Exposicions

Apropiacionisme i eclecticisme com a obra d’art

L’artista portuguesa Ana Jotta presenta la segona exposició individual a ProjectesSD

Ana Jotta
ProjectesSD. Barcelona
Fins a l’1 de febrer de 2020

Al llarg de tres dècades, Ana Jotta (Lisboa, 1946,on hi viu i treballa) ha desenvolupat un corpus de treball que ha generat una creixent atenció internacional. Paradoxalment, part d’aquesta singularitat ve donada per anar en contra de la intenció de qualsevol artista d’establir un llenguatge recognoscible, personal i singular, i també pel seu desinterès de treballar en un sol mitjà. Coneguda per la seva ironia i crítica sobre els conceptes d’autoria i originalitat, diversa i heteròclita en la seva concepció, formulació i presentació, els seus projectes utilitzen tècniques tan variades com la pintura, el collage, el dibuix, l’assemblatge, la fotografia, la instal·lació, l’escultura, el so, el vídeo, el brodat, el gravat, l’escriptura o l’apropiació d’objectes de diverses fonts. La seva obra pot associar-se a l’herència del dadaisme o a les vies conceptuals dels anys 1960 i 1970, utilitzant una àmplia gamma de solucions tècniques i formals; tothora fent èmfasi en la importància del concepte. En un enfocament que es basa en la reapropiació, Jotta recopila imatges, objectes i iconografies diverses, redefinint les seves pròpies obres en cada nova exposició. Les referències a la història de l’art es barregen amb esments a la cultura popular de segle XX en un permanent reciclatge d’imatges. El caràcter del seu treball, sempre sorprenent i desconcertant, troba la coherència justament en la multiplicitat de recursos. Recupera, modifica i descontextualitza objectes i informacions visuals: una acumulació de gèneres i estils  sense  cap veneració per a cap.

Ana Jotta va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Lisboa i després a l’Escola Nacional Superior d’Arts Visuals de la Cambre, Brussel·les (1965-1968). Al llarg de la dècada dels anys 70 es va dedicar principalment al teatre, havent col·laborat entre 1976 i 1979, com a dissenyadora, actriu i escenògrafa amb “Teatre Produccions” (Universitat de Teatre, Lisboa) per centrar-se, des de la dècada següent, a les arts visuals. Des dels anys 90, ha estat present regularment en importants fires d’art i biennals (ARCO, Brussel·les, Johannesburg, Barcelona, ​​etc.). El 2005, el Museu de Serralves li va dedicar la retrospectiva Rua Ana Jotta i el 2014, es va presentar l’antològica A Conclusão da Precedente a Culturgest, Lisboa. Entre els reconeixements obtinguts, destaquen el de la Fundação EDP (2013); el Premi AICA (2014) i el Premi Rosa Shapire, Kunsthalle d’Hamburg (2017).

Vistes de l’exposició Ana Jotta a la Galeria ProjectesSD, Foto: Roberto Ruiz.

Per a la seva segona exposició a ProjecteSD, l’artista portuguesa evita qualsevol títol i mostra varies de les seves sèries emblemàtiques. Presenta tres obres noves: O pouço(El pou), una peça tèxtil damunt la qual broda diversos motius; Plastificados(Plastificats), una sèrie oberta concebuda com un equivalent visual de notes, observacions o cites on rastreja, dibuixa i juga amb paraules, signes i colors. Igualment, exhibeix una escultura en bronze, modelada a partir d’una branca d’arbre en forma de “J” per seguir reunint objectes que tenen la forma corba d’aquesta lletra; inicial del seu cognom. Amb aquesta suite, l’artista evidencia la crítica a l’autoria i a la signatura com a elements sobre la idea d’obra original i única, així com per distanciar-se del món de l’art i dels seus fetixismes.

Ana Jotta: Duro castigo, 2019. Foto: Roberto Ruiz.

També exhibeix tres obres no recents: una bossa blanca que penja a l’espai de la galeria amb el text serigrafiat “Que sais je?” i una altra obra en tela, on l’artista escriu la frase Portuguese Handicraft(Artesania portuguesa), brodada sobre un colorit drap de cuina, juntament amb un conte per a nens manipulat amb tintes protegit sota una campana de vidre. Finalment, la mostra es completa amb diversos treballs murals directament sobre algunes de les parets de la sala i racons amagats en els que dibuixa a llapis escenes i detalls extrets del personatge de còmic de George Herriman, Krazy Kat. En l’univers de Jotta la figura animal és un punt de referència constant, que obté d’historietes de còmic, de l’art outsidero de llibres il·lustrats per a nens; un signe clar de la seva voluntat de prestar atenció a camps culturals considerats menors.

Com João Fernandes va escriure el 2005: “Hi ha un principi lúdic que fa servir Ana Jotta per desestabilitzar qualsevol tipus de frontera o límit entre l’art i la vida. Si és possible apropiar-se de tot com a art, llavors ho hauríem de fer. Lliure de manifestos o actituds grandiloqüents, a través de la subversió de petits gestos diaris, l’obra de Jotta és una constant irreverència a les certeses i hàbits comuns”.

Conxita Oliver

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca