A una biblioteca sembla que s’hi han de trobar llibres i manuscrits, però sovint si la biblioteca és important s’hi poden trobar també col·leccions artístiques molt destacades. La Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, que té rang de biblioteca nacional, acull una molt variada sèrie de creacions de les arts plàstiques.
Per començar hi ha les que pertanyen a l’edifici mateix, una imponent construcció gòtica iniciada al segle XV. Hi ha murals monocroms a una de les actuals sales de lectura, un dels quals reprodueix fil per randa tot un retaule gòtic, pintat per Ramon Valls i Antoni Dalmau el 1492. L’actual biblioteca ha “heretat” de l’antic hospital diverses pintures a l’oli religioses de gran format, pertanyents a l’encara no del tot coneguda escola catalana barroca del segle XVII. I també, de quan la institució depenia de la Diputació, hi queda un magnífic tapís flamenc del segle XVI, dels que adquirí l’antiga Diputació del General el 1558 i el 1578.
Lògicament, però, la major part d’obres d’art de la Biblioteca estan relacionats amb el món del llibre, com podrien ser diverses miniatures medievals, existents a les pàgines manuscrites de diversos còdexs. A tall d’exemple podríem esmentar, entre molts més, les dels Horatii carmina, del s. XI-XII (Ms.1845), el Llibre d’hores de Colin le Besc, del 1401 (Ms. 1850), els Privilegis de la Cartoixa de Valldecrist, del 1404 (Ms. 947), els Capítols de la confraria Santa Maria de Betlem, València, del cap al 1429 (Ms.74), un Llibre d’hores flamenc (Ms.185) o el Thesaurus adversus haereticos, de Sant Ciril d’Alexandria (Ms.562), tots dos del segle XV.
I molt a prop d’aquest art, una de les grans peces de la Biblioteca –ara en comodat al Museu Marítim-, la Carta nàutica de Gabriel de Vallseca, del 1439, a més de ser un monument cartogràfic de primera magnitud mundial, és també una obra preciosa de la miniatura gòtica.
La Biblioteca posseeix també una magnífica taula gòtica que representa Ramon Llull, atribuïda al mallorquí Pere Terrencs (s. XV final), que hi arribà amb els fons de la biblioteca Marès, i procedia del retaule de la Trinitat, de l’església del Sant Esperit de Palma de Mallorca.
Obres d’art més pròpies d’una biblioteca són les matrius de gravat. El conjunt més ampli son les xilogràfiques, que n’hi ha des del segle XVI fins el XX, especialment catalanes, exponents del Barroc popular representat per les famílies Abadal i Jolis-Pla, entre moltes més. Les matrius calcogràfiques, en menor quantitat, representen un tipus de gravat més culte, i n’hi ha des del segle XVIII. No cal dir que a part de les matrius hi ha una quantitat ingent d’estampes, tan soltes com formant part de llibres, atles i altres formats estampats.
Hi ha també traces arquitectòniques, de fra Josep de la Concepció (c 1689) o de Pere Costa (1756), però el conjunt més singular d’aquest gènere és el Llibre de trasas de vias y muntea de Josep Ribes (1708), un volum manuscrit de gran interès per a la historia de la construcció i també del lèxic especialitzat.
Dibuixos, a la Biblioteca, n’hi ha de tota mena, des d’un volum factici amb caplletres del pintor rococó valencià Josep Camaron Bonanat (s. XVIII) a un altre volum factici de Francesc Fontanals, que recull vistes de castells i cases de la Borgonya, entre 1810 i 1812 (Ms. 916), presos del natural quan l’autor era expatriat allà a resultes de la Guerra del Francès.
La Biblioteca té també una de les obres més singulars de la història de les arts gràfiques nostres: la primera estampa litogràfica que es va fer a l’estat espanyol. És l’escut de la Junta de Comerç que Josep March traçà el 1815, com a mostra d’un nou art que aleshores no despertà encara prou interès però que acabaria revolucionant l’estampa del segle XIX.
La BC té una bona col·lecció d’estampes de Francisco de Goya, amb algunes primeres edicions, però un d’aquests reculls té un valor encara més especial: és tracta de les proves d’estat, relligades d’època, dels Caprichos (1797-99), molt rares.
En diversos àlbums d’autògrafs d’època romàntica trobarem aquarel·les de destacats artistes de l’època, com Josep Mirabent, Josep Puiggarí, i en altres reculls posteriors en veurem d’Apel·les Mestres, Francesc Casanovas, Alexandre de Riquer o Santiago Rusiñol.
Ja en el XIX madur la col·lecció de la BC continuarà essent molt rica en matrius xilogràfiques de la nova tècnica a testa, d’un virtuosisme tècnic espectacular, tant fetes per a il·lustració de premsa com de llibres o de romanços populars, així com de gravats a l’acer destinats sobretot a edicions exquisides.
El capítol dels projectes arquitectònics és també remarcable. Si els de Francesc Renart, de mitjan segle XIX, tenen un interès eminentment tècnic i històric, els de Gaietà Buigas, entre el segle XIX i el XX, ofereixen molts d’ells un considerable grau de bellesa plàstica. El plànol del Projecte de Reforma de Barcelona, d’Àngel Josep Baixeras (versió 1887) és un dels documents més interessants de l’urbanisme català del seu temps.
De l’època modernista destaca el conjunt mural a l’oli que Adrià Gual va fer per decorar l’Associació Wagneriana de Barcelona; la col·lecció completa de la revista manuscrita “Il Tiberio”, d’entre 1896 i 1898, plena de dibuixos originals de Marià Pidelaserra, Gaietà Cornet i Ramon i Juli Borrell, entre més; així com dibuixos de Ramon Casas, Josep Triadó o Joaquim Sunyer. Les composicions originals a l’oli de Pau Roig, per a l’edició de bibliòfil de La femme et le pantin de Pierre Louÿs (Paris 1903) es conserven relligades a la BC acompanyant l’exemplar preferent d’aquella obra. També hi ha a la BC la col·lecció més completa coneguda d’estampes litogràfiques d’Hermen Anglada-Camarasa, de començament del segle XX. Bona part dels dibuixos originals de la revista satírica “La Campana Catalana” del 1908 (d’Apa, Opisso, Junceda…) són també a la BC.
Llibres de bibliòfil, amb presencia notable de l’art –normalment en forma d’estampes calcogràfiques, xilogràfiques o litogràfiques- n’hi ha una gran quantitat, com és lògic en una biblioteca d’aquestes característiques. Enumerar-ne els autors (Picasso, Miró, Dalí…) seria inacabable.
També sobresurten diversos retrats a l’oli de personatges vinculats a la casa, com els del musicòleg Felip Pedrell, per Antoni Caba (1875) i per Josep M. Marquès (1911), o el del bibliòfil Isidre Bonsoms, per J.M. Vidal Quadras (1928), o el del Dr. Pedro Pons, per Víctor Moya (1939). Retrats escultòrics també n’hi ha: a part d’un gran retrat ideal en bronze de Cervantes, obra de Josep Reynés (1885), hi ha el bust que va fer Ismael Smith, de Manuel Milà i Fontanals (1908), els que Rafael Solanic va fer del matrimoni de poetes Clementina Arderiu (c1930) i Carles Riba (c1958), o el que Ernest Maragall va fer de Josep Pijoan (1950).
La Biblioteca va ser una obra senyera del Noucentisme, i per això no és rar que conservi algunes obres mestres d’aquest moviment, com el gran oli de Joaquim Torres-Garcia La Filosofia presentada al Parnàs com a desena musa (1911), o el conjunt escultòric de Josep Llimona, Catalunya i les ciències (1912-14), obres totes dues concebudes ja amb destí a la casa, quan encara ocupava espais del Palau de la Generalitat. Altres obres d’artistes noucentistes notables (Francesc d’A. Galí, Josep Obiols, Joaquim Ros) així com matrius de catalans coetanis com Ismael Smith, Ricard Marlet, Antoni Ollé Pinell, Rafael Estrany, Rosa Riera o Teodoro Miciano, arribaren a la BC posteriorment.
Especialment abundós i interessant és el gran conjunt d’apunts que al llarg de la seva vida el pintor i personatge públic Joaquim Renart va anar fent com a complement del seu enorme diari personal, que va del 1918 al 1961 –si bé dibuixos n’hi ha des del 1910-, i que és un dels documents memorialístics més importants del seu temps.
Bona part de l’arxiu personal del pintor Joaquim Mir va ser donat pel seu fill a la BC, i conté, a part de gran quantitat de fotografies antigues d’obres seves, apunts d’ell i el llibre d’honor que el pintor oferia als seus visitants per a que hi deixessin unes paraules o un dibuix. També arribaren molts materials de Salvador Dalí, amb alguns dibuixos originals, en general, però, de valor més documental que artístic.
David Santsalvador, dibuixant que morí al front durant la Guerra Civil, té a la Biblioteca gairebé la totalitat dels dibuixos que la seva família conservà d’ell. Una bona selecció d’obres calcogràfiques (matrius i estampes) de J.Fin, un dels primers representants de la segones avantguardes a Catalunya, ingressaren per donació de la família. Les matrius i estampes de Joan Brotat, arribades per donació d’un col·leccionista, són d’una significació semblant però menors en nombre. També dels il·lustradors Josep M. Madorell, Mercè i Núria Llimona, Pablo Ramírez, Cesc i Roser Capdevila arribaren una gran quantitat d’originals.
En el camp de la fotografia la BC té també molts materials, entre els que cal destacar per la seva quantitat els deu mil clixés estereoscòpics de Josep Salvany, d’entre 1910 i 1926.
Trobarem igualment a la BC materials escenogràfics interessants, com els projectes de decorats per a les òperes del Club de Futbol Junior, que malgrat la naturalesa de l’entitat tingué una importantíssima activitat cultural a la Catalunya d’abans i després de la Guerra.
La complicitat de grans gravadors com Jaume Pla o Joan Barbarà amb la BC donà origen a una presencia important de l’obra d’aquests grans artistes del món del llibre il·lustrat a la nostra entitat. De l’antic taller de l’estampador Coscolla arribaren gran quantitat de matrius calcogràfiques de molts dels principals artistes catalans de les segones avantguardes. I unes de les darreres incorporacions artístiques van ser els arxius personals dels grafistes Jordi Fornas, America Sánchez i Joan Pedragosa.
Aquesta tria que hem fet aquí no és la única que podríem presentar, ja que a la Biblioteca s’hi acumulen milers d’altres documents amb valor artístic important.
És un col·laborador històric d’EL TEMPS.
