Arquitectura

Els espais versàtils que ens ha mostrat la pandèmia

Durant la recent situació que ha provocat l’aparició de l’inesperat virus planetari, una de les frases que més ha circulat per les xarxes socials és aquella que s’atribueix a John Lennon: La vida és allò que succeeix mentre un fa els seus plans. El ben cert és que pandèmia i confinament ens poden haver donat pistes sobre la manera en la qual vivim. I ens ensenyen que es poden millorar les coses.

La sorpresa causada per la velocitat dels esdeveniments i el sobtat canvi d’escenari ens ha fet detindre’ns, literalment, per pensar sobre com vivíem i, potser, per a despertar noves sensibilitats o recuperar valors d’un temps on la vida transcorria amb més calma. És cert que l’home té una gran capacitat per adaptar-se a la seua realitat, d’això van donar fe els presoners dels camps de concentració, i és que la rutina ens enquadra en pensaments fixos que ens ajuden a portar el dia a dia. Davant les noves situacions pot aparèixer l’ansietat de qui se sent perdut, però al mateix temps se’ns obrin nous camins que haurem de valorar per a triar-ne i seguir avant.

Això no suposa un exercici col·lectiu en el qual tots caminen en la mateixa direcció, el camí obert dependrà de la sensibilitat de cada individu. La seua personalitat li farà posar l’accent en coses que seran alienes a les del veí o molt allunyades dels seus interessos. N’hi haurà pragmàtics absoluts veient oportunitats de negoci. Altres apel·laran als sentiments o es veuran afectats en el pla psicològic.

En el que concerneix a l’arquitectura o més concretament a la casa, tothom haurà fet el seu anàlisi particular sobre dos aspectes bàsics, un funcional i un altre emocional.

En l’aspecte funcional, molts de nosaltres hem aprofitat els temps morts per a revisar armaris i prestatgeries, per a adonar-nos de la quantitat d’objectes acumulats al llarg del temps que ja no té sentit que romanguin en el lloc que ocupen.

Dels espais de la casa la cuina ha estat un altre gran descobriment per a molts de nosaltres. Hem valorat el temps de dedicació, l’esforç i la generositat que requereix la preparació d’un bon plat, l’afecte que tanca el fet de donar menjar a uns altres. També ha estatun repte que en molts casos ens ha convidat a desenvolupar la nostra creativitat.

Respecte als espais de la resta de la casa, aquests s’han vist sotmesos a un test d’estrès funcional en recaure sobre ells usos per als quals no estaven previstos o bé per a suportar tanta intensitat d’ús en tant temps. S’han convertit en llocs de treball, gimnasos, guarderies, espais d’acolliment, d’oci i altres usos més. La majoria dels espais de les cases s’han dissenyat pensant en una sola funció, en aqueix sentit són molt rígids i ja la seua denominació ens indica la seua vocació única, corredor per a passar, dormitori per a dormir, menjador per a menjar, cuina per a cuinar, sala d’estar per a estar. Aquest plantejament hauria de canviar a l’hora de dissenyar noves cases per a pensar en la polivalència d’ús dels seus espais i les possibilitats de transformació, per a fer-los adaptables a situacions més complexes, temporals o imprevistes.

Fent un paral·lelisme amb el fenomen dels “llits calents” podríem parlar de “metres quadrats calents” on tota la superfície de la casa està activa en tot moment, ja no hi ha lloc per a aqueixa habitació de convidats que rarament els rep. Per a qualificar aqueixos nous espais caldria recórrer a denominacions compostes per diferents paraules com, corredor-biblioteca-estudi, habitació-gimnàs-jocs, cuina-espai creatiu, menjador-jocs-gimnàs, menjador-teletreball, cadascun d’aquests termes intercanviables segons qui i quants ocuparan la casa. Podríem dir que es tractarà d’espais que s’interpreten, on el seu ús no està preestablert, la seua denominació final queda en mans de l’usuari.

Altres aspectes exigibles són les condicions físiques de l’habitatge com disposar de la ventilació suficient i de llum natural. La salubritat en el nostre entorn ha estat un dels aspectes sobre els quals hauríem de ser més exigents.

Apartat a un saló per a estança de convidats @CarlosSalazar

L’aspecte psicològic

Un altre aspecte que fonamental per al benestar de l’individu en l’espai que habita és el psicològic. Poder gaudir del silenci o de la música sense molestar o ser molestat per sorolls exteriors o interiors, d’unes bones vistes cap a un panorama buidat i verd o que la casa estiga situada en un barri amb bons serveis seria el més desitjable. També cal dir que tot això està lligat a factors econòmics i és per això que hi ha qui, com a alternativa, es planteja buscar zones de l’extraradi de la ciutat o de poblacions pròximes a la recerca de la qualitat ambiental que li falta en aquest moment.

Des del disseny es pot millorar l’ambient interior i psicològic de la casa treballant els seus espais i els elements que els defineixen com si d’un paisatge transformable es tractés. Fugir del disseny monòton funcionalista, de la seriació d’estades com una successió de cabines d’un vaixell. Cal enriquir visualment els interiors evitant la lectura immediata dels espais mitjançant transparències, la possibilitat de provocar visuals llargues o bé delimitar-les, dissenyar recorreguts que tinguin diferent aspecte segons el sentit en el qual ens movem i altres recursos que he assajat en el meu treball. Només quan es viu en ells s’arriba a apreciar la varietat de sensacions que es poden experimentar en els llocs dissenyats amb aquests criteris.

En definitiva, la casa que habitem és part de nosaltres, influeix en el nostre benestar, la nostra salut física i mental, és una referència vital importantíssima que trobem a faltar quan passem una temporada allunyats d’ella.

Esperem que aquesta crisi haja servit per a tindre en compte la importància dels llocs en els quals vivim. Això també és extrapolable a la ciutat com a ecosistema o hàbitat que l’home ha creat per a la seua subsistència tal com una eficient colònia de tèrmits fa el seu termiter.

El confinament també ens recorda que som animals socials i que la casa no basta per a desenvolupar-nos com a individus. Per a ara i per al futur és desitjable habitar ciutats més netes, exemptes de fums, més arbrades, potenciar el sentit social de l’espai públic com a lloc de trobada

i participació amb usos oberts. Tenim exemples clars que van en aqueixa direcció fins i tot en una ciutat tan inabastable com Nova York, al costat d’altres més amables i pioneres com Copenhaguen o Melbourne. En aquesta manera d’entendre l’espai públic coincideixen dos termes: públic i domèstic. Públic com a espai de relació, intercanvi i participació i domèstic com a espai per al descans, assegurança, amable, acollidor. En definitiva, es tracta de crear espais de confiança i de trobada on s’estableixen vincles que porten un sentit de cohesió social i de proximitat cap als altres.

Davant aquesta nova normalitat prenguem consciència que es poden millorar les coses i ens posem a treballar per a aconseguir un entorn més humà, ajustat a les nostres necessitats vitals, que faça de l’usuari algú més exigent en les seues demandes i més conscient en les seues eleccions per a les coses de la vida.

Carlos Salazar Fraile és un arquitecte valencià especialitat en estètica i format a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallés. El seu treball es pot trobar en obra pública, habitatges, equipament urbà, arquitectura efímera per exposicions o disseny de mobiliari. Actualment combina aquesta tasca amb l'activitat docent, com a professor al Departament de Projectes Arquitectònics de la ETSA-UPV. És també autor de dos llibres relacionats amb l'arquitectura i publica regularment en diferents mitjans. En l'àmbit institucional, és vocal de cultura del Col·legi Territorial d´Arquitectes de València.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close