Arquitectura
DIVERTIMENT GRÀFIC

El buidatge en la casa Mary Callery. Harnden i Bombelli, dibuixos trobats

En aquesta ocasió convido al lector a fer l’exercici d’observar el buit mitjançant senzills dibuixos bidimensionals.

Com a punt de partida per elaborar aquests dibuixos s’ha triat la casa de l’escultora americana Mary Callery a Cadaqués obra dels arquitectes Harnden i Bombelli analitzada en l’article del 22 de novembre. En aquest s’explicava com els arquitectes plantegen la casa de l’artista de similar manera a la feina d’un escultor, com el buidatge d’un bloc massís de marbre, com l’excavació d’un sòlid per obtenir un interior, en el cas de la casa Callery, habitable. Harnden i Bombelli interpreten el lloc com un gran massís, un “bloc petri” que originarà la casa, on la primera excavació és la que genera els carrers que l’envolten i els del seu taller situat a pocs metres i també projectat per a la parella d’arquitectes.


La visió del taller de l’escultora es percep sempre també entre estrets carrers, com esquerdes esculpides en la massa pètria de les construccions. La visió, millor dit, la percepció que tenim fent el camí que va de la casa al taller és similar al que tindríem si poguéssim penetrar per les precises i estretes esquerdes dels buidatges d’un dels blocs d’alabastre de Chillida.

Si es pogués caminar per l’interior de l’escultura d’alabastre Gasteiz d’Eduardo Chillida (1975) seria molt semblant a fer-ho pel carrer de Cadaqués que porta de la casa a l’estudi de Callery.

El buidatge és l’element estructurador de bona part de l’obra de Harnden i Bombelli com també ho és de molta part de l’arquitectura i de l’art del segle XX.
L’escultor Eduardo Chillida deia:


“No parlo de l’espai situat fora de la forma, que envolta el volum i en el que viuen les formes, sinó de l’espai generat per les mateixes, per mi no es tracta de quelcom abstracte, sinó d’una realitat tan corporal com la del volum que l’avarca”

El també escultor Henry Moore parlarà del buit en escultura en els següents termes que són del tot coincidents amb l’arquitectura:


“Amb el temps vaig descobrir que forma i espai eren exactament la mateixa cosa. Per exemple, per comprendre la forma en la seva completa realitat tridimensional s’ha d’entendre l’espai que desplaçaria al treure-la del lloc.”

Hi ha molts exemples en la història de l’arquitectura com l’església de Sant Jordi a Lalibela, el temple en el mont Kailasa a l’Índia o els edificis de Petra a Jordània que són fruit d’un buidatge, d’esculpir literalment (no metafòricament com en el cas dels projectes de Harnden i Bombelli) la roca per generar el buidatge que configura l’espai interior, en aquests casos, de culte.

Església excavada en la roca al segle XII prop del poble de Lalibela a Etiòpia.

D’idèntica manera Chillida va projectar el buidatge de la muntanya de Tindaya, a l’illa de Fuerteventura, per fer allò que era impensable en l’escultura i només permès a l’arquitectura: penetrar dintre de l’obra.

Interior de la maqueta de l’escultura penetrable en l’interior de la muntanya de Tindaya, Chillida 1996.

Les obres d’escultors com el mateix Eduardo Chillida, com Jorge Oteiza i com Ricard Serra interessen tant als arquitectes perquè són penetrables, encara que només visualment en els dos primers casos.
És en el tractament del buit on l’arquitectura i l’escultura, especialment en el segle XX, conflueixen.


El buidatge pot ser també una eina metafòrica a l’hora de concebre un projecte com succeeix en edificis Whitney Museum de Marcel Breuer de 1966 o les termes de Vals de Peter Zumthor de 1996. El buidatge també pot ser una manera d’interpretar un espai des del punt de vista de l’escala urbana com podria succeir amb els carrers de Cadaqués, del centre de Roma o la Medina de Marràqueix.

La vista aèria de la medina de Marràqueix es pot assimilar al buidat d’un bloc petri.

Igual que en els anteriors articles “Oteiza, dibuixos trobats” i “Judd, dibuixos trobats”, dintre de la sèrie Divertiment Gràfic, es torna a convidar al lector a jugar i explorar, fent l’exercici de pintar de negre allò no construït i deixant en blanc el ple, la massa construïda, per generar nous dibuixos bidimensionals. Els dibuixos que es mostren a continuació estan fets per tal de captar la nostra atenció en allò que no es veu: el buit.


En la mateixa línia, el divulgador d’art E.H. Gombrich deia de l’obra del pintor americà Franz Kline contemporani de Callery:


Kline habitualment anomenava a les seves pintures “Formes blanques”. Era obvi que volia que concentréssim la nostra atenció no només en les línies, sinó també en la tela que, d’alguna manera, queda transformat per aquelles”

Forma blanca de Franz Kline de 1961, el mateix any en que Harnden i Bombelli reben l’encàrrec de la reforma de la casa de la artista Mary Callery.

La intenció, com en la resta d’articles d’aquesta sèrie no és la de presentar un plànol d’una obra en concret sinó la de mostrar uns nous dibuixos autònoms.
Bombelli va compaginar, amb idèntica passió, la tasca d’arquitecte amb la de galerista i artista alineat amb el corrent de l’art concret.
Els dibuixos que es presenten a continuació podrien ser, per tant, nous dibuixos concrets “trobats” de Bombelli.
Un altra manera de construir noves formes.

Marc Arnal
Doctor arquitecte és el director Acadèmic dels Graus d’Arquitectura i Edificació de l’ETSALS Universitat Ramón Llull i responsable de l’assignatura de projectes de 3r curs. Compagina la docència amb la tasca professional on és coautor de projectes com el CosmoCaixa de Barcelona o alguns dels edificis del Campus de la Salle Barcelona. És l’autor del disseny del paviment de la Diagonal de Barcelona.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close