Arquitectura

30 anys de Jornades Europees del Patrimoni

Des del 1991, les Jornades Europees del Patrimoni –també conegudes en anglès com European Heritage Days- s’han organitzat de forma continuada a Catalunya, i és especialment els darrers 10 anys que han començat a tenir un major reconeixement per part de la ciutadania com la festa major del patrimoni cultural. Unes accions que s’obren cap al país amb visites, exposicions, concerts, visites teatralitzades, tallers familiars, concursos, espectacles… majoritàriament gratuïts, participatius i inclusius que s’han recuperat, i fins i tot superant, els nivells prepandèmics.

Les Jornades Europees del Patrimoni del 2021, que tindran lloc els dies 8, 9 i 10 d’octubre, comptaran amb més de 490 activitats a tot Catalunya. Que mobilitzaran equipaments, entitats, associacions i institucions a tots els nivells per desenvolupar els cinc valors de les JEP: descoberta, participació, pluralitat/diversitat cultural, accessibilitat i identitat. 

Imatge institucional de les JEP 2021. Generalitat de Catalunya

Des de la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni, les dues entitats bessones que coordinen i gestionen els JEP a escala nacional, aposten per unes activitats que “obrin les portes d’aquests elements patrimonials i conviden a la ciutadania a descobrir-lo” participatives, “dirigir a totes les persones, amb igualtat de condicions i oportunitats” i “amb un caràcter festiu i participatiu per tal que la societat s’identifiqui amb aquest, se’l faci seu i així es pugui transmetre a les generacions futures”.

Les organitzacions promotores continentals foren el Consell d’Europa i la Comissió Europea. Promovent, el que s’ha considerat, com l’activitat participativa, social i cultural més important de la unió vinculada al patrimoni.

A diferència d’altres activitats que utilitzen anyalment una mateixa imatge gràfica, a les JEP sempre s’ha buscat la forma de vincular el missatge, lema o valors en què s’agrupen les activitats amb elements visuals. Aquest any, amb el lema “30 anys de descOBERTS” -la suma dels termes i accions descobrir i oberts- uns grans ulls, ben oberts, centren el concepte creatiu de l’esdeveniment. Així “descobrir perquè al llarg d’aquests 30 anys l’organització ens ha permès conèixer a fons el nostre territori a través de totes les seves activitats” i “obertes perquè aquestes són unes jornades que es caracteritzen per ser per a tothom. 30 anys de descobrir, 30 anys de portes obertes, 30 anys de descobertes.”

Des del Temps de les Arts hem volgut saber quina és la valoració que en fan alguns dels agents culturals implicats a les JEP d’aquests 30 anys. Una de les entitats que més programació aporta a les jornades és Catalonia Sacra, amb un total de 30 activitats repartides per les diferents diòcesis del país. El coordinador de Catalonia Sacra, Dani Font, apunta que “les JEP son realment una festa del patrimoni cultural. Un dels seus valors importants és que acosten el patrimoni cultural a un seguit de gent que normalment no n’és visitant habitual”. I remarca que enguanytenen molt d’èxit les sessions dedicades als “Oficis del patrimoni”, on diferents professionals (arquitectes, restauradors, arxivers, músics, vitrallers, arqueòlegs…) expliquen la seva feina en un monument concret”.

Activitat de Catalonia Sacra. Catalonia Sacra

Per la seva banda, Gerard Martí, director del Museu d’Història de Cambrils, destaca que la celebració de les JEP compleixen 21 anys al municipi del Baix Camp i sempre amb activitats gratuïtes i obertes a tothom. Obertura de portes, visites guiades i l’exposició “Antoni Campañà i Cambrils. La mirada del fotògraf (1920-1960)” formen les accions d’enguany de la “festa major del patrimoni”.

Centenars de municipis -entre ells Cambrils-, museus, monuments, associacions i entitats culturals d’arreu del territori, any rere any, han obert les portes de casa seva i han donat a conèixer el nostre passat i la nostra identitat cultural. Aquest any sota el lema “Un patrimoni per a tothom” per “tenint més presents que mai la varietat i diversitat de públics i col·lectius, per tal que tothom, en igual de condicions pugui gaudir de la festa major del patrimoni cultural”.

Montserrat Oranias, regidora de Patrimoni, Turisme i Comunicació del consistori de Santa Coloma de Queralt, -a preguntes del Temps de les Arts- afegeix una visió més institucional, i des de les administracions locals, de les JEP celebrades a la capital de la Baixa Segarra: “Les Jornades de Patrimoni són un esdeveniment que es va consolidant any rere any. Sempre són activitats que busquen promoure el patrimoni del conjunt monumental de Santa Coloma de Queralt i que es desenvolupen al carrer, per obrir-ho més a la ciutadania. En aquesta edició el tema escollit són les històries que hi ha darrere cada carrer, una activitat que va vinculada al treball que s’està duent a terme per a la redacció del pla especial de protecció del nucli antic en que s’està treballant”. Una iniciativa que, tot i que només porta 3 anys celebrant-se al municipi, destaca pel seu alt retorn social i cultural, especialment a nivell local.

Molí de les Tres Eres de Cambrils. Ajuntament de Cambrils

Tres visions, i opinions, ponderades i polièdriques del que són les Jornades Europees del Patrimoni, i el que signifiquen, per diferents agents del patrimoni i la cultural de Catalunya.

Les JEP, des de l’any 2019 i amb col·laboració amb l’Associació Capital de la Cultura Catalana, programen activitats especials a les ciutats que exerceixen el títol anualment. Aquesta vegada, Tortosa suma a les JEP i el festival A Cel Obert  per executar el projecte “Tortosa Desperta el Patrimoni. 3D: Descobreix, Digitalitza, Difon,” amb “l’objectiu de l’activitat és apropar el patrimoni cultural als joves i a tota la ciutadana mitjançant la fotogrametria i l’ús de les noves tecnologies.”

En un acte al Museu d’Història de Catalunya, el passat dimecres 6 d’octubre, van celebrar-se els 30 anys de les JEP a Catalunya amb brindis, bufada d’espelmes i la presència de l’Esperanceta de Casa Gassia.

Les JEP també tenen o han tingut presència al País Valencià, Andorra i les Illes. Diferents institucions, museus, centres d’interpretació i d’estudis, associacions i entitats proposen activitats a diferents punts de la seva geografia.

Damià Amorós Albareda
Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close