo Cruz el mostra fumant una cigarreta mentre sembla que ens estigui observant o escrutant el que fem. En canvi, a l’editor Claudio López Lamadrid el veiem de costat, indiferent al que succeeix al seu entorn com sí l’estiguessin forçant a posar.

Sílvia Albert. 2000

La pintora madrilenya Leticia Feduchi ha realitzat diversos retrats de personatges de la vida social, econòmica i política barcelonina, però ara es ella la protagonista, ja que apareix al seu estudi del barri de Gràcia, asseguda en un tamboret amb els braços i les mans creuades. També podem advertir que se sent incòmoda en aquesta situació. La transformista sevillana Violeta La Burra està asseguda a casa seva mentre encén una cigarreta. Va ser una cantant de copla i flamenc, que va treballar en diversos locals de Les Rambles, i també a Paris, meca del transformisme europeu.

Juan Marsé, traspassat l’any passat, sembla més un actor de Hollywood que no pas un escriptor de la generació dels 50. Al pintor i professor Joan Hernández Pijuan el fotografia dret al seu estudi. Amb una mà sosté una cigarreta mentre l’altra la té a la butxaca.

Respecte a la sala on s’exhibeixen les fotografies realitzades l’any passat, sobresurten les de les arquitectes Zaida Muixí i Itziar González, els artistes Julio Montilla i Oriol Vilapuig, de qui recentment vam poder veure l’exposició que va fer al MNAC. També hi ha un retrat del director de cinema Jo Sol, de qui s’està celebrant una mostra seva al mateix centre titulada La nit incandescent.

Maria Sevilla. 2020

Tanmateix s’exhibeixen els retrats de les escriptores Brigitte Vasallo, Mariana Spada, Najat el Hachmi, Maria Sevilla i Juana Dolores Romero i de la directora i activista Silvia Albert. Són imatges que expressen perfectament els seus sentiments i emocions que, a més, serveixen per adonar-nos de la fragilitat de l’ésser humà, encara que aparentment no ho sembli.

Per a Valentín Roma el programa que desenvolupa el centre desperta la prioritat a l’hora de “doblegar el llenguatge, és a dir, de doblegar el consens, el que tranquil·litza, el que ens fa no pensar gaire i ens col·loca en una sèrie d’idees preconcebudes”. Estic d’acord amb ell, menys en l’aspecte de que aquesta exposició no ens fa pensar gaire; al contrari, degut a que permet al públic anar més enllà de la pròpia realitat coneguda i ens fa reflexionar davant de qualsevol tipus de situació viscuda.

Jo Sol. 2020

En aquestes obres veiem els canvis que s’han anat produint en aquests darrers trenta anys mitjançant alguns dels seus protagonistes, on es perceben les variacions que han experimentat a través del gènere, la raça, la seva procedència, classe social, etc. És cert que aquesta transformació que es produeix a la ciutat, en lloc de mostrar-la amb imatges dels seus carrers, edificis o manifestacions socio-culturals, ho fa amb un grup de persones concretes que han tingut un paper fonamental en el seu desenvolupament, sent el retrat el millor testimoni d’aquest fet.

Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close