Arts visuals

Arnau Alemany, l’últim gran pintor

Fa anys, cercava pintures especials per un projecte, vaig demanar consell al meu pare i em va recomanar que observés els quadres d’Arnau Alemany. Quan els vaig descobrir me’n vaig enamorar. Eren unes visions inquietants, misteriosament oníriques.

Pintor d’una gran tècnica, i amb fons, les dues qualitats, com a mínim, que conformen un artista de primera categoria. La seva obra ho té tot: imaginació, tècnica, personalitat, i evidentment hores, hores i hores de feina. Aspectes que no s’estilen gaire avui dia, ja que la majoria tendeix a simplificar-se i uniformitzar-se.

Les seves extraordinàries pintures representen escenes inèdites d’edificis menjats per la natura, pel temps, abandonats o a mig construir. Edificis sobre penya-segats inversemblants i màgics, on transiten vianants anònims amb total normalitat, conformant una societat peculiar dins d’una ciutat surrealista o apocalíptica. Tot pintat amb un detallisme on l’espectador pot pensar que aquell indret potser existeix de debò, o potser no.

Construeix ciutats atemporals, a vegades desèrtiques, on combinen carrers asfaltats amb camins de cabres. Indústries de formigó enmig de restes gregues. Muntanyes cimentades o blocs de ciment menjats per la muntanya. Segons l’estat d’ànim de l’espectador les pintures d’Arnau Alemany poden semblar inquietantment misterioses; o segons i com poden despertar un somriure de sorpresa, de joc, pel descontext i incoherència dels paisatges. Pintats a propòsit, evidentment.

© Arnau Alemany.

Quasi tota la seva obra està feta a l’oli sobre fusta; excepte les litografies i alguna altra tècnica secundària per ell. Pintava un quadre cada mes, o cada mes i mig, aproximadament.

Dels molts edificis que apareixen als seus quadres, hi endevinem estils arquitectònics de París, Barcelona o EUA. Barris fantasmagòrics i accidentats, cementiris d’avions i vaixells, vianants grisos enmig de carrers curiosos on conviuen fàbriques rovellades al costat de petites botigues, creant una civilització misteriosa.

En definitiva, visions encantadores d’indrets mai coneguts, molt llunyans. Des que vaig descobrir els seus paisatges, sovint sento que m’agradaria viure dins d’una pintura d’Arnau Alemany. Viure, llegir o tenir un taller dins d’un dels edificis menjat pels arbres, i després anar a cal rellotger del carrer del submarí rovellat. La seva fascinant obra és un referent d’inspiració.

Doncs lamentablement, essent llei de vida, l’abril passat va morir l’Arnau Alemany, un dels pintors més especials de la cultura catalana contemporània i d’Europa. L’últim gran pintor dels de tota la vida, dels d’abans de l’acomodada i impacient era digital que estem vivint. La darrera visita que li vaig fer em va dir que últimament estaven abaixant el nombre de vendes de pintura en general. La majoria ja no es distreu amb la cultura, es distreu amb el mòbil, ens estem robotitzant.

© Arnau Alemany.

Era un home alt, ferm, amb barba i faccions de guerrer medieval. Però calmat, transparent, natural, sincer. Deia el que pensava. Els estius col·leccionava nius d’ocell que trobava caiguts mentre passejava pels camins de la Segarra. També col·leccionava miniatures, figuretes de plom, ninotets, objectes antics. Estris que havia anat arreplegant amb el temps entre feines de joventut de quan treballava a una fàbrica de joguines, de dibuixant publicitari i altres tallers. Ja des de petit era molt traçut amb les manualitats, també havia fet petits vaixells de fusta cosint les veles amb l’antiga màquina de cosir de la família. Cuidava endreçadament els àlbums on tenia fotografies de tota la seva obra: mides, any, tècnica, museu o comprador particular, entre altres característiques de cada quadre, de tota la seva abundant i envejable producció.

Havia rebut diferents encàrrecs, el més sonat potser el d’un multimilionari índi que va casar la seva filla a Barcelona reservant-hi no sé quantes instal·lacions, amb un immens banquet i festa amb periodistes de per mig. L’adinerat senyor va tenir el caprici de voler immortalitzar la seva torreta de Londres dins d’una pintura d’Arnau Alemany. Així que el magnat li va donar una fotografia del palauet i l’Arnau la va copiar incloent-la dins d’un dels seus paisatges onírics.

Al llarg de la seva carrera va exposar a diferents sales de Barcelona com la històrica Sala Parés, a la Cerverina d’Art, a Lleida, al País Valencià, entre altres galeries de París, Lyon, Madrid, London, Alemanya, Nova York, Los Angeles, Chicago, etcètera. Així com un premi a Montecarlo, i un gran nombre d’exposicions internacionals col·lectives. Era un artesà de debò; pintava i venia, així de senzill. Tota la seva vida dedicada a la pintura. Era tant feliç al seu taller. No perseguia institucions, ni reconeixement.

© Arnau Alemany.

Jo crec que no era tant un artista en el sentit genial del terme, amb l’objectiu de voler ser genial descobrint camins de l’art que no han estat descoberts abans. Les pintures li van sortir de la creativitat pragmàtica, de l’espontània necessitat. Havia de viure i va saber enllaçar la passió per la pintura amb la feina. Qui sap també, si les pintures li van sorgir d’haver nascut en un barri de Barcelona on cada vegada es construïen més edificis inconnexos i desendreçats que s’enfilaven muntanya amunt? Fos com fos, de jove, aviat va trobar el seu estil propi i el va explotar per plaer i per necessitat. Ell content i els clients també.

Un dels pilars fonamentals de l’art, és evadir-se de la realitat, de les coses mundanes, i trobar en l’art, en l’estètica, un gaudi, una bellesa, un estat anímic que no trobes en la rutina de la vida quotidiana. I anant més enllà encara, si existeix una rutina en l’art, que sí que existeix quan es repeteixen estils, patrons, imitacions, etcètera, només un geni pot innovar inventant coses noves. Aquest és l’art d’Arnau Alemany. Descansa en pau, Arnau.

L’artista Arnau Alemany el juliol de 2019 al seu estudi de Barcelona.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close