Arquitectura / Patrimoni

El Museu Trepat de Tàrrega: testimoni del passat industrial

Accedir per primera vegada a la fàbrica J. Trepat, ara convertida en el Museu Trepat, és fer un viatge en el temps. Els grans finestrals deixen passar una llum tènue i daurada que il·lumina de forma suau l’interior de la nau. Tot sembla tal com era fa unes dècades: els prototips de màquines agrícoles de Josep Trepat que van quedar exposats el darrer dia del funcionament de la factoria, els utensilis, els diferents claus damunt la taula, els cartells de seguretat laboral de l’època o els engranatges gegants que, encara avui, alguns encara semblen voler girar.

Sala de la nau 1 de l'antiga fàbrica J. Trepat, actualment Museu Trepat. Cartell de seguretat de treball (1943). Foto: Laia Marín
Antiga fàbrica J. Trepat, actualment Museu Trepat. Cartell de seguretat de treball “¡¡Clavos!! Tus pies peligran…” (1943). Foto: Laia Marín

A mitjan segle XIX, la revolució industrial va prendre força a Catalunya amb el sector més potent del moment, la indústria tèxtil catalana liderada per una burgesia molt activa. Però poc es parla de la gran aportació del principal productor de maquinària agrícola un segle més tard. La fàbrica coneguda com Cal Trepat, des de la seva seu de Tàrrega, distribuïa la seva maquinària d’avantguarda a tot l’Estat espanyol, juntament amb la fàbrica Ajuria de Vitòria, jugant un paper clau de modernització i en la transformació i la mecanització de la vida i la feina al camp. També cal afegir que Trepat va travessar fronteres exportant les seves màquines a països com Anglaterra, Costa d’Ivori, l’Aràbia Saudita, Burkina Faso, França, l’Equador, Guinea, Houston (EUA), Líban, Mali o Mèxic, entre altres. 

Nau 1 antiga fàbrica J. Trepat, actual Museu Trepat. Foto: Laia Marín
Antiga fàbrica J. Trepat, actual Museu Trepat. Foto: Laia Marín

Aquesta històrica fàbrica de pedigrí targarí va ser l’espai de producció i distribució de les emblemàtiques màquines agrícoles J. Trepat, marcant una època amb els seus garbelladors, dalladors, lligadors i una àmplia gamma d’equips. Durant la dècada dels anys trenta del segle passat, es van construir tretze de les dinou naus que avui dia formen part de tot el complex industrial; tot i això, l’empresa ja havia iniciat la seva activitat des de feia uns anys operant en petits tallers situats al cor de Tàrrega. Cal Trepat, però, no va poder competir amb l’arribada de la maquinària de motor durant els anys setanta, marcant així l’inici de la seva llarga decadència.

Maquinària a la nau 1 de l'antiga fàbrica J. Trepat, actual Museu Trepat. Foto: Museu Trepat
Maquinària de l’antiga fàbrica J. Trepat, actual Museu Trepat. Foto: Museu Trepat

Cada passadís i cadascuna de les sales d’aquestes naus t’endinsa en un passat que encara es troba impregnat de la rutina laboral que omplia els seus racons. La fàbrica representa una part vital del patrimoni industrial de Tàrrega, una joia digna de preservar. Per aquest motiu, el 2006 l’empresa va passar a mans de l’Ajuntament de Tàrrega i el 2012 es va convertir en l’actual Museu de la mecanització agrària, altrament dit de forma oficial Museu Trepat, a banda de fer la funció d’equipament cultural.

Per altra banda, el disseny també va jugar un rol important i això es pot observar al logo del museu inspirat en les lletres de la signatura de la família J. Trepat i que actualment es troba damunt de dues de les dinou naus de la fàbrica. 

Lletres de la signatura de la família J Trepat que es troba damunt de dues de les dinou naus de l'antiga  fàbrica Trepat, actual Museu Trepat. Foto: Helena Costa
Lletres de la signatura de la família J. Trepat que es troba damunt de dues de les dinou naus de l’antiga fàbrica Trepat, actual Museu Trepat. Foto: Helena Costa

Un altre aspecte a destacar és el que s’anomena el sistema d’embarrats, que va jugar un paper crucial en el creixement inicial de les primeres indústries tèxtils i metal·lúrgiques establertes a Catalunya, i que encara es mostra el seu funcionament als i les visitants del Museu. Durant molts anys, va ser l’única forma de transmetre el moviment giratori d’una màquina de vapor a totes les altres petites màquines d’una fàbrica.

Moviment giratori de l’embarrat de l’antiga fàbrica, actual Museu Trepat de Tàrrega

No és pas casualitat que el festival de creació contemporània de Tàrrega, que té lloc dins d’aquestes naus i que transcorre durant tot un cap de setmana de maig (enguany la 10a edició s’ha celebrat del 24 al 26 de maig) porti per nom Embarrat, que sota el concepte poder va desplegar tota una programació amb una exposició central comissariada per Ingrid Guardiola, “Com va obrint-se la pell sense un punyal”. Guardiola, directora del Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, va ser l’encarregada de seleccionar les obres rebudes de joves artistes de diversos indrets com Brasil, Colòmbia, Perú, Estats Units, País Basc, València i Catalunya. En aquest cas, la guanyadora del premi IEI-Embarrat 2024 va ser l’artista nord-americana establerta a Catalunya, Kirra Kusy, amb la seva proposta L’escala. Una peça de quatre metres construïda amb material reciclat com llaunes, trossos de ciment, uns esquís trobats o mobles en desús, dissenyada per a reflexionar. Aquest guardó inclou la producció d’una exposició individual a La Gòtika de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i una dotació de 1.000 euros.

La música en directe també va ocupar una part important del programa d’aquest any: la instal·lació d’objectes sonors So de cop de l’urgellenc Arnau Obiols i Marala que va presentar el seu disc Jota de Morir en una fusió de sons tradicionals i experimentals. Maria Hein va actuar-hi el dissabte 26 oferint el seu pop urbà català per interpretar Tot Allò que No Sap Ningú, un àlbum en el qual deixa enrere l’indie d’autor dels primers treballs per endinsar-se en l’electrònica i l’hyperpop. I, en últim lloc, també va celebrar-se un vermut amb el grup Perifèrics i a la matinada la sessió psicodèlica de Dj Gatasanta.

Altres propostes relacionades amb l’art i la poesia van ser la instal·lació Diari polític d’eleccions incapacitades de Joan Codina Donaire o la instal·lació visual i sonora Aeth3r creada pel professorat i l’alumnat de 4t de Disseny Gràfic de l’EASD Ondara. També es van mostrar els relats distòpics dels membres del curs d’escriptura col·lectiva de l’Embarrat amb la col·laboració en les il·lustracions de Quim Torres. A més, hi va tenir cabuda la taula rodona El poder de la cultura, conduïda per l’escriptora Núria Bendicho i amb la participació de Natàlia Lloreta, directora executiva de Fira Tàrrega, i Ingrid Guardiola. En l’apartat de la poesia, va destacar la Relatoria de Núria Martínez-Vernis i l’espectacle La rosa als llavis dedicat a Joan Salvat-Papasseit i que va comptar amb el dígraf del desitx de Meritxell Cucurella-Jorba, el cantant i compositor Valdivia i el percussionista Davitillu. Finalment, es va projectar l’audiovisual elaborat conjuntament amb el Servei de Rehabilitació Comunitària de Tàrrega sota el títol Relats poderosos.

En definitiva, visitar el Museu Trepat és una oportunitat per traslladar-se durant uns instants al passat, apreciar l’evolució industrial des d’una perspectiva privilegiada i ara també per gaudir d’esdeveniments culturals.

Laia Marín
Desenvolupa la seva tasca professional entre Barcelona i Tarragona, la seva ciutat. Especialitzada en l'àmbit de la comunicació cultural i patrimonial, ha gestionat l'estratègia de comunicació global de diversos projectes culturals institucionals d'organitzacions com el Patronat de Turisme de Tarragona, Ajuntament de Tarragona o Ag Planning. També ha treballat al programa radiofònic "El Celobert" de Lluís Gavaldà, el Festival de Música Independent Altacústic, el Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona o Tarraco Viva, entre altres. A més, ha exercit com a docent. Actualment, forma part del planter d'El Temps de les Arts.
És llicenciada en Dret, Postgrau en comunicació online i gestió de xarxes socials (UAB) i màster en Transformació Digital (USAL).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close